El darrer secret de Dan Brown: un matí a casa de l'autor d'"El codi Da Vinci"

Si mai aneu de visita a casa de Dan Brown, demaneu de seguida per anar al lavabo i entrareu en el món dels enigmes de l'autor d'"El codi Da Vinci" per la via ràpida.

Abans d'entrar-hi, et dona la benvinguda una bíblia antiga oberta pel passatge Job 38:11: "Hitherto shalt thou come, but no further", alguna cosa així com d'aquí no passaràs.  

La porta de metall pesant, corredissa i ovalada, també té la inscripció Job 38:11 gravada. Quan està tancada i és visible, hem d'entendre que el lavabo està ocupat. 

A dins, darrere la porta un cop tancada, hi ha una rèplica d'una de les famoses notes de Leonardo da Vinci escrita al revés, que només es pot llegir a través del mirall que hi ha sobre la pica.

I finalment, un cop asseguda al vàter, es pot establir contacte visual i còmplice amb una rèplica de la Mona Lisa estratègicament situada perquè sembli que et mira sense mirar-te. 

Un refugi al New Hampshire natal

Dan Brown ha viscut en diversos llocs del món, però ha tornat al Born. 

Ell va estudiar a la Phillips Exeter Academy, on el seu pare ensenyava matemàtiques. L'emblemàtica institució acadèmica, ara en obres, és un dels atractius d'un poble tranquil on conviuen botigues d'antiguitats per a cases somiades i un dels festivals anuals sobre ovnis més famosos del país. 

Molt a prop, en aquesta casa de Rye Beach, a la costa del seu New Hampshire natal, és on ha instal·lat el seu refugi. Està envoltada de bosc, però prou a prop de l'aigua perquè l'olor --fins i tot fortor-- d'algues d'aquests poblets de costa elegants i famosos per les seves llagostes gairebé hi arribi. 

La part més pública de la casa és tot un homenatge al seu univers: ell mateix ha dissenyat un moble de fusta i ferro que, imitant els arcs d'un claustre, engabia els llibres que l'Església catòlica ha prohibit al llarg de la història. Al costat de "1984", de George Orwell, o d'"El Guardià en el camp de sègol" de J.D. Salinger, hi ha mig enterrat "El codi Da Vinci".  

S'asseu en una biblioteca fosca i barroca que sembla parada per a l'ocasió i on res està fora de lloc. Des de terra fins al sostre està folrada amb exemplars dels seus llibres en els més de 50 idiomes en què estan publicats. 

També hi ha dedicatòries de lectors il·lustres, des del polític Tony Blair fins a l'escriptor John Grisham. 

El seu dia comença de matinada

Brown explica les seves rutines: es lleva a les 4 h de la matinada, va pràcticament del llit a l'escriptori sense consultar ni el telèfon ni les notícies. Creu fermament en el potencial creatiu d'aquest moment en què la ment està descansada i alhora encara mig connectada amb la nit i els somnis. 

Escriu vuit hores cada dia. I l'endemà s'hi torna a posar. Això és el que ha fet aquests últims vuit anys en què s'ha dedicat a escriure "El darrer secret". 

Això, i la recerca. Ja sigui sobre el terreny a Praga, on està situada la novel·la, o bussejant en la ciència noètica, l'ús de l'LSD amb finalitats psiquiàtriques, la parapsicologia o les experiències extracorporals.

Perquè Dan Brown treballa amb un sol objectiu: que els seus lectors no puguin evitar passar una pàgina darrere l'altra, i que, ja que els demana llegir 800 pàgines, aprenguin alguna cosa que potser no sabien, a banda d'entretenir-se amb la lectura.

Diu que ara li ve el que més li agrada: sortir de l'ombra i trobar-se amb els lectors en una gira que el portarà per tot el món i on l'acompanyarà el seu pare, de gairebé 90 anys.

En Winston, un labrador retriever simpàtic i que sembla molt acostumat a les visites, es quedarà aquí. Igual que el piano que Dan Brown té instal·lat a la sala d'estar i que toca molt sovint sense deixar que es rovelli una altra de les seves passions, la música.   
 

Karaoke amb Dan Brown

El que no sabíem és que aquesta faceta musical té un capítol complet dedicat a la música pop espanyola dels 80 i 90. Aquest enigma no ens l'esperàvem i el mateix autor el desxifra.

D'adolescent va passar uns quants estius a Oviedo per aprendre espanyol i més tard va estudiar un any història de l'art a Sevilla. Això explica, en part, que Dan Brown sigui capaç de cantar de memòria des de Janet fins a Mecano, passant per Alaska y los Dinarama, Miguel Ríos, Mocedades, Miguel Bosé i, atenció, Orquesta Mondragón.   

"Hola mi amor, yo soy tu lobo, tatatatatatatatatataaaaa".  

També explica que encara recorda esgarrifat l'escena televisada de com el torero Paquirri sortia ensangonat de la plaça o com la seva família d'acollida li cuinava ronyons per dinar.  

Abans de marxar, tornem a passar pel lavabo. I a la sortida Dan Brown diu que normalment són les dones les que s'adonen que es pot llegir l'escrit de Leonardo da Vinci a través del mirall, perquè els homes fan pipí de cara a la paret i no s'hi fixen.  

Goso dir-li que si et rentes les mans davant del mirall, també ho llegeixes, i que potser és una bona manera de saber qui ho ha fet i qui no. "Good point!", diu Brown. Venint d'un rei dels enigmes i del misteri, m'ha fet il·lusió i tot.

S'acomiada amb un atac de sinceritat: potser ens tornem a veure d'aquí cinc o sis anys, quan calcula que tornarà a tenir un llibre per promocionar, amb aquesta professionalitat generosa i amable de qui se sap un best-seller, però alhora sap que els llibres també es venen d'un en un.