S'ajorna el dia D dels aranzels: Trump n'aprova la llista, però s'aplicaran el 7 d'agost
En una decisió d'última hora, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha ajornat aquesta matinada fins al dia 7 l'entrada en vigor dels nous aranzels per als productes procedents de desenes de països, que estava prevista inicialment per a avui, 1 d'agost.
Aquest endarreriment d'una setmana s'ha decidit per donar més temps a les duanes perquè es puguin organitzar i adaptar a les noves tarifes, segons ha assenyalat un alt responsable de l'administració nord-americana.
L'anunci s'ha fet després que aquesta mateixa nit Trump ha firmat el decret on imposa un increment dels drets duaners a desenes de països del món.
Entre un 10 i un 41%
Els aranzels imposats a desenes de socis comercials oscil·len entre el 10 i el 41%, segons els països. Els gravàmens a aquells països que tinguin superàvit comercial amb el país nord-americà són d'un mínim del 15%, com és el cas de la Unió Europea.
De fet, la mitjana per a la majoria de països és del 15%, tot i que n'hi ha d'altres que en tenen de més elevats, com l'Àfrica del Sud, un 30%; Sèrbia, un 35; Suïssa, un 39, o Síria, que arriba al màxim del 41%.
Els països del sud-est asiàtic, molt enfocats a l'exportació, estan dividits segons hagin aconseguit o no un acord amb Washington: Tailàndia té aranzels del 19% o el Vietnam del 20%, mentre que Laos i Myanmar han de pagar taxes del 40%.
El detall es recull en una ordre executiva firmada el 31 de juliol.
Els estats que no figurin al llistat tindran un gravamen predeterminat del 10%.
En el cas del Brasil, tot i que a la llista consta l'aranzel universal del 10%, Trump ha anunciat que arribarà al 50%. La balança comercial és positiva per als Estats Units, però hi ha raons polítiques per anar més enllà: el president vol influir en el judici contra el seu amic, l'exmandatari Jair Bolsonaro, jutjat per la seva suposada implicació en el cop de gener del 2023. El govern brasiler ha calculat que això afectarà menys del 37% de les seves exportacions.
Els aranzels entraran en vigor el 7 d'agost, però hi ha excepcions com la Xina, amb una treva que expira el 12 d'agost, i Mèxic, amb una pròrroga d'última hora per continuar les negociacions.
Els països fronters
Just abans de firmar el decret, Trump ha incrementat del 25 al 35% els aranzels del Canadà, argumentant que el país veí no ha cooperat per aturar el flux de fentanil i altres drogues que entren en territori dels Estats Units per la frontera nord.
El primer ministre, Mark Carney, s'ha declarat decebut, però ha dit que la majoria de productes canadencs n'estan exempts en virtut d'un acord anterior.
En el cas de Mèxic, Donald Trump ha ajornat 90 dies l'augment dels aranzels, que havien d'entrar en vigor avui. Ho ha anunciat després d'una trucada amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum. Ara, Mèxic ja fa front a aranzels d'un 25% per al fentanil i per als automòbils, i del 50% a l'acer, l'alumini i el coure.
L'acord amb la UE
L'acord segellat diumenge entre la Unió Europea i els Estats Units, un nou statu quo de les relacions dels dos blocs, encara ha de prendre forma amb un text legal que n'aclareixi la lletra petita.
En els últims dies, s'havia donat per fet que Brussel·les i Washington treballarien en un comunicat conjunt amb tots els detalls de l'acord, però no serà així. "Els Estats Units s'hi han compromès, i ara han d'implementar-ho", ha explicat el portaveu de la Comissió, Olof Gill, en roda de premsa.
A l'acord de diumenge, es va establir una tarifa general del 15% amb unes excepcions molt concretes, com ara material aeroespacial, semiconductors i determinades matèries primeres.
L'alcohol, per exemple, va quedar pendent d'una negociació que, de moment, queda per a més endavant. Això vol dir que productes com el vi i el cava també pagaran el 15%.
Es calcula que l'acord aranzelari afecta el 70% de les exportacions europees, uns 380.000 milions d'euros.
L'alleujament per un acord que evita una escalada de la guerra comercial va barrejar-se en moltes capitals europees amb una sensació agredolça. Tant pel fons (perquè els aranzels no són recíprocs i la UE s'ha compromès a inversió en energia i armament) com per la forma, amb un acord tancat a correcuita en un dels camps de golf propietat de Donald Trump a Escòcia.
Com pot afectar Catalunya
Els Estats Units figuren entre els 10 principals mercats dels productes catalans, i el que més s'hi exporta són químics, maquinària, metal·lúrgia i aliments i begudes.
De fet, al llarg de l'any, el sector agroalimentari hi ven més de 100.000 tones de producte elaborat, aperitius, fleca, pastisseria i sucs. També oli, vins i cava, malgrat que França demanava una excepció. Un 15% d'aranzel no és un plat del gust de tothom, però almenys s'acaba la incertesa.
"És millor que els escenaris de què es parlava inicialment, quan ens exposàvem a un 30%, però ens afectarà seguríssim", explica Júlia Rosa, del celler Molí Parellada, que recorda que l'abril passat, amb el primer anunci d'aranzels, les seves exportacions de cava als Estats Units es van frenar en sec.
La Federació de Cooperatives Agràries assenyala el vi, l'oli d'oliva i també el porcí com alguns dels productes més perjudicats. I a l'abril, amb l'amenaça d'aranzels al 20%, calculava un impacte d'uns 110 milions d'euros.
David Miralles, director general del Grup Unió, productora d'oli d'oliva de la DOP Siurana, admet que les anades i vingudes amb els aranzels "han generat molt estrès" per la incertesa, i que, almenys, amb un 15% fix, "ara ja sabem quines són les regles". A més, valora que l'aranzel serà igual per a Itàlia o Grècia, i això també anivella el terreny de joc.
També n'està pendent la indústria farmacèutica. Brussel·les ha negociat un 15% d'aranzel, però la Casa Blanca insisteix que no ha dit l'última paraula, perquè vol forçar que les grans farmacèutiques europees instal·lin fàbriques als Estats Units.
