El conill, declarat en risc d'extinció a la península Ibèrica

El conill europeu està en risc d'extinció. La notícia pot sorprendre, tractant-se d'un animal tan habitual i prolífic. Però la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha catalogat l'espècie en aquesta categoria.

De nom científic Oryctolagus cuniculus, la seva distribució original després de l'última era glacial era la península Ibèrica i el sud de França. Precisament Hispania, el nom que els romans van donar a la península, sembla que deriva del fenici i significa "terra de conills". Després, l'animal es va estendre per altres països europeus i diversos territoris. Fins i tot es va introduir a Austràlia, on va acabar sent una plaga.

Però la qualificació d'espècie en risc es limita als territoris d'on és originari aquest animal. El 2008, el conill europeu estava considerat com a "gairebé amenaçat" a la Llista Vermella d'espècies en risc.

Malalties víriques

La situació ha empitjorat degut a diverses causes. A Doñana, el 2005 les poblacions de conill a la Península havien disminuït només entre un 5 i un 10% respecte al 1950. Però a certes zones havien estat molt afectades per malalties víriques com la mixomatosi i la malaltia hemorràgica del conill. A Portugal, se'n va detectar una disminució del 24% entre 1995 i 2002.

A partir del 2011, va aparèixer una nova variant del virus de la malaltia hemorràgica del conill i això va provocar disminucions massives de poblacions. Es calcula que últimament n'hi ha hagut caigudes d'entre el 60 i el 70%.

De retop, això ha afectat espècies que s'alimenten de conills. Així, la població de linx ibèric ha disminuït un 65,7% i la fecunditat de l'àliga imperial ho ha fet un 45,5%.

Això no treu que en algunes zones concretes se'l consideri una plaga. A Catalunya, les poblacions no tenen una distribució uniforme. Hi ha zones on abunda poc, principalment perquè no tenen un hàbitat adequat. En d'altres, actuen com a veritables plagues i malmeten els conreus -principalment de vinya, però també de cereals i fruiters- i l'horta.

La seva tendència poblacional mostra un augment molt elevat, malgrat els episodis de malalties que cíclicament pateixen.

Així, a Castella-la Manxa hi ha termes municipals on no se'n troba pràcticament cap i d'altres on els agricultors denuncien els danys que pateixen. Això ha fet que a vora 300 municipis -aproximadament un 30% del total- s'hagi declarat l'emergència cinegètica i es demani un increment de la cacera. Però en altres llocs el conill es troba protegit pel seu declivi i perquè serveix d'aliment a altres espècies protegides.

Algunes organitzacions van més lluny en les seves crítiques. Així, Asaja Valladolid, una associació d'agricultors, considera "poc rigorosa la declaració del conill com a espècie en perill d'extinció" i afirma que a moltes poblacions hi ha "una vertadera plaga de conills que amenaça la salut i els conreus dels seus habitants". Així ho ha expressat en un tuit:

 

 

Crisi de biodiversitat

El problema del conill s'emmarca en el que la IUCN anomena "crisi de biodiversitat". Actualment hi ha més de 30.000 espècies d'animals i plantes considerades en risc o en risc elevat.