El desencís ciutadà cap als polítics empeny l'extrema dreta a la Catalunya del Nord
A Perpinyà, les eleccions municipals ja són tancades, el batlle sortint de Reagrupament Nacional, Louis Aliot, ha millorat les expectatives de les enquestes d'opinió, que li donaven entre un 40 i un 46% d'intenció de vot. Ha superat el 50% i no necessita la segona volta.
Aquesta situació suposa una fragmentació important de l'oposició per aquest mandat.
Oposició
Des del 2020, només hi havia un grup opositor que va sortir elegit després de la segona volta entre Jean-Marc Pujol i, precisament, Louis Aliot. Al llarg dels últims sis anys, l'oposició al batlle va quedar personificada en Bruno Nougayrède.
Ara s'obre un altre panorama. El grup majoritari obté 43 regidors i l'oposició en total en tindrà 12 dividits en 4 grups diferents: 4 per cada una les llistes encapçalades per Agnès Langevine i Bruno Nougayrède i 2 per les del Mickael Idrac i Mathias Blanc.
Xifres a Perpinyà
Sense treure legitimitat a la reelecció del Louis Aliot, més enllà dels percentatges, es pot puntualitzar algunes dades. Perpinyà és una ciutat que compta una mica més de 120.000 habitants, però el cens electoral és d'uns 70.000, d'aquests només el 47,74% s'han desplaçat fins als col·legis electorals en aquesta primera volta.
Significa que menys de 17.000 persones han dipositat una butlleta per al candidat de RN. Aquest fet demostra sobretot el desencís dels ciutadans de cara a la representativitat política.
Futur
Després d'un primer mandat qualificat de tranquil per part dels analistes, Aliot ha promès la realització de projectes que fins ara no ha pogut dur a terme. El missatge és clar, l'ajuntament no té totes les competències i prepara així els pròxims comicis, les presidencials del 2027 seguides de les eleccions departamentals i regionals del 2028.
En canvi, no se sap ben bé què passarà amb la seva possible inhabilitació arran d'una sentència per malversació de fons europeus de diversos membres del partit. Una decisió de la justícia que pot arribar d'aquí a menys de 4 mesos.
L'RN perd molts duels
Als municipis de la Catalunya del Nord on els candidats amb el suport de l'RN es presentaven sols davant d'un altre candidat, han perdut. Excepte a Baixàs on el batlle sortint Gilles Foxonet ha estat reelegit.
Les derrotes afecten altres poblacions que formen part de "Perpinyà Mediterrani Metròpoli", uns ajuntaments estratègics per a Louis Aliot en el seu objectiu de guanyar pes dins d'aquesta mancomunitat.
Les candidatures de Reagrupament Nacional han perdut al Soler, Bonpàs, Alenyà, El Barcarès i a Espirà de l'Aglí amb l'elecció respectivament d'Armelle Revel-Fourcade, Laurence Senet-Ausina, Jean-André Magdalou, Alain Ferrand i Christian Serre.
18 poblacions amb segona volta
Dels 226 municipis que compta el departament dels Pirineus Orientals, 208 ja coneixen el seu nou batlle i només hi haurà una segona volta en 18. A Elna, Canoes i Ribesaltes els candidats d'extrema dreta han arribat en primera posició, s'hi esperen resultats ajustats, a l'espera de possibles aliances de cara a la segona volta d'aquest diumenge 22 de març.
Els altres ajuntaments per decidir són Argelers, Cabestany, Clairà, Formiguera, Sant Genís de Fontanes, Sant Hipòlit de la Salanca, Illa, Sant Llorenç de la Salanca, Maurí, Millars, Paçà, Prada, Salelles, Trullars i El Voló.
Batlles favorables al català
Dels cinc ajuntaments que van ser perseguits per la justícia francesa per autoritzar l'ús del català als plens, tres han estat reelegits, Maria Costa als Banys, Gregory Marty a Portvendres i Samuel Moli a Sant Andreu de Sureda. Un altre ha perdut, el Jean-Louis Salies a Tarerac contra Alain Fabre, i finalment el cinquè, a Elna, Nicolas Garcia ja no és cap de llista i a l'espera dels resultats de la segona volta.
A més podem destacar la victòria, sense cap oposició, del batlle de Prats de Molló, Claude Ferrer.
