El franquisme, més enllà de fets i dates: la importància de portar la memòria històrica a l'aula

Isabel Alonso i Carles Vallejo tenien 18 i 20 anys quan els van detenir a principis dels anys 70, ja al final de la dictadura. Ella formava part de moviments d'oposició universitària i la van agafar en una reunió, i ell era membre del sindicat Comissions Obreres, que no es va legalitzar fins a l'any 1977, i treballava a la Seat.

Alonso va entrar un parell de vegades de la presó, d'on va poder sortir al cap de pocs dies. De fet, l'últim judici que tenia pendent no es va arribar a celebrar perquè Franco va morir.

A Vallejo el van detenir dues vegades. La primera va estar sis mesos a la presó Model de Barcelona i a la segona va poder aprofitar un alliberament provisional per fugir a Itàlia.

Li demanaven 20 anys de presó i no va poder tornar fins al cap de cinc anys, amb Franco mort i una amnistia parcial.

Testimonis a l'aula

Ara Carles Vallejo i Isabel Alonso expliquen la seva experiència a les aules com a membres de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme.

Fan pedagogia de la memòria. El seu relat, sense entrar en detalls escabrosos, va directe a l'estómac i no deixa cap alumne indiferent.

Com diu Alonso, volen que els joves sàpiguen que viure en dictadura és molt pitjor que viure en democràcia, que pots anar a la presó només per defensar els teus drets, i que la seva joventut va estar marcada per un règim que va generar molta por, molt silenci, i que ni tan sols els permetia defensar les seves idees.

Ella creu que, ara, testimonis com el seu són especialment importants perquè els últims anys han detectat un auge de pensaments d'extrema dreta entre els joves i que corren moltes falses creences sobre com es va viure durant el franquisme.

En aquesta ocasió, el seu testimoni impacta entre els alumnes de primer de batxillerat de l'Institut Josep Pla, del districte de Nou Barris de Barcelona. Han visitat la presó Model, símbol de la repressió franquista, en una activitat que forma part de l'assignatura problemàtiques socials, ja que la matèria d'història es fa només a segon.

El franquisme s'explica tard

De fet, aquest és un dels aspectes que més critiquen els alumnes, que consideren que a classe es parla poc de Franco i tard, a finals de l'ESO, o ja al Batxillerat, quan tenen 16 anys i quan molts alumnes ja han sortit del sistema educatiu, com diu Laia Puig, una de les alumnes.

Creu que a l'escola es dediquen moltes hores a parlar del romànic i que seria més important conèixer la història recent perquè els pot afectar realment.

Una opinió que comparteix Emely Flores, que ve d'Hondures, i que creu que el franquisme també s'hauria de començar a explicar abans perquè "és important conèixer la història del país on vius i has nascut".

El seu cas és curiós perquè ha sigut ella qui ha explicat a la seva família que aquí, fins fa 50 anys, hi havia una dictadura que a casa seva desconeixien.

Per Ferran Vital, professor d'història, que els alumnes no estudiïn el franquisme fins al segon cicle de secundària té una justificació pedagògica. Es considera que els processos metacognitius més elaborats i la capacitat crítica per elaborar un discurs o per interpretar les fonts històriques s'acostuma a donar cap als 15 o 16 anys.

Però per ell, això no vol dir que no es pugui començar a explicar què és una dictadura o què va passar a Espanya i a Catalunya fa 50 anys a edats més primerenques, com cinquè o sisè de primària, per poder tenir una idea de com funciona el món i la nostra societat.

Més que fets i dates

A banda del quan, els alumnes també es mostren crítics amb el com. Per ells, el franquisme a classe queda reduït a un conjunt de dates i fets que no els permet conscienciar-se sobre el que realment va significar la dictadura de Franco, com explica Gaël Pottier.

Una altra alumna, Lena Garcia, també percep que a diferència d'altres dictadures com el nazisme, quan es parla de franquisme s'hi passa molt per sobre perquè encara és molt recent a la nostra història.

Com a professor, Ferran Vital comparteix en part aquesta reflexió perquè creu que encara pot haver-hi certs docents o centres educatius que tinguin reticències a parlar-ne a l'aula. Però afegeix que s'ha de perdre la por de parlar-ne i que això no treu que els professors han de ser objectius amb les fonts i les qüestions històriques:

Històries familiars

Si la majoria d'alumnes veuen que hi ha un contrast entre el que s'explica a classe o a casa és perquè el franquisme encara forma part de la història de moltes famílies, ja sigui perquè els besavis van viure la Guerra Civil o perquè alguns dels seus avis també va passar per la presó durant la dictadura.

És el cas de la Lena, que explica que el seu avi va ser un dels fundadors de Comissions Obreres al Baix Llobregat. El van detenir durant una reunió del sindicat, va ser jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic, i va passar 90 dies a la Model.

Aquella va ser la primera detenció, però encara en vindria una segona quan faltaven poques setmanes per a la mort de Franco.

La Lena reivindica amb orgull la història dels seus avis, però entre alguns dels seus companys el silenci que va acompanyar el franquisme també es fa evident.

És el cas d'en Gaël, que explica que el seu besavi va estar tancat a la Model i que aquesta història encara pesa molt a la seva àvia, o la Laia, que també hi va tenir l'avi empresonat i diu que a casa se'n parla poc a causa del dolor que això els provoca.

Educació contra l'extrema dreta

La commemoració dels 50 anys de la mort del dictador coincideix amb un auge dels discursos d'extrema dreta entre els joves, un auge del qual aquests estudiants són perfectament conscients. Un fenomen que atribueixen, sobretot, a les xarxes socials i que creuen que l'escola pot ajudar a frenar.

De fet, alumnes com la Lena consideren que aquestes visites a la presó Model serien més útils a tercer d'ESO que a batxillerat perquè això obriria els ulls abans als alumnes més petits que ja fan proclames franquistes i feixistes.

Isabel Alonso explica que en tots aquests anys de conferències mai se li ha encarat cap alumne quan explica el que va viure durant el franquisme.

Recorda, però, una vegada en què al final d'una xerrada a Terrassa se li va acostar la professora i li va dir que tots els que estaven asseguts a segona fila eren els que sempre parlaven del tema del franquisme i Vox. Aquell dia, però, no van dir ni mitja paraula.

Què més diuen els professors?

Però el franquisme és, cada cop més, un tema que aixeca polèmica en algunes aules. De fet, com que els temaris són extensos molts professors o bé no hi arriben o bé l'expliquen de manera superficial.