Quim Masferrer visita Nulles, a la comarca de l'Alt Camp, un petit indret que amaga moltes més coses que la passió pel vi
Quim Masferrer visita Nulles, a la comarca de l'Alt Camp, un petit indret que amaga moltes més coses que la passió pel vi

"El foraster" descobreix el misteri de la taula de Nulles

Quim Masferrer viatja fins a aquest tranquil poble vinícola de l'Alt Camp on s'amaga un dels grans enigmes del país
2 min

Des que en Quim Masferrer volta com a foraster, de pobles amb tradició vinícola n'ha visitat uns quants. Però cap com Nulles, a la comarca de l'Alt Camp. Aquest petit indret amaga moltes més coses que una enorme passió pel vi. "Tenim de tot", diu en Xavier, un lampista amb qui en Quim es troba només d'arribar. Aquí hi va caure un meteorit, hi vola un ocell amb un cant singular, el samerlí, i tenen… la famosa taula de Nulles. "Una taula que balla", diu el Xavier. Anys enrere una noia era capaç de moure aquesta taula especial només posant-hi les mans a sobre.

'El foraster' descobreix el misteri de la taula de Nulles
"El foraster" descobreix el misteri de la taula de Nulles

50 anys més tard d'aquells fets, en Quim aconsegueix trobar-se amb aquesta noia, la Mari, que ara té 60 anys. En tenia 11 quan va passar tot. "No hi trobes una explicació lògica. Jo m'ho creia perquè em passava a mi", reconeix. Explica que només posant-hi les mans a sobre, la taula levitava. Un fenomen paranormal que va atreure mitjans de comunicació i visitants d'arreu del país.

La Mari convida en Quim a veure la famosa taula. És a casa d'en Cisco, el cosí de la Mari. Quan en Quim veu la taula, petitona i enganxada a la paret, com una tauleta qualsevol, es queda petrificat i distant. "Fa 50 anys que no l'ha tocat ningú", diu en Cisco. Ni la Mari. No ho vol tornar a fer. "Et fa por toca-la?", li pregunta la Mari a en Quim. I en Quim, insegur però decidit, hi posa les mans al damunt. "I aleshores és quan començava tot", diu la Mari. Quan començaven a passar coses inexplicables.

La Mari no ha sabut mai per què ella podia fer el que feia. Potser en aquesta vida hi ha coses que no tenen explicació. I potser el més important és trobar gent com la Mari que vulgui compartir la seva història. I potser n'hi ha prou amb això, n'hi ha prou escoltant i sobretot agraint les coses que t'explica la gent.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre El foraster

Mostra-ho tot