Montero diu a les comunitats que podran triar entre el nou model de finançament o l'antic

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha traslladat aquest dimecres als consellers d'Economia i Hisenda de les comunitats autònomes que l'adscripció al nou model de finançament autonòmic serà voluntària.

Això implica que cada territori podrà decidir lliurement si s'acull al nou sistema --que, segons el govern espanyol, aportaria 21.000 milions d'euros addicionals en conjunt-- o bé si prefereix mantenir-se en el model vigent.

L'anunci s'ha fet durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que ha abordat per primera vegada la proposta de reforma pactada entre l'executiu espanyol i Esquerra Republicana. Montero ho ha explicat així durant la roda de premsa posterior:

La proposta, que seria efectiva de cara al 2027, arriba amb l'oposició confessa de totes les autonomies menys Catalunya. És a dir, no només de les onze que presideix el PP, sinó també d'Astúries i Castella-la Manxa, on governen els socialistes.

Amb l'opció de la voluntarietat, Hisenda busca desactivar aquest bloc de rebuig. Montero ha recordat als consellers que la possibilitat de no adherir-se al nou sistema no és cap novetat: ja està prevista a la disposició transitòria tercera de la Llei de Finançament Autonòmic aprovada el 2009.

Tot i això, fonts de l'executiu subratllen que, en aquell moment, cap comunitat autònoma va optar per quedar-se amb el model anterior.

En paral·lel, la vicepresidenta del govern espanyol ha comunicat que s'obrirà una ronda de reunions bilaterals de caràcter tècnic amb les comunitats per aprofundir en el disseny del nou model.

L'objectiu, segons Hisenda, és analitzar amb detall l'impacte de la proposta i recollir aportacions territorials abans d'entrar en una fase de negociació política més avançada.

Tots contra el nou finançament

Montero i Catalunya contra tots o tots contra Montero i Catalunya: dependrà del prisma des d'on es miri. El d'aquest dimecres ha estat el primer escenari bel·ligerant que ha hagut de superar la nova proposta de finançament.

En vindran d'altres, com un futur Consell de Política Fiscal on s'haurà de votar (però on la ministra en tindrà prou amb el seu vot i el de Catalunya), i, sobretot, la votació definitiva del text al Congrés dels Diputats, que Hisenda voldria abans de l'estiu i que es preveu molt complicada per l'ara per ara negativa de Junts a donar-hi llum verda.

Les principals crítiques dels consellers autonòmics venen pel fet que s'hagin trobat una proposta feta i pactada amb Esquerra Republicana, sense cap mena de negociació amb la resta.

El conseller d'Hisenda manxec, el socialista Juan Alfonso Ruiz Molina, s'ha queixat d'una "falta de respecte" absoluta a les formes, mentre que la representant de la Junta d'Andalusia, Carolina España, s'ha declarat indignada i ha considerat que el nou model "neix mort" i que significa "xampany i caviar" per a l'independentisme i "el menú del dia, però sense postres" per a la resta de comunitats.

Fonts del PP han insistit que el partit rebutja "en bloc" l'acord "bilateral" i la "traició als espanyols" i aposta per un sistema consensuat entre totes les comunitats. "Montero s'ha quedat sola", afirmen.

A la sortida de la reunió, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha lamentat que les comunitats hagin centrat les seves intervencions en "discursos polítics", però que "ningú hagi presentat elements concrets i tècnics sobre el model per millorar-lo".

Romero ha apuntat que ara s'obre "un període de negociació perquè es puguin incorporar les aportacions de totes les comunitats autònomes", però ja ha fixat la mirada en la votació al Congrés:

Després de la reunió, Montero ha afirmat que és "mentida" que s'hagi pactat "una quota separatista" en la nova proposta de finançament.

"És fals que aquest sigui un model ideat per acontentar Catalunya", ha apuntat en una roda de premsa després de la cimera sobre el nou sistema de finançament autonòmic.

Segons Montero, totes dades posen de manifest que sempre que s'ha plantejat una proposta per a un territori s'ha fet extensiu a la resta de territoris i que "no hi ha cap tipus de privilegi, de tracte de favor, amb cap comunitat autònoma". També ha negat cap intenció de "trossejar l'Agència Tributària".

