El finançament arriba a un Consell de Política Fiscal crispat: Montero i Catalunya fan front al rebuig

Primer pas per a la nova proposta de finançament autonòmic pactada entre el govern espanyol i Esquerra Republicana. L'esborrany arriba a la taula que comparteixen la ministra d'Hisenda i els 17 consellers autonòmics per posar en comú i informar de la proposta i les seves línies generals. És l'anomenat Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), la cita on es parla dels diners amb què es paga, entre d'altres, la sanitat o l'educació. 

És més un tast que no pas una prova de foc, perquè aquest dimecres no es votarà, això serà en un altre Consell de Política Fiscal que s'hauria de celebrar abans de l'estiu.

En el conclave autonòmic d'avui, la ministra d'Hisenda explicarà i intentarà convèncer la resta de consellers de les bonances del nou model de finançament que va presentar divendres i que posarà a disposició 20.975 milions d'euros més al conjunt de comunitats autònomes, però només a títol informatiu.

Això sí: la proposta, que seria efectiva de cara al 2027, arriba amb l'oposició confessa de totes les autonomies menys Catalunya. És a dir, no només de les onze que presideix el PP, sinó també d'Astúries i Castella-la Manxa, on governen els socialistes. 

Tots contra el nou finançament 

Montero i Catalunya contra tots o tots contra Montero i Catalunya: dependrà del prisma des d'on es miri. El d'aquest dimecres és el primer escenari bel·ligerant que haurà de superar la nova proposta de finançament.

En vindran d'altres, com un futur Consell de Política Fiscal on s'haurà de votar (però on la ministra en tindrà prou amb el seu vot i el de Catalunya), i, sobretot, la votació definitiva del text al Congrés dels Diputats, que Hisenda voldria abans de l'estiu i que es preveu molt complicada per l'ara per ara negativa de Junts a donar-hi llum verda.

Les principals crítiques dels consellers autonòmics venen pel fet que s'hagin trobat una proposta feta i pactada amb Esquerra Republicana, sense cap mena de negociació amb la resta. 

És l'argument que compartia tant la vicepresidenta del principat d'Astúries, Gimena Llamedo --"no ens han agradat les formes, no ens agrada que ens demanin adherir-nos a un pacte que ja existeix, ni acceptar un plat precuinat"-- com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que alçava el to assegurant que "és intolerable que a Espanya es pacti un model de finançament de tots amb uns independentistes i que després se serveixi el plat fred a la resta", i ho titllava com "l'atac més gran a la igualtat que s'ha produït en tota la democràcia".

Per què s'hi oposen la resta de comunitats?

Les crítiques venen tant del contingut com de les formes. Les comunitats critiquen el com: una proposta feta i presentada l'endemà del pacte previ amb Esquerra Republicana, encapçalada per una fotografia d'Oriol Junqueras i Pedro Sánchez al Palau de la Moncloa. 

Però també critiquen el què: la ministra d'Hisenda, sense detallar en excés el model, va assegurar que l'única comunitat que assegurava rebre tants diners com aporta (l'anomenada ordinalitat) és Catalunya. 

Era un dels eixos que Esquerra Republicana havia posat com a condició sine qua non, lluny en tot cas del pacte inicial amb el PSC per un finançament singular semblant al concert basc. 

En tot cas, l'anomenada ordinalitat no s'ha blindat al text, més enllà que aquest any sí que surtin els números per a Catalunya i des d'Hisenda confien que la fórmula farà que això es repeteixi al llarg dels cinc anys de vigència.

Una evolució que ja no veurà l'actual ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que en pocs mesos haurà de deixar el càrrec per dedicar-se de ple a la seva candidatura a les eleccions d'Andalusia.

Quines novetats inclou el model de finançament?

El finançament autonòmic és, ras i curt, el mètode que decideix com es reparteixen els diners amb què es paguen la major part dels serveis socials com l'educació o la sanitat, que depèn de les arques autonòmiques. 

Els diners surten d'una part dels impostos que es paguen arreu de l'Estat, i amb aquests diners es fa un pastís comú amb el qual es reparteixen porcions entre totes les comunitats ponderant una sèrie de variables. 

Al marge de com es repartirà, la gran novetat d'aquest model és que ara el pastís serà més gran, en concret, 20.975 milions d'euros més en total, i per tant les porcions també seran més grans.

Això serà possible, en part, perquè l'Estat cedirà un percentatge més alt d'impostos a les comunitats autònomes, en concret de l'IRPF (fins ara el 50% del total recaptat s'enviava a les comunitats, ara serà el 55%) i l'IVA (passarà del 50% al 56,5%). 

Catalunya, la gran beneficiada? 

Les porcions del pastís, més grans o més petites, es calcularan d'acord amb una sèrie de variables. Catalunya no és la més beneficiada en termes absoluts, ja que rebria 4.686 milions d'euros, menys que els 4.846 milions d'Andalusia (un as a la màniga que Montero no dubtarà a utilitzar per a les eleccions andaluses), però sí que se situa a la part alta de la taula.

