"El documental" emet "Miguel në terreny (sobre el terreny)"
La notícia de la mort de Miguel Gil, que va aparèixer a les televisions de tot el món, és el punt de partida del documental "Miguel, në terreny (sobre el terreny)" que reconstrueix el pas de Miguel durant set anys i mig per la primera línia de foc de la major part de les guerres d'aquells anys: Bòsnia, Libèria, Ruanda, el Zaire, Kosovo, Txetxènia i Sierra Leone.
El 1993, Miguel Gil va deixar la seva feina d'advocat a Barcelona i se'n va anar en moto fins a Bòsnia: "No sé per què vaig anar-hi, vaig veure unes imatges a la televisió i vaig pensar que ho volia veure, però no en sé el motiu". El cert és que, a Bòsnia, es va despertar la vocació periodística de Miguel. Va ser l'inici d'una curta, però intensíssima carrera com a càmera de l'agència APTN, que el va dur a ocupar un lloc reconegut entre els reporters de guerra.
A Sarajevo va contribuir a obrir l'única via possible per entrar i sortir de la ciutat en cotxe, una pista forestal del mont Igman, sobre la qual els serbis disparaven contínuament. Es va fer força conegut a Kosovo, ja que va ser l'únic periodista que s'hi va quedar quan van començar els bombardejos de l'OTAN. Les seves imatges dels trens de refugiats van fer la volta al món. Però el 24 de maig de l'any 2000, aquest càmera barceloní va ser víctima d'una emboscada a Sierra Leone mentre treballava cobrint informativament la guerra en aquell país africà. Juntament amb el seu col·lega Kurt Shork, va morir assassinat per un grup de rebels.
Un equip de TV3 va seguir els passos del periodista pels diferents conflictes i va parlar amb la gent que el va conèixer. Tothom coincidia en el mateix: Miguel no era d'aquells periodistes que arriben, treballen i se'n van. El seu compromís era tan gran que patia la guerra com qualsevol d'ells. A més, el documental fa una reflexió sobre la feina dels periodistes en conflictes, a través del testimoni de professionals que van treballar amb Miguel.
"Miguel, në terren", que vol dir en albanès "Miguel, sobre el terreny", es va fer a partir de les 400 cintes que Gil va deixar com a llegat. Els autors, Enric Miró i Lluís Jené, van voler homenatjar els reporters de guerra que, com Miguel Gil, es juguen la vida cada dia per tenir-nos informats del que passa al món. El 2016 van morir 156 periodistes i treballadors de mitjans de comunicació en 33 països durant l'exercici de la seva professió, dues terceres parts en països en guerra. És la xifra més alta de l'última dècada, segons la Campanya Emblema de Premsa (Press Emblem Campaign, PEC).
La família de Miguel Gil va decidir continuar amb el seu llegat de solidaritat, denúncia i compromís amb els que pateixen. Així va néixer la Fundació Miguel Gil Moreno (FMG), que va crear el "Premi de Periodisme Gil Moreno".
Premis
Medalla de plata, Festival de Nova York, 2004
Gran Premi, Festival de Drets Humans
Festivals
FIGRA, Festival International du Grand Reportage d'Actualité, França, 2004
