El franctirador més letal: 255 morts, ell sol
Ningú ho diria veient la fotografia on apareix vestit de mariner rebent un premi de mans d'un oficial superior. Fa cara de nen i somriu entre tímid i avergonyit. Sembla un bon jan. Doncs no, no s'ho pensin. Es diu Chris Kyle. És un veterà texà, que va servir als Navy Seal, la unitat de comandos més prestigiosa de l'exèrcit nord-americà, durant els anys més sagnants de la guerra de l'Iraq. Allà es va convertir en el franctirador més letal de la història de l'exèrcit nord-americà: ell sol va causar 255 baixes enemigues, 160 d'elles confirmades oficialment pel Pentàgon. N'està tan orgullós que ha escrit un llibre. Es titula "American Sniper".
Director del 324.cat.
2 min
Va néixer a Odessa, Texas, i de jove ja disparava molt bé, era un caçador amb molta punteria. De més gran, se'l recorda, primer, participant en rodeos fins que es va lesionar quan un cavall li va caure al damunt i, més endavant, fent de capatàs en un ranxo. Va ser llavors que el van cridar dels Navy Seal.
Els entrenaments van ser inhumans, però va ser capaç de quedar entre el 10 per cent dels aspirants que van superar les proves. De seguida el van destinar a l'Iraq, on s'hi va estar uns10 anys, sempre acompanyat del seu fusell, un Lapua Magnum 338.
La seva primera víctima va ser una jove iraquiana que va localitzar a través de la mira telescòpica. Duia una granada a la ma i s'acostava a un grup de marines. L'oficial en cap li va ordenar disparar, però ell va dubtar un segon. Li va repetir l'ordre i aquesta vegada amb un to més imperatiu. Immediatament va prémer el gallet i la jove va caure morta. Kyle diu que mai més va tornar a dubtar, ni una vegada, en cap de les 254 morts que van venir després.
Aquesta màquina de matar es va convertir en un autèntic mite, tant per als seus companys com per als seus enemics, sobretot arran de la seva actuació durant les batalles de Faluja i Rahmadi. En la primera va matar tot sol 40 enemics i en la segona si fa o no fa, perquè els insurgents, desesperats, van anunciar una recompensa de 20.000 dólars per la seva mort o captura. És a partir d'aquí que els iraquians l'anomenaran "Al-Shaitan Ramad", el Dimoni de Rahmadi, i els seus companys, la Llegenda. Una llegenda que es va fer més gran, encara, quan es va saber que a Sadr City va abatre un insurgent des d'una distància de gairebé 2000 metres. Mai abans un soldat nord-america ho havia fet. Durant tota la guerra va ser condecorat amb vuit medalles: tres estrelles de plata i cinc de bronze.
Kyle no es penedeix de res. Diu que era la seva feina, que només li sap greu no haver pogut evitar la mort de més companys. "No sóc cap ingenu –va declarar al Texas Monthly- ni idealitzo la guerra. Els pitjors moments de la meva vida van passar quan era un "seal".
L'any 2009 Kyle va deixar l'exèrcit. Diu que va haver de tornar a casa per "salvar el seu matrimoni". Des d'aleshores treballa en una empresa de seguretat.
Per a més informació, vegin els articles de Mail Online i The Washington Times
Els entrenaments van ser inhumans, però va ser capaç de quedar entre el 10 per cent dels aspirants que van superar les proves. De seguida el van destinar a l'Iraq, on s'hi va estar uns10 anys, sempre acompanyat del seu fusell, un Lapua Magnum 338.
La seva primera víctima va ser una jove iraquiana que va localitzar a través de la mira telescòpica. Duia una granada a la ma i s'acostava a un grup de marines. L'oficial en cap li va ordenar disparar, però ell va dubtar un segon. Li va repetir l'ordre i aquesta vegada amb un to més imperatiu. Immediatament va prémer el gallet i la jove va caure morta. Kyle diu que mai més va tornar a dubtar, ni una vegada, en cap de les 254 morts que van venir després.
Aquesta màquina de matar es va convertir en un autèntic mite, tant per als seus companys com per als seus enemics, sobretot arran de la seva actuació durant les batalles de Faluja i Rahmadi. En la primera va matar tot sol 40 enemics i en la segona si fa o no fa, perquè els insurgents, desesperats, van anunciar una recompensa de 20.000 dólars per la seva mort o captura. És a partir d'aquí que els iraquians l'anomenaran "Al-Shaitan Ramad", el Dimoni de Rahmadi, i els seus companys, la Llegenda. Una llegenda que es va fer més gran, encara, quan es va saber que a Sadr City va abatre un insurgent des d'una distància de gairebé 2000 metres. Mai abans un soldat nord-america ho havia fet. Durant tota la guerra va ser condecorat amb vuit medalles: tres estrelles de plata i cinc de bronze.
Kyle no es penedeix de res. Diu que era la seva feina, que només li sap greu no haver pogut evitar la mort de més companys. "No sóc cap ingenu –va declarar al Texas Monthly- ni idealitzo la guerra. Els pitjors moments de la meva vida van passar quan era un "seal".
L'any 2009 Kyle va deixar l'exèrcit. Diu que va haver de tornar a casa per "salvar el seu matrimoni". Des d'aleshores treballa en una empresa de seguretat.
Per a més informació, vegin els articles de Mail Online i The Washington Times
