El cribratge per al diagnòstic precoç de la diabetis de tipus 1, clau per controlar la malaltia
La manifestació per primera vegada de la diabetis tipus 1 en infants i adolescents és un moment que pot arribar a ser molt estressant i traumàtic. Ho saben molt bé la Laura i el Carlos. Són els pares de l'Iker, a qui van diagnosticar la malaltia quan era un nadó de només set mesos.
Tu només veies que començaven a venir metges i mes metges i més metges i deies: què passa aquí?
L'Iker va debutar amb símptomes de la forma més greu possible i el van haver de portar en ambulància a l'hospital, on va ingressar directament a l'UCI. Tenia una cetoacidosi diabètica, una descompensació metabòlica provocada per l'alteració de la glucosa, tal com explica Bibiana Quirant Sánchez, immunòloga de l'Hospital Germans Trias i Pujol, que assegura que és una "situació crítica".
A la gravetat de l'estat del nen, s'hi uneix una notícia que deixa en xoc les famílies: els seus fills tenen una malaltia crònica que els obligarà a punxar-se insulina la resta de la vida. A més, hauran de fer un munt d'aprenentatges per tenir el sucre sota control i evitar les possibles complicacions -severes en molts casos- en el futur.
Malaltia crònica autoimmune
La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune que normalment comença en la infància i adolescència. Els efectes ens els explica Marta Murillo, pediatra endocrinòloga de l'Hospital Germans Trias i Pujol:
El propi cos autodestrueix el pàncreas, que és l'òrgan que produeix la insulina, l'hormona que regula el nivell de sucre en sang.
No se'n sap exactament l'origen, que seria multifactorial. Però sí que se sap que té algun component genètic perquè és més freqüent en algunes ètnies i en algunes famílies.
Els símptomes que fan saltar les alarmes són que l'infant té molta set i beu molta aigua i begudes ensucrades, perquè el cos li demana sucre, fa molt pipí i té molta gana, però s'aprima.
Abans que apareguin els símptomes
Les guies clíniques internacionals recomanen fer cribratges per detectar la diabetis abans que apareguin aquests senyals. La Laura i el Carlos respiren més alleugerits després que el seu altre fill, el Mario, s'hagi fet la prova.
Estem més tranquils en el sentit que de moment sabem que no, que tots els anticossos han sortit negatius i que, de moment, no tindrà diabetis.
Alguns hospitals catalans han començat a fer aquests cribratges. L'Hospital Germans Trias i Pujol fa un any que té un programa per a infants que ja tenen germans o pares amb diabetis, perquè tenen entre un 10-15% més de risc, tot i que admeten que l'ideal seria un cribratge poblacional --de tots els nens, a diferents edats--, com ja es fa en altres països.
Amb una analítica de sang, busquen quatre tipus d'anticossos. Bibiana Quirant Sánchez, immunòloga, explica que els cribratges són una foto predictiva del que passarà d'aquí a uns anys. "La presència de dos o més d'aquests anticossos són diagnòstics de la diabetis presimptomàtica", explica.
Això vol dir que a la llarga la persona acabarà necessitant injectar-se insulina.
Beneficis del cribratge
No hi ha cura per a la diabetis. Aleshores, per què val la pena fer uns cribratges que poden aportar una bona dosi d'angoixa? Les raons són diverses. La primera, estar previnguts perquè, quan comenci a pujar el sucre, l'infant no arribi a posar-se tan greu que acabi a l'UCI.
La pediatra endocrinòloga Marta Murillo, explica que "si el diagnòstic es fa quan ja hi ha molts símptomes, la funcionalitat del pàncrees ja està molt malmesa i el control de la diabetis es fa molt més difícil". Quan es diagnostiquen precoçment, "són unes diabetis molt més fàcils de controlar",
També perquè l'educació sanitària a les famílies --imprescindible en aquests casos-- es pot fer de forma més calmada, amb previsió, sense la urgència de tenir un fill greu. En aquest sentit, Bieniana Quirant Sánchez assegura que "els pacients i les famílies ho viuen amb moltíssim estrès i poder-nos anticipar ho evita".
Nou tractament
Ara, l'únic tractament possible és l'administració d'insulina. Però ja hi ha un nou fàrmac, aprovat als Estats Units --encara no a Europa-- que en els assajos clínics "endarrereix el pas a la fase simptomàtica, de necessitar insulina, dos anys i mig, i això és un gran avantatge", assegura Murillo, que hi afegeix que l'objectiu seria evitar-la, és a dir, curar la malaltia.
Encara no som aquí, però sí que s'estan fent aquests primers passos per endarrerir-la.
