El govern espanyol aprova reduir la jornada laboral a 37,5 hores: quins passos falten ara
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei per reduir la jornada laboral màxima de les 40 hores actuals a 37,5 hores setmanals sense pèrdua de salari. És el pas previ per començar la tramitació parlamentària.
Durant la roda de premsa posterior al Consell, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat que la llei afectaria un total de 12,5 milions de treballadors "millorant les seves vides": "No hi ha retorn. És la norma que preocupa a la gent treballadora d'Espanya", ha dit.
El text acordat entre el Ministeri de Treball i els sindicats CCOO i UGT hauria d'haver arribat dimarts passat a la mesa del Consell de Ministres, que finalment va centrar-se exclusivament en la resposta a la gran apagada.
Fa dos mesos que la proposta es va aprovar com a avantprojecte de llei, una vegada rebuts els preceptius informes del Consell d'Estat i del Consell Econòmic i Social.
Els suports parlamentaris a la reducció de jornada laboral no estan assegurats i el tràmit al Congrés no serà plàcid. Díaz, impulsora de la norma, ha demanat al Partit Popular que no mantingui la mateixa oposició que va sostenir contra la reforma laboral:
El PP té l'oportunitat de parlar-hi a Espanya i dir-li si el que li preocupa és colpejar el govern espanyol o canviar la vida de la gent.
La ministra de Treball ja havia reconegut que aquest projecte de llei serà "segurament la política més difícil que ens tocarà defensar".
El govern espanyol ja fa temps que negocia amb els seus socis de legislatura, però Junts ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat del text. La reducció de la jornada laboral tampoc no tindrà el suport del PP.
"Més enllà dels discursos, sabent que aquesta norma té poderosos, no només combatents, sinó adversaris, crec que obrirà un debat de país que serà clau", ha asseverat Díaz, en relació amb les negociacions per aprovar la llei al Congrés dels Diputats.
Segons Díaz, la reducció de la jornada laboral, la primera en més de 40 anys, impactarà sobretot entre les dones treballadores, ja que són elles les que acostumen a reduir la jornada per conciliar: un 65% dels treballadors a temps parcial a tot l'estat són dones, segons dades del ministeri. També ha destacat l'impacte territorial de la reforma, que diu que afectarà sobretot treballadors de Madrid, Andalusia i Catalunya.
Díaz també ha destacat els marges de guanys econòmics que registren diversos sectors de l'economia espanyola, d'un 105% en sectors com ara l'hostaleria, i els ha contraposat a les millores laborals escasses, segons la ministra, dels treballadors: "El que estem fent és impartir justícia".
Les patronals es desmarquen de l'acord
Tot i que la reducció de la jornada laboral és un dels objectius de legislatura de Díaz i un dels compromisos del pacte de coalició entre Sumar i el PSOE, la ministra de Treball ha trobat postures oposades a la reducció de jornada també dins l'executiu. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, vol que la reducció s'apliqui de manera gradual i vagi més enllà del 2025, mentre que Díaz vol que estigui completada abans del 31 de desembre.
Les organitzacions patronals ja s'havien desmarcat de l'acord entre el ministeri i els sindicats. Els empresaris són contraris a una reducció de la jornada laboral que, addueixen, tindrà un impacte negatiu en l'economia i en l'ocupació, especialment en les pimes. Reclamen que qualsevol modificació de jornada s'abordi en el marc de la negociació col·lectiva.
La CEOE considerava "oportunisme polític" portar les 37,5 hores al Consell de Ministres en el context de l'1 de maig. I el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha dit que la reducció de la jornada laboral és un "caprici electoral" de la vicepresidenta Yolanda Díaz.
Segons el Ministeri de Treball, uns dotze milions de treballadors es veuran beneficiats de la reducció de jornada quan entri en vigor.
Control d'hores extres i desconnexió digital
El projecte de llei de reducció de jornada porta associada la reformulació del control horari perquè es compleixi el temps de treball establert i hi hagi un control efectiu de les hores extraordinàries no remunerades i també el dret a la desconnexió digital dels treballadors en el seu temps de descans.
El registre horari serà digital i interoperable, i la Inspecció de Treball podrà saber en temps real quina jornada fa cada treballador.
Un cop aprovat el projecte de llei, les empreses tindran sis mesos per fer totes les adaptacions necessàries en els convenis col·lectius i en els registres d'entrada i sortida dels treballadors per assegurar el compliment de la nova norma.
D'acord amb el text del projecte de llei, s'endureixen les sancions a les empreses que incompleixin el registre horari i el govern central multarà amb fins a 10.000 euros per treballador les empreses que no apliquin la reducció de la jornada setmanal màxima de 37,5 hores.
Perte d'habitatge
El govern espanyol també ha aprovat al Consell de Ministres el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació (Perte) per a la industrialització de l'habitatge, que va quedar posposat per l'apagada.
Aquest Perte forma part de les 12 mesures anunciades al gener per Pedro Sánchez per millorar l'accessibilitat a l'habitatge i busca "construir més i millors habitatges, fer-ho de manera més ràpida i a preus més assequibles".
Amb aquest pla, l'Executiu vol que es construeixin 15.000 habitatges de mitjana a l'any per arribar a les 20.000 anuals en una dècada, així com reduir els temps d'edificació entre un 20% i un 60%.
