El dol migratori als instituts: "Em sento d'aquí, però no tinc els amics d'allà"
Quan una persona migra, hi acostuma a haver dos xocs. Un, el de deixar enrere casa seva: un país, uns amics i, sovint, una família. I l'altre, el d'arribar a un lloc desconegut, diferent i, de vegades, hostil, amb una cultura, un clima, un paisatge i una llengua nous.
És un procés que encara pot ser més traumàtic per als infants i adolescents, ja que se suma a altres canvis vitals propis de l'edat. Per afrontar aquesta situació, als instituts de la Seu d'Urgell, han fet durant tot el curs el que han anomenat tallers de dol migratori.
És important que també sentin com a seva la part del seu país d'origen, perquè forma part d'ells; i molts cops tenen la sensació que els fem triar i, quan arriben aquí, s'han d'oblidar d'on venen.
Què s'hi fa als tallers?
Els tallers de dol migratori són unes sessions que s'inscriuen dins de l'aula d'acollida.
A l'institut Joan Brudieu, per exemple, aquest curs hi ha hagut una quarantena de nois i noies inscrits en aquesta aula, un 12% del total de l'alumnat.
En aquests tallers, els alumnes, en grups reduïts, comparteixen com era la vida al seu país d'origen, i parlen de com ha estat la seva arribada aquí.
Vanessa Álvarez, educadora social de la consulta de Salut Mental Infantil i Juvenil a l'Alt Urgell, explica que aquests tallers sorgeixen de la demanda de les escoles de la Seu, que a les aules d'acollida han detectat "la necessitat dels nois i noies nouvinguts de treballar la part de gestió emocional i aquest procés de dol migratori".
Lligar passat i present
Entre altres qüestions, els alumnes comparteixen com recorden el paisatge, les tradicions, el menjar, la família o les olors del seu lloc d'origen, i ho comparen amb el que tenen aquí.
L'Abraham, de 14 anys, va arribar l'any passat de Colòmbia:
M'agrada parlar amb la família que tinc allà, i el menjar; però aquí, a la Seu, tothom és més social, es coneix tothom, i aquí em sento molt més segur al carrer.
L'Abdulayeh, que té 12 anys, en fa quatre que va arribar del Senegal: "Ara, la gent ja em coneix i em sento d'aquí, però no tinc els amics d'allà, que em feien més cas".
I un factor comú en aquest xoc cultural és la llengua. L'Ariadna, que té 16 anys, fa només set mesos que va arribar del Perú i ja parla català: "El primer mes em va costar una mica, però després és molt fàcil aprendre'l si ja parles castellà, i m'ha ajudat a sentir-me integrada".
Compartir emocions
L'objectiu és que els adolescents, d'entre 12 i 16 anys, comparteixin les seves emocions i que puguin aprendre a gestionar-les.
Joan Benavent, tutor de l'aula d'acollida de l'institut Joan Brudieu, explica que els tallers de dol migratori "complementen la feina que fem a l'escola".
Aquest professor valora el fet que "els alumnes poden posar paraules als sentiments i les emocions que tenen, i comparar el que han deixat enrere als seus països d'origen amb el que s'estan trobant aquí, i veure que són entre iguals".
Així, afegeix, no renuncien al seu passat, sinó que fan conviure el passat i el present actual i construeixen una identitat més multicultural.
Combatre el dol patològic
Aquests tallers també poden servir per ajudar els alumnes que ho estiguin passant més malament en aquest procés, per donar-los eines i, si cal, derivar-los a altres serveis de salut mental amb una atenció més individualitzada.
La psicòloga Maria Miró parla de "dol patològic" quan els nois i noies nouvinguts tenen dificultats d'adaptació un cop ja fa temps que són aquí.
Això, diu, interfereix en tots els àmbits de la seva vida: el son, l'alimentació, "no surten de casa, no tenen bons resultats a l'escola... aquí és quan ja s'encenen totes les alarmes i aquest taller pot ser un bon lloc on detectar-ho i on poder fer prevenció".
Tallers més estables
Aquest ha estat tot just el segon any que s'han fet aquests tallers: el curs anterior se'n van fer a les escoles de primària i a un dels instituts, i aquest curs s'han estès als tres centres de secundària, amb dues sessions per grup.
De moment, no han pogut avaluar-ne els resultats, però volen analitzar quins efectes tenen aquests tallers en els infants i poder introduir aquests continguts al llarg de tot el curs des de les aules d'acollida.
