El debat del futur de l'estació d'esquí de Tavascan, que demana ajuda del govern per no tancar
L'estació d'esquí de Tavascan va tancar la temporada amb la incertesa de si podrà tornar a obrir les pistes d'esquí l'hivern vinent. L'Ajuntament de Lladorre, que gestiona aquesta petita estació municipal, afirma que no pot fer front a les despeses sobrevingudes i demana ajuda al govern o a Ferrocarrils de la Generalitat per salvar l'equipament.
L'estació de Tavascan, ubicada al nord del Pallars Sobirà i que aviat farà 30 anys, es va construir per donar vida i llocs de treball a la Vall de Cardós.
Recentment, l'Ajuntament ha invertit en canons de neu per a la cota baixa de l'estació i s'han gastat, segons l'alcalde, el pressupost de dos anys seguits.
A part d'aquesta despesa, l'estació necessita reparar la trepitjaneu i l'únic telecadira que hi ha ha de passar la revisió extraordinària, que puja 350.000 euros. El consistori ja ha dit que no té prou diners per assumir-ho.
L'alcalde, Salvador Tomàs, diu que:
Ha arribat un punt que si no s'hi posa la Generalitat o Ferrocarrils, des de l'Ajuntament no podrem assumir-ho.
La manca de finançament per tirar endavant l'estació no és nou, ja fa uns anys l'estació d'esquí va demanar "més suport" per poder continuar funcionant i poder instal·lar canons de neu i millorar els equipaments.
Tomàs diu que no es pot esperar a saber el futur de l'estació d'aquí vuit mesos i que, d'aquí dos o tres mesos, si no han aconseguit els diners es prendrà la decisió definitiva de tancar l'estació d'esquí alpí. Les pistes de nòrdic i el refugi de la Pleta del Prat, però, continuaran funcionant.
És un dels casos que posa a debat el futur econòmic de les comarques del Pirineu i de quins negocis poden haver-hi, a mitjà o llarg termini.
Preocupació pels llocs de feina
En aquest context, els veïns de la vall estan preocupats pels seus llocs de treball i la seva font d'ingressos, i per això han començat a recollir signatures per salvar Tavascan.
L'estació, tot i ser petita, dona feina a prop d'una quarentena de persones directament. També genera altres llocs de feina indirectes, per exemple en hotels i restaurants, i contribueix a l'oferta turística de la comarca del Pallars Sobirà.
Al municipi de Lladorre, que inclou el poble de Tavascan, hi viuen 250 persones i, visquin o no gràcies a l'estació, totes coincideixen a dir que aquí és difícil viure d'alguna cosa que no tingui a veure amb l'esquí i la muntanya.
Que Tavascan demani diners per obrir la temporada vinent torna a posar en debat el futur de les estacions d'esquí: cal posar diners en un esport amb un futur incert, però que alhora manté vives i habitades les valls pirinenques?
Un possible rescat
Des de Ferrocarrils de la Generalitat, l'empresa pública que a part dels trens gestiona la majoria d'estacions d'esquí catalanes, insisteixen que estan en contacte amb l'Ajuntament de Lladorre per veure com poden ajudar a gestionar millor les instal·lacions.
FGC ha indicat que "ha donat suport a Tavascan com a la resta d'estacions d'esquí" i s'han mostrat "determinats", conjuntament amb el govern, a veure com poden ajudar l'estació de Tavascan i l'Ajuntament. No seria pas la primera estació amb problemes econòmics o deutes milionaris que FGC rescata.
La primera estació que FGC va passar a gestionar directament va ser La Molina, a mitjans dels anys 80, per les dificultats econòmiques de les empreses propietàries. En la mateixa època també va començar a gestionar l'estació de la Vall de Núria.
El 2005 va assumir Vallter 2000 i el 2011 va adquirir les estacions d'Espot i Port Ainé, que des del 2005 i 2006 ja eren propietat de l'Institut Català de Finances (ICF) i les gestionava l'empresa GranPallars. Finalment, el 2020 va assumir, també, Boí Taüll, després de diversos anys sota gestió pública a través d'Actius de Muntanya, tot i que ja eren propietat de la Generalitat des del 2014.
