El continent africà es dividirà i sis països guanyarien una sortida directa al mar

El continent africà s'està dividint de forma gradual i d'aquí entre 5 i 10 milions d'anys serà no un, sinó dos continents, separats per un nou oceà que es podria estar formant a l'esquerda de 5.000 quilòmetres de llargada que s'està obrint a la vall de l'est del Rift, a l'Àfrica Oriental.

Les plaques tectòniques de Somàlia i de Núbia s'estan separant lentament, a un ritme d'uns 7 mil·límetres l'any, mentre l'Aràbiga se n'allunya de forma imperceptible.

Segons un estudi publicat per la revista Geophysical Research Letters, els moviments de terres que hi ha a la regió són similars a les forces submarines que fa milions d'anys van permetre la formació dels oceans. El nou oceà aniria, de nord a sud, des d'Etiòpia fins a Moçambic.

L'any 2005, una esquerda gegant es va obrir al desert a la regió d'Afar, a Etiòpia, en qüestió de dies, després de l'erupció del volcà Dabbahu, a la vall del Rift, en una zona on es troben aquestes tres plaques tectòniques.

I tretze anys després, el 2018, una altra esquerda semblant s'obria a Narok, a 142 quilòmetres de Nairobi, la capital de Kènia, durant un episodi de pluges torrencials, com es pot veure en aquest vídeo:

Tot i que no hi ha un consens sobre la relació entre tots dos fenòmens, la formació d'aquestes grans esquerdes, que es continuen obrint, ha reafirmat la teoria dels geòlegs que són l'inici d'un procés de divisió del continent en dos.

Es crearà un nou oceà

Aquest fenomen afectaria, d'una manera o altra, tretze països de l'Àfrica Oriental: Eritrea, Djibouti, Somàlia, Etiòpia, Kènia, Uganda, Ruanda, Burundi, Tanzània, la República Democràtica del Congo, Malawi, Zàmbia i Moçambic.

D'aquests, sis guanyarien una sortida al mar que ara no tenen --Ruanda, Uganda, Burundi, la República Democràtica del Congo, Malawi i Zàmbia--, i tres més --Kènia, Tanzània i Etiòpia-- quedarien dividits en dos territoris.

La creació d'aquest nou oceà a l'Àfrica Oriental obligaria a evacuar milions de persones de zones que quedarien inundades, però suposaria un impuls econòmic per als països que guanyarien una sortida directa al mar, perquè podrien crear una indústria pesquera i impulsar el comerç marítim i les comunicacions.

Això, si no és que d'aquí milions d'anys ja res és com ara.