Vist des d'un altre prisma, Catalunya serà la tercera que aporta i la tercera que rep, i el model s'ha fet prou a mida perquè les autonomies amb més vocació d'autogovern puguin desplegar competències i rebre més recursos. 

Això vol dir que es premia la voluntat de gestió, i per tant que qui té més competències (Catalunya, per exemple, gestiona serveis penitenciaris i policia autonòmica, i vol anar més enllà en tributació) i vulgui ampliar-les, pugui fer-ho amb més diners.

El càlcul de com es reparteixen els diners és extremament complex, però sí que té fases diferenciades: el pastís dels impostos, un anivellament vertical, i la creació de noves fases, com l'anomenat mecanisme IVA pimes, fons climàtic i statu quo.

Un vestit a mida?

La proposta de finançament singular que van pactar Esquerra i el PSC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat no és el que s'ha acabat presentant.

La proposta que es debatrà avui no surt dels límits del model de finançament que hi havia fins ara, però sí que és prou elàstica per admetre i desplegar singularitats que beneficiïn o perjudiquin segons com s'executin. 

Aquesta fórmula consensuada permet tenir algunes de les singularitats que demanava Esquerra dins el model comú, rebent més recursos i sense obrir la via del concert propi.

Algunes novetats han estat criticades per barons autonòmics perquè és, diuen, un vestit que s'adapta a les peticions catalanes perquè el càlcul surti favorable als seus interessos.

Les singularitats en el comú

Amb el nou text, qui vulgui podrà rebre una part de la recaptació de l'IVA generat per les petites i mitjanes empreses del seu territori, un càlcul fet amb el pes relatiu de la comunitat a l'Estat, l'IVA liquidat de les pimes i l'índex de consum (es relacionen perquè hi hagi una xifra real més enllà del domicili de l'empresa i estigui més vinculada a on es produeix l'activitat empresarial i el consum).

Catalunya pesa prop d'un 21% a l'economia espanyola i és el territori on les pimes tenen un paper preponderant. Per tant, és important que l'IVA liquidat de les pimes sigui més gran que el consum real i el pes que tenen sobre l'economia, perquè si no la xifra podria ser negativa. 

En aquests casos Catalunya ho tindria a favor, ja que té l'IVA liquidat més elevat de l'Estat amb un fort consum, però amb un pes a l'Estat menor. Això també té riscos, com si venen mal dades i es recapta menys.

D'altra banda, també s'ha creat un fons climàtic que beneficia les comunitats de l'arc mediterrani com el País Valencià, Múrcia, Andalusia o Catalunya, i que també vol reequilibrar amb 1.000 milions d'euros més, dels quals dos terços seran per a aquestes comunitats.

Per rematar el model, hi haurà un altre fons que només beneficia Cantàbria i Extremadura perquè no quedin malparades: són els 400 milions d'euros, que han anomenat significativament statu quo, que té com a únic objectiu compensar les autonomies que sortirien perdent amb el nou model.

Una autopista de molts carrils

Per visualitzar el que implica aquest model en relació amb els anteriors, es pot fer una metàfora: una autopista de molts carrils. Cada autonomia pot agafar més velocitat i canviar de carril depenent de si vol anar més lluny amb les seves competències, però totes poden circular per qualsevol dels carrils si ho volen. No té res a veure amb l'autopista de peatge pròpia que tenen el País Basc o Navarra, l'anomenat concert, on recapten diners i circulen al seu aire.

A partir d'aquí, amb el nou model també hi haurà possibilitat de cobrar directament la recaptació en temps real a través d'una caixa comuna, i no pas com es feia fins ara amb bestretes (pagaments anuals a través d'una estimació del que es recapta, amb una liquidació posterior dos anys després del que finalment s'ha recaptat).

Penalització del dúmping fiscal 

Igual que el model afavoreix la vocació d'autogovern, penalitza qui utilitzi les figures tributàries estatals cedides a les comunitats per infrautilitzar-les. 

Aquest mètode té noms i cognoms: Isabel Díaz-Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha fet que impostos estatals però que gestionen les comunitats autònomes, com Patrimoni o Successions, s'hagin eliminat a la pràctica. El Ministeri d'Hisenda creu que no és comprensible que no s'utilitzin figures tributàries destinades a finançar-se, d'una banda, i demanin més finançament, de l'altra. 

Per això, aquesta no recaptació sí que comptarà a l'hora de fer els càlculs de capacitat tributària (el que s'aporta i el que es rep, en aquest cas, comptarà com a aportat i afectarà el que es rebrà). Fins i tot s'està debatent si s'aplica un límit per sota d'aquests impostos per evitar la competència deslleial (l'anomenat dúmping fiscal), però això no està tancat.

El que tampoc està pactat és com es compensaran competències pròpies com serveis penitenciaris o policia pròpia, si es rep un percentatge major de l'IVA (amb els riscos que implica) o reben la transferència directa com fins ara.