El govern blinda la cooperació internacional davant l'ofensiva de l'extrema dreta

Atacar la cooperació solidària amb altres països i tallar-li l'aixeta quan toquen poder, com ho fa Donald Trump als EUA, és un dels denominadors comuns de l'extrema dreta mundial. I aquesta legislatura el Parlament de Catalunya no se n'està escapant. 

Sota la premissa de "primer, els de casa", Vox i Aliança Catalana s'estan acarnissant amb l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per destinar fons públics a projectes humanitaris en països sobretot de l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i el Pròxim Orient. 

Una ofensiva que no ha fet sortir el govern del guió --de fet, ja ha posat en marxa les ajudes al desenvolupament del 2026, xifrades en 37,3 milions d'euros--, però que l'ha portat a un esforç comunicatiu extra en aquesta matèria.

Són un total de 63 iniciatives, la meitat de les quals dedicades a campanyes de conscienciació a Catalunya, i l'altra meitat, a la feina sobre el terreny, a l'estranger; concretament, a Guatemala, el Senegal, Bolívia, el Marroc, la República Democràtica del Congo, el Líban, Palestina, Moçambic i Colòmbia. 

En aquest últim país, per exemple, l'Associació Col·lectiu Maloka Colòmbia inverteix els més de 800.000 euros de subvenció a protegir i prevenir els infants i adolescents del reclutament forçat en milícies armades. 

El conseller d'Acció Exterior i Unió Europea, Jaume Duch, ja ha defensat més d'un cop a la cambra catalana que es tracta d'una obligació moral. Per ell, així es dona resposta a les desigualtats derivades de l'explotació de recursos i les relacions internacionals amb aquestes regions:

"No és caritat, és justícia social."

Aquesta mena de projectes es porten fent a Catalunya des del 2001, ara fa gairebé 25 anys i, segons l'executiu, compten amb un ampli consens social i parlamentari. Però l'extrema dreta els posa ara en el punt de mira amb arguments com la falta de supervisió econòmica, un àmbit que el govern nega rotundament. 

En una entrevista a 3CatInfo, la directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, Andrea Costafreda, ha assegurat que "tots els projectes han de ser avaluats i auditats. I afegeix: "Els principis de transparència i d'auditoria de recursos públics estan absolutament garantits".

La qüestió comunicativa

El missatge repetit per l'extrema dreta és que no es pot impulsar la cooperació amb altres països, mentre hi hagi necessitats aquí. 

La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, assegura que són "diners llençats a la bassa" per imposar "el seu pensament únic". En una línia semblant, pel diputat de Vox Joan Garriga, les ajudes a la cooperació són un "escàndol i un insult als catalans" mentre hi ha "catalans atrapats en la precarietat".

El govern assegura que el seu compromís és continuar incrementant el pressupost en cooperació internacional per assolir els objectius de l'Agenda 2030. 

Sostenen que ja no només és un tema de moralitat, sinó també d'efectes pràctics: l'ajuda al desenvolupament internacional, apunten, és la millor via per garantir la seguretat fora de les fronteres.

Al Parlament, el govern ha confrontat les acusacions plantejades al Parlament pels partits d'extrema dreta. Fa uns dies el conseller Duch va retreure a Vox al Parlament que amb aquests atacs es qüestionava la idea d'"humanitat" i va assegurar que la cooperació "no és caritat, és justícia".

L'executiu respon a l'ofensiva d'Aliança Catalana i Vox amb el blindatge a la cooperació, però també amb intensificació de la informació al voltant d'aquestes ajudes.

Ens obliga a explicar i visibilitzar d'una manera més eficaç què aconseguim amb aquests recursos.

Les convocatòries de subvencions a la cooperació tenen bases, criteris i barems públics i només les poden rebre entitats inscrites als registres d'oenagés. A més, els ajuts han d'estar justificats amb un informe d'auditor, en què s'acredita, entre d'altres, les despeses generades i l'aplicació dels fons rebuts.