El dia que Puigdemont va tornar a Barcelona: com es va gestar el retorn i la fugida ara fa un any
Durant la campanya electoral, Carles Puigdemont, el candidat de Junts a la presidència de la Generalitat, va anunciar que guanyés o perdés els comicis seria a Barcelona al ple d'investidura.
Ho deia des d'Argelers, a la Catalunya Nord, el lloc que va triar la seva formació per fer una campanya des de l'exili.
Junts assegurava que es presentaven a les eleccions amb un braç lligat a l'esquena, sense poder fer mítings a Catalunya. El seu número u tenia --i té-- obertes ordres de captura per part del Tribunal Suprem per la seva participació en el procés que va culminar amb el referèndum de l'1 d'octubre i pel qual mig govern de la Generalitat va acabar a la presó.
Molts dubtaven que l'anunci del retorn de Puigdemont fos cert i més quan la campanya complicava els interessos de Junts. Altres, els més partidaris, asseguraven, que ho faria.
Es necessita un pla
Puigdemont no va guanyar, però els resultats col·locaven Junts com a segona força al Parlament i ell com a cap de l'oposició. La promesa continuava endavant.
El pla pel retorn era fer arribar Puigdemont des de Waterloo fins a Barcelona, fer un acte multitudinari el mateix 8 d'agost del 2024, jornada de la investidura de Salvador Illa com a president. Un acte a l'Arc de Triomf a plena llum del dia. I des d'allà entrar caminant al Parlament, envoltat de diputats, càrrecs electes i seguidors anònims i participar en el debat polític com a cap de l'oposició.
Tot això, burlant els serveis secrets espanyols. I la persona encarregada d'organitzar aquesta missió va ser Antoni Castellà, un veterà polític provinent d'Unió Democràtica de Catalunya, home fort en aquells moments del Consell per la República i actual vicepresident de Junts.
Segons Josep Nualart Casulleres, autor del llibre "Tres dies d'agost", que relata amb precisió i a ritme de thriller l'operació tornada de Puigdemont, "només Castellà i Teresa Vallverdú sabien al cent per cent com aniria el pla per complir els objectius".
Casulleres diu que la resta de protagonistes principals i secundaris, inclòs Puigdemont, "només sabien el que havien de fer ells mateixos, no la resta de participants".
Una mena d'operació urnes però a un menor nivell.
Van dissenyar que Puigdemont sortís de Bèlgica dos dies abans de la investidura per anar a un suposat sopar a la Catalunya Nord al qual no va arribar mai.
Puigdemont i Jordi Turull van dormir aquella mateixa nit en un pis a uns pocs metres de l'Arc de Triomf. Havien despistat tothom, inclòs el CNI. En paral·lel, els organitzadors de l'acte s'asseguren que una veterana activista de l'independentisme, la Bàrbara, deixi el seu cotxe, un Honda blanc, la nit del 7 al 8 d'agost a l'aparcament soterrani del Passeig Lluís Companys.
La Bàrbara serà l'encarregada "d'endur-se dues persones" quan s'acabi el discurs que té previst fer Puigdemont. A més, hi ha tres pisos disposats a acollir Puigdemont si les coses es posen lletges.
Castellà diu que van planificar fins a catorze escenaris per complir els dos objectius del pla: que Puigdemont no fos detingut i que no es veiés en perill la seva seguretat, "la principal preocupació que hi havia".
Organitzacions de l'extrema dreta havien convocat una concentració al voltant de la Ciutadella per exigir la detenció i els de Puigdemont es temien aldarulls i fins i tot alguna acció contra l'expresident.
El Parlament blindat, impossible culminar el pla
A la mateixa hora que l'expresident Puigdemont arriba a l'Arc de Triomf acompanyat dels seus, al Parlament també hi ha moviment i fins i tot nervis.
Salvador Illa rep la notícia que el vicepresident de la mesa, el socialista David Pérez, ha sofert un atac cardíac i ha estat traslladat d'urgència a un centre hospitalari.
La mà dreta d'Illa, Ferran Pedret, reconeix "que era un moment de nervis i tensió" i no només per l'afecció de Pérez. Tot i això, diu que "cap ciutadà hauria entès que la investidura no culminés, era el resultat que havien decidit les urnes".
En els passadissos de la cambra catalana, l'encara conseller d'Interior del govern sortint, Joan Ignasi Elena, era captat per les càmeres amb el telèfon i conversant amb diversos caps dels Mossos.
Elena rebia informació de primera mà del que passava a uns metres de la Ciutadella. Finalment li comuniquen que el pla independentista ha funcionat i que Puigdemont ha desaparegut suposadament dins un cotxe Honda blanc després d'haver pujat a l'escenari i haver fet un breu discurs a l'Arc de Triomf.
Just abans de començar el debat d'investidura, els diputats independentistes que han acompanyat Puigdemont entren al Parlament, entre ells Antoni Castellà. La primera part del seu pla ha funcionat amb precisió. El ple comença amb el dubte de si Puigdemont complirà la segona part de l'estratègia: entrar en un Parlament blindat per la policia.
Fins a mitja tarda no es descarta aquesta possibilitat. Però la decisió està presa i la prioritat és la llibertat de Puigdemont i que torni a Bèlgica com més aviat millor. A les sortides de Barcelona s'ha desplegat l'operació Gàbia per mirar de localitzar l'expresident, que descansa en un pis de la capital catalana.
Qui perd la partida
Salvador Illa ja és president gràcies als vots del PSC, ERC i els Comuns, i poques hores després es comunica que Puigdemont ja ha arribat a Waterloo.
Sembla que tothom té el que volia. O gairebé tothom. El jutge Pablo Llarena, que havia suspès les seves vacances per anar al Suprem, esperava que la policia li portés detingut l'expresident. Diuen els que estan al cas d'aquell dia "que va esclatar en còlera" perquè se li havia tornat a escapar.
L'endemà, el conseller en funcions Elena i la cúpula dels Mossos compareixen per donar explicacions.
No prevèiem un comportament tan impropi per part de qui ha estat la màxima autoritat d'aquest país.
La declaració és d'un afligit Elena, que un any després assegura que aquells moments li resulten "dolorosos de recordar", sobretot per la imatge "injusta" que alguns van fer-se de la policia catalana.
"Cap mosso va tenir cap responsabilitat per aquests esdeveniments". Ho diu Castellà quan se li pregunta si ha valgut la pena aquell retorn momentani de Puigdemont quan hi ha obertes causes penals contra alguns dels que el van fer possible aquell dia d'agost.
Un any després i amb la llei d'amnistia en vigor, aquesta no s'ha aplicat ni a Puigdemont ni a altres membres del seu govern com Toni Comín o Lluís Puig. I no s'ha fet perquè tot i haver-se aprovat per majoria de les Corts espanyoles, un grup de jutges que han jutjat el procés no tenen clar encara si l'han d'aplicar. Un conflicte entre poders de l'Estat.
