El debat polític eclipsa la Berlinale per la manca de posicionament sobre Gaza
La 76a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín està sent una de les més convulses dels últims anys. Continuen apareixent veus crítiques amb l'organització i, especialment, amb el jurat per no posicionar-se sobre la situació a la Franja de Gaza, enmig de denúncies de censura.
La polèmica es va desencadenar arran de les declaracions del president del jurat, Wim Wenders, durant la roda de premsa inaugural. El cineasta alemany va defensar que calia separar cinema i política, unes paraules que han provocat una cascada de reaccions.
L'escriptora índia Arundhati Roy, coneguda pel seu activisme en defensa dels drets humans, ha decidit finalment no assistir al festival tot i tenir-ho previst. Paral·lelament, la revista Variety ha publicat una carta signada per una vuitantena d'actors i directors --entre els quals Javier Bardem i Tilda Swinton-- que es declaren "horroritzats" pel silenci institucional sobre Gaza i apel·len directament a Wenders, afirmant que cinema i política no es poden separar.
L'actor argentí Nahuel Pérez Biscayart, que ha presentat amb èxit la pel·lícula "Narciso", ha anat un pas més enllà: ha acusat la Berlinale de censura i ha qualificat de "covard i còmplice" el silenci del jurat.
I, en les últimes hores, la directora tunisiana Kaouther Ben Hania ha refusat el premi a la pel·lícula més valuosa pel seu projecte "The voice of Hind Rajab" durant la gala Cinema for Peace.
El festival es defensa de les acusacions
Per la seva banda, la directora del festival, Tricia Tuttle, ha rebutjat tant el contingut de la carta com les acusacions de censura en una entrevista a la revista Screen Daily.
Tuttle, que va assumir el càrrec fa dos anys, parla de desinformació i d'afirmacions inexactes en el text signat pels artistes, i ha reiterat la independència del certamen respecte del govern federal alemany.
Un festival eclipsat per les pròpies contradiccions
El de Berlín ha estat considerat sempre el festival més polític i compromès d'Europa. De fet, no és la primera vegada que les tensions al Pròxim Orient sacsegen la Berlinale.
L'anterior direcció ja es va veure qüestionada l'any 2024 per no mostrar una postura més contundent sobre el conflicte. La polèmica es va intensificar amb l'entrega de premis al documental "No other land", marcada pels discursos del duet de cineastes palestino-israelià en suport a la població de Gaza.
Aquesta fredor davant el conflicte palestí contrasta amb la postura mantinguda amb relació al règim iranià o Ucraïna. Sense anar més lluny, el 2023, l'organització anunciava que vetava empreses i mitjans amb vincles amb els governs de l'Iran i Rússia. Feia només uns mesos que havia esclatat la guerra a Ucraïna i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va participar per via telemàtica en la gala inaugural.
Mentrestant, les pel·lícules lluiten per no quedar relegades a un paper secundari.
