El corall vermell es recupera al cap de Creus i a les illes Medes

El corall vermell, a poc a poc, recupera el seu espai al cap de Creus, a les illes Medes i a zones marines protegides del nord-oest mediterrani.

Ho constata un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, que, alhora, alerta que els furtius i l'escalfament de l'aigua perjudiquen la salut dels coralls, una espècie animal que ajuda a reduir gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera.

Miguel Mallo és l'autor principal de l'estudi del Corall Vermell de l'l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i es mostra esperançat.

"És una bona notícia perquè mostra que les àrees marines protegides són efectives. Les seves mesures de protecció són efectives i el corall en dues dècades s'ha recuperat fins a un nivell similar als anys 80 a Catalunya i semblant als anys 60 a la Ligúria."

Una millora que no es detecta fora de les reserves marines.

"La gran majoria de superfície no està protegida i també hi ha corall. No hi ha ningú vigilant. Pots anar allà i fer busseig i el pots tocar. Poden passar moltes embarcacions pel costat. I les poques dades que es tenen d'aquest corall desprotegit és que està clarament en pitjor estat de salut."

A banda dels caçadors furtius, els coralls també lluiten contra l'escalfament global.

"Totes les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle, encara que s'emetin a l'aire, també passen a l'oceà, i el corall aprofita el carboni d'aquests gasos. Mitiga el canvi climàtic d'alguna manera."

Un aspecte que corrobora Sergio Rossi, investigador i coautor de l'estudi.

"El corall vermell és precisament un d'aquests organismes capaços de mantenir durant centenars d'anys, si el deixen créixer, part d'aquest carboni que nosaltres estem emetent a l'atmosfera."

De fet, el corall -i altres animals com la gorgònia- actua com arbres marins.

Miguel Mallo ho descriu així:

"És semblant als arbres d'un bosc. Manté el seu hàbitat. Li dona estructura física enfront de pertorbacions perquè més i més variats tipus d'espècies puguin habitar allà."

Així, doncs, com més zones protegides, més corall vermell, més biodiversitat i menys gasos d'efecte hivernacle.