El fenomen dark romance: novel·les per a adults que es camuflen com a lectura d'adolescents

A l'adolescència les novel·les romàntiques triomfen, és una temàtica que desperta interès a aquestes edats. Dins la literatura romàntica hi ha un subgènere, però, que està pensat per a lectors adults, es tracta del dark romance, que cada vegada llegeixen adolescents més joves.

Segons la professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i experta en literatura juvenil, Júlia Baena, arriba fins i tot a nenes de 5è i 6è de primària.

Per Baena, es tracta d'una literatura que segueix patrons molt similars al porno: "Romantització, erotització de la violència i del poder, de la submissió de la dona, de la idea que l'amor és sacrifici o patiment. Tenen molts punts en comú."

"No ens hem de sorprendre quan veiem que pugen les dades de masclisme entre adolescents, perquè això forma part d'aquest fenomen", explica. "La noia accepta com a normals unes situacions que no ho haurien de ser."

Les lectores saben distingir entre realitat i ficció, tot i això cal anar amb compte perquè, segons Baena, "nenes d'11, 12 o 13 anys no tenen cap bagatge previ de relació romàntica sana per poder fer comparacions o distingir molt més".

"La repetició d'aquest tipus de lectures pot acabar confegint una idea del que hauria de ser l'amor, una normalització", adverteix.

Catalogades com a literatura juvenil

Segons Baena, cal distingir entre novel·la young adult, que està adreçada clarament a adolescents, i new adult, amb temàtiques pròpies de l'etapa adulta. El problema, assegura, és que sovint la novel·la romàntica s'identifica com a novel·la juvenil.

"Potser també les famílies les compren perquè desconeixen que tenen aquest tipus de continguts", argumenta la professora. "Caldria que les editorials posessin clarament avisos a la coberta perquè les llibreries i biblioteques no ho posessin a literatura infantil i juvenil."

A més, algunes d'aquestes novel·les es camuflen amb portades boniques que no deixen entreveure'n el contingut. Per Baena, el gènere romàntic és necessari a aquestes edats, però s'han de poder oferir alternatives adequades a cada edat.

El fenomen dark romance

Segons l'editorial Planeta, el dark romance és un subgènere que cada vegada es publica més a Espanya, però encara no ha arribat aquí amb la força que ho ha fet als mercats anglosaxons i altres mercats europeus.

És un fenomen que s'ha impulsat a través de la xarxa social TikTok amb unes recomanacions que al final s'acaben fent virals.

Segons l'empresa, amb dades de publicacions que recull Circana BookScan als EUA, és un gènere que entre el 2024 i el 2025 ha crescut un 24%.

L'editorial assegura que, tot i no tenir-ne xifres, també ha crescut en mercats europeus com França, Itàlia o Alemanya. Ho detecten perquè són llibres que es troben a les llistes dels més venuts en l'àmbit internacional.

Remarquen que és un subgènere adreçat a adults, majoritàriament dones, i que sempre s'indica que és per a lectors a partir dels 18 anys.

Els llibres del subgènere dark romance han de portar indicadors que adverteixin del contingut de la novel·la i de les edats de lectura recomanades.

Què s'hi pot fer?

Pel sociòleg de la Universitat de Vic, Gerard Coll-Planas, expert en gènere, aquest és un fenomen preocupant però, alhora, una oportunitat per entendre què motiva i enganxa a les adolescents a aquestes lectures.

"Aquest debat és paral·lel amb el del porno en adolescents i preadolescents. Efectivament, estan arribant uns continguts que no són adequats per a aquestes edats", diu Coll-Planas.

"Com treballem això és la clau", explica el sociòleg. Com s'ha de fer? "Hem d'abordar-ho des del debat, des de donar recursos crítics perquè aquestes persones s'ubiquin amb relació a aquests continguts i no ho traslladin a la seva realitat".

"Estem en un moment en què els discursos d'igualtat s'estan trobant amb molts obstacles per part de molts nois, però també d'algunes noies. Prohibir-ho podria generar l'efecte contrari. Cal discurs crític i acompanyar", apunta.

Coll-Planas incideix en el fet que llegir o mirar sèries de ficció no vol dir que ho traslladem a la nostra vida: "Hem d'entendre que les noies adolescents, en aquest cas, com els adults, no ens relacionem amb la ficció des d'aquests termes tan literals."

Parlar-ne també ens ajuda a entendre com interpreten el que estan llegint. Per tant, per Coll-Planas és important no alarmar-se ni prohibir, sinó veure-hi una oportunitat de diàleg per acompanyar i fer-ne una lectura crítica.

Parlar-ne per identificar discursos de violència

Així és com ho treballen a l'escola GEM de Mataró. Maria Lemos, coordinadora de menjador, és qui va donar el senyal d'alerta, quan es va adonar que nenes de 1r i 2n d'ESO llegien alguns d'aquests títols en espais no lectius.

"Un dia vaig veure com entraven a l'escola amb els llibres a la mà nenes de 12 o 13 anys, 2n de l'ESO. No estan adaptats a la seva edat, tenen contingut inadequat", recorda Lemos.

Sara Escuin, directora d'ESO i psicopedagoga de l'escola, també ha detectat que alguns d'aquests llibres disfressen el què s'hi explica: "Ens vàrem adonar que hi havia certs llibres amb portades molt atractives, floretes... semblants a la literatura juvenil, que el contingut no és adequat, no és recomanat per a adolescents tan, tan joves."

I què fan? "El que estem fent és treballar en aquests senyals de detectar discursos i conductes normalitzades de violència... Treballar per a poder-ho identificar, perquè la lectura és una tasca individual que fem internament."

Parlar-ne els serveix per compartir de què van aquests llibres, quins personatges hi surten i per debatre si és o no respectuós, com les fa sentir.

També s'han adreçat a les famílies, a qui recomanen parlar del que es llegeix, per poder detectar el contingut d'aquests llibres.

Com els arriben aquestes lectures?

Se'ls recomanen entre elles o els arriben a través de les xarxes socials. "No tenen en compte l'edat de lectura", remarca Escuin.

La psicopedagoga explica que "a l'adolescència atrauen molt les històries d'amor i llavors és una història d'amor amb conductes normalitzades de violència: verbal, sexual, agressions... però amagades dins d'un paradigma d'amor i de parella".

Escuin destaca que són llibres especialment sensibles en aquesta etapa: "L'adolescent està aprenent com funciona el món, si els models que tenen son pelis i llibres –d'aquests tipus de llibres– es fa una construcció del món no respectuosa ni ens permet créixer des del benestar. No els hi ensenyen respecte, aquests llibres".

Com apuntava la professora de la UB Júlia Baena, Escuin també creu que cal aprofitar que porten aquest tipus de llibres per mostrar-los alternatives.