El Congrés debat i vota la llei contra la multireincidència: què es reforma
La llei contra la multireincidència arriba aquest dijous al ple del Congrés dels Diputats. Es tracta d'una reforma penal que va proposar Junts per Catalunya i que pretén augmentar el càstig contra els lladres multireincidents.
La proposta ha estat encallada durant més d'un any i es va reactivar aquest novembre després que la formació de Carles Puigdemont anunciés la ruptura amb l'executiu de Pedro Sánchez i donés per "bloquejada" la legislatura.
Es preveu que la reforma penal s'aprovi avui amb el suport de bona part de la cambra, incloent-hi el PP i el PSOE.
Esquerra ja ha avançat que s'abstindrà. La diputada republicana Pilar Vallugera ha dit durant el ple que "la realitat no es canvia a cop de Codi Penal" i ha defensat que cal ampliar el cos de jutges per resoldre els casos amb celeritat.
En aquest sentit, Esquerra ha pactat amb el govern espanyol ampliar amb 90 nous jutges el cos judicial a Catalunya. No obstant, no voten en contra de la llei perquè reconeixen que la multireincidència "és un problema que existeix".
Abans de començar el debat parlamentari, el portaveu del partit al Congrés, Gabriel Rufián, ha dit a "Matins" de TV3 que la reforma penal "no servirà absolutament per a res" si no s'acompanya d'una ampliació de la plantilla de jutges i ha afegit que el seu partit "no comparteix el tufillo racista de la iniciativa del PP i Junts".
En la mateixa línia, el diputat de Bildu Jon Iñarritu ha assegurat que aquesta llei no serà efectiva i ha apuntat al partit de Carles Puigdemont: "Senyors de Junts, aquesta llei no funcionarà ni per aturar els furts ni per aturar Aliança Catalana, i ho sabeu".
Un gest de Sánchez amb Junts
El PP i el PSOE van presentar esmenes a la proposta de llei i finalment la Comissió de Justícia hi va donar el vistiplau a finals d'aquest any amb el suport de Junts, populars i socialistes. Sumar, EH Bildu i Podem hi van votar en contra i Esquerra es va abstenir.
El desbloqueig s'interpreta com un gest de Sánchez per recuperar la relació amb els de Puigdemont. Pel que fa als populars, sostenen que hi donen suport perquè la iniciativa és molt semblant a una que ells van presentar.
Després de l'aprovació al Congrés, la proposició de llei anirà al Senat i la previsió és que entri en vigor abans de l'estiu.
Quins canvis s'introdueixen?
La proposta de llei modifica el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal i pretén augmentar les penes als delinqüents que acumulen molts delictes contra el patrimoni i, per tant, són reincidents. La norma inclou diverses modificacions com:
- Presó per robar telèfons mòbils. Són els objectes més sostrets a Catalunya i normalment es castiguen amb pena de multa. La reforma preveu que robar un mòbil tingui entitat pròpia en el Codi Penal i es castigui amb pena de presó d'entre un i tres anys.
- Presó amb tres condemnes fermes. Quan un lladre multireincident tingui tres condemnes anteriors fermes per robatoris, haurà d'ingressar a la presó, independentment de si el valor robat supera els 400 euros.
- Ajuntaments com a acusació particular. Una altra novetat de la proposta és que els consistoris es puguin presentar com a acusació en un judici contra un lladre multireincident.
Presència d'alcaldes a Madrid
Diversos alcaldes del conegut com a arc metropolità seran aquest dijous a Madrid durant la votació al Congrés. Està prevista la presència d'una delegació de batlles del PSC, entre els quals Alba Barnusell, de Granollers; David Bote, de Mataró; Marta Farrés, de Sabadell, o David Quirós, de l'Hospitalet de Llobregat.
També hi haurà una delegació municipal de Junts per Catalunya, entre els quals l'alcalde de Calella, Marc Buch; Óscar Fernández, de Cabrera de Mar; Xavier Fonollosa, de Martorell o Marc Castells, d'Igualada, juntament amb alguns regidors del partit.
Els últims mesos alguns alcaldes havien demanat a la direcció del partit algun tipus d'enduriment per perseguir els delictes relacionats amb la multireincidència.
La posició d'Esquerra
Esquerra s'abstindrà en la votació de la llei de multireincidència.
Fonts del partit asseguren que són conscients que molts dels seus alcaldes creuen necessari un enduriment de la multireincidència. Ara bé, les mateixes fonts temen que, davant l'auge de l'extrema dreta, els municipis liderats per Vox utilitzin la personació dels ajuntaments per perseguir persones migrants.
Alhora insisteixen que la solució a la multireincidència no és augmentar l'efectivitat policial ni les penes, sinó dotar la justícia de més recursos. Concretament, ampliar la plantilla judicial i millorar la coordinació.
A finals del 2024, el govern de Salvador Illa va anunciar un pla de xoc als jutjats per fer front al col·lapse judicial, i fa pocs dies un reforç dels jutges, arran de la posada en marxa de la llei d'eficiència.