Illa insta a "aprofitar l'oportunitat"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha opinat sobre el nou model. Considera que Catalunya "ha contribuït a obrir una oportunitat" amb el nou finançament i diu que Espanya "ha d'aprofitar-la".

Així ho ha defensat aquest dimecres després de reunir-se amb els líders de CCOO i la UGT a l'Estat, Unai Sordo i Pepe Álvarez, als qui ha presentat la nova proposta.

Illa ha remarcat que està "doblement satisfet" perquè el sistema plantejat beneficia a totes les comunitats i és la "millor" proposta que hi ha hagut "en la història de Catalunya".

Sobre les crítiques del PP, ha indicat que "Catalunya ve a aportar solucions i no polèmiques". "No contribuiré al soroll", ha dit.

El president també s'ha referit a Foment, que els darrers dies ha mostrat la seva disconformitat amb el model pactat i ha demanat més ambició al govern. En aquest punt, Illa ha indicat que no té prevista cap trobada amb Foment en les pròximes setmanes.

Per què s'hi oposen la resta de comunitats?

Les crítiques al model venen tant del contingut com de les formes. Les comunitats critiquen el com: una proposta feta i presentada l'endemà del pacte previ amb Esquerra Republicana, encapçalada per una fotografia d'Oriol Junqueras i Pedro Sánchez al Palau de la Moncloa.

Però també critiquen el què: la ministra d'Hisenda, sense detallar en excés el model, va assegurar que l'única comunitat que assegurava rebre tants diners com aporta (l'anomenada ordinalitat) és Catalunya.

Era un dels eixos que Esquerra Republicana havia posat com a condició sine qua non, lluny en tot cas del pacte inicial amb el PSC per un finançament singular semblant al concert basc.

En tot cas, l'anomenada ordinalitat no s'ha blindat al text, més enllà que aquest any sí que surtin els números per a Catalunya i des d'Hisenda confien que la fórmula farà que això es repeteixi al llarg dels cinc anys de vigència.

Una evolució que ja no veurà l'actual ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que en pocs mesos haurà de deixar el càrrec per dedicar-se de ple a la seva candidatura a les eleccions d'Andalusia.

Quines novetats inclou el model de finançament?

El finançament autonòmic és, ras i curt, el mètode que decideix com es reparteixen els diners amb què es paguen la major part dels serveis socials com l'educació o la sanitat, que depèn de les arques autonòmiques.

Els diners surten d'una part dels impostos que es paguen arreu de l'Estat, i amb aquests diners es fa un pastís comú amb el qual es reparteixen porcions entre totes les comunitats ponderant una sèrie de variables.

Al marge de com es repartirà, la gran novetat d'aquest model és que ara el pastís serà més gran, en concret, 20.975 milions d'euros més en total, i per tant les porcions també seran més grans.

Això serà possible, en part, perquè l'Estat cedirà un percentatge més alt d'impostos a les comunitats autònomes, en concret de l'IRPF (fins ara el 50% del total recaptat s'enviava a les comunitats, ara serà el 55%) i l'IVA (passarà del 50% al 56,5%).

Catalunya, la gran beneficiada?

Les porcions del pastís, més grans o més petites, es calcularan d'acord amb una sèrie de variables. Catalunya no és la més beneficiada en termes absoluts, ja que rebria 4.686 milions d'euros, menys que els 4.846 milions d'Andalusia (un as a la màniga que Montero no dubtarà a utilitzar per a les eleccions andaluses), però sí que se situa a la part alta de la taula.

Vist des d'un altre prisma, Catalunya serà la tercera que aporta i la tercera que rep, i el model s'ha fet prou a mida perquè les autonomies amb més vocació d'autogovern puguin desplegar competències i rebre més recursos.

Això vol dir que es premia la voluntat de gestió, i per tant que qui té més competències (Catalunya, per exemple, gestiona serveis penitenciaris i policia autonòmica, i vol anar més enllà en tributació) i vulgui ampliar-les, pugui fer-ho amb més diners.

El càlcul de com es reparteixen els diners és extremament complex, però sí que té fases diferenciades: el pastís dels impostos, un anivellament vertical, i la creació de noves fases, com l'anomenat mecanisme IVA pimes, fons climàtic i statu quo.