El Consell d'Europa denuncia que Espanya vulnera drets humans amb la llei mordassa
El Consell d'Europa demana a Espanya que elimini de la llei de seguretat ciutadana "tota interferència desproporcionada" amb la llibertat d'expressió i reunió pacífica.
En una carta dirigida a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i el del Senat, Pío García-Escudero, la comissària de Drets Humans, Dunja Mijatovic, expressa "preocupació" per l'impacte "negatiu" que la llei mordassa ha tingut sobre els drets humans, i insta a "garantir-los" en la revisió de l'anomenada llei mordassa.
Demano al Parlament espanyol que vetlli perquè la revisió de la llei de seguretat ciutadana elimini tota possibilitat d'ingerència excessiva sobre els drets a la llibertat d' expressió i d'assemblea pacífica, i en resulti un marc legal que millori la protecció de l'exercici d'aquests drets,
d'acord amb les normes internacionals relatives als drets humans. També és imprescindible garantir la disponibilitat de recursos eficaços per a les persones que considerin que s'han violat els seus drets a la llibertat d'expressió i la llibertat d'assemblea pacífica.
I've just published my letter to the Spanish Parliament urging #Spain to ensure that the Law on Citizens' Safety upholds the rights to #freedomofexpression and #freedomofassembly@Congreso_Es @Senadoesphttps://t.co/7IscKj9bsY
Commissioner for Human Rights (@CommissionerHR) 23 de noviembre de 2018
En la carta es considera que la imprecisió de la llei afavoreix una aplicació "potencialment desproporcionada i arbitrària", fet que limita
"l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió i llibertat d'assemblea pacífica". La comissària es basa en els casos que consten en els informes del defensor del poble espanyol i en destaca la dificultat d'apel·lació.
"Per tant, animo el Parlament a vetllar perquè la llei es revisi, així com per limitar les possibilitats d'una aplicació arbitrària i desproporcionada. I el que és més important, a Espanya falta un mecanisme de reclamacions policials forts i independents."
Llibertat d'expressió
La comissària Mijatovic destaca que hi hagi hagut, només el 2017, més de 21.000 sancions per motius de falta de respecte per part de cossos policials o de cossos policials, i que molts dels sancionats hagin estat periodistes.
"Pel que fa a disposicions que poden socavar la llibertat d'expressió, m'agradaria destacar la possibilitat prevista en l'article 36/23 per sancionar -com una ofensa greu- la filmació no autoritzada de forces policials. Em preocupa seriosament que els periodistes hagin estat entre els sancionats en virtut d'aquesta disposició."
"A més, em sembla molest que segons les xifres proporcionades pel Ministeri de l'Interior, només el 2017, s'han imposat 21.122 sancions per motius de falta de respecte de o per als oficials de policia, previst a l'article 37/4 de la llei. "
"Tots dos articles poden ser interpretats fàcilment de manera arbitrària i, per tant, tenir un efecte esgarrifós sobre la llibertat d'expressió."
Dret de reunió: sancions a manifestants pacífics
Sobre el dret de reunió pacífica, Mijatovic denuncia el creixement de sancions imposades a manifestants pacífics, de què ja havia advertit, i que ara "superen els criteris de proporcionalitat".
"El 2013, abans de l'entrada en vigor de la llei, la meva oficina ja havia expressat preocupacions quant a la creixent pràctica d'imposar sancions administratives als manifestants. Tal com ressalta el representant especial de l'ONU sobre els drets a la llibertat d'assemblea i pacífica, i d'associació, l' augment el 2018 de multes relacionades amb l'organització i participació en assemblees pacífiques es consideren "restriccions intrusives que superen els criteris de necessitat i proporcionalitat".
En la carta es detalla que no és necessari, segons la llei internacional dels drets humans, que la legislació interna d'un país requereixi una notificació prèvia per fer una manifestació pacífica i, per tant, no n'hi ha prou per sancionar-ho. Afegeix que veu "amb preocupació la gran quantitat de sancions" imposades, 13.033 el 2017, en el context de les manifestacions.
Manifestacions a prop de les institucions
En particular, considera preocupants les multes imposades per les manifestacions que es fan al voltant d'institucions com el Congrés i el Senat, on, pel seu "caràcter simbòlic" i "democràtic", precisament tenen més raó de ser.
"A la vista del caràcter simbòlic dels òrgans legislatius i la seva rellevància per al funcionament democràtic de la societat, és de particular importància protegir la llibertat d'assemblea pacífica propera a aquestes institucions."
Drets dels immigrants
Finalment, la comissària rebutja les disposicions especials que la llei introdueix sobre estrangers, que no garanteixen prou els drets dels immigrants.
"Aquestes esmenes a la llei d'estrangers no ofereixen garanties clares contra el retorn i les expulsions col·lectives, així com les garanties adequades per al dret de tota persona a la recerca d'asil, independentment de la forma en què arribin al territori espanyol."
"Per tant, recomano fermament una orientació clara i obligatòria sobre com actuar d'acord amb els drets humans internacionals a l'hora d'interceptar migrants a les fronteres de Ceuta i Melilla. Aquesta orientació hauria de ser
la prohibició explícita d'expulsions sumàries i col·lectives i de rebuig."
La comissària europea dels Drets Humans insta els presidents del Congrés i del Senat a remetre la carta a tots els diputats i senadors.
Llegiu la carta íntegra enviada per la comissària europea pels Drets Humans, Dunja Mijatovic, dirigida al Congrés i al Senat espanyol:
