El govern espanyol dona marge a les elèctriques per invertir i evitar la "saturació" de la xarxa
La mateixa setmana que les companyies elèctriques han sortit en tromba a queixar-se de "la saturació" d'una xarxa elèctrica que no permet augmentar la demanda i, per tant, augmentar beneficis, la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha respost.
En la presentació d'un nou pla d'inversions quinquennal, la ministra planteja que tant Red Eléctrica (operadora del sistema) com les companyies privades, des d'Endesa, Iberdrola fins a Naturgy puguin augmentar de forma "excepcional i condicionada" un 62% les seves inversions.
Aquesta setmana, la patronal de les elèctriques va avisar que un 83% de la xarxa estava saturada, i que és necessari invertir més.
Sense aquesta inversió, deia el seu comunicat, "no serà possible connectar la indústria, els habitatges o la mobilitat elèctrica, i es desaprofitarà el potencial de les energies renovables". Segons la patronal, tot plegat "limitarà el creixement econòmic".
El nou pla del govern espanyol contemplaria una inversió de 13.500 milions d'euros fins a l'any 2030 amb un augment de 27.700 gigawatts. Què vol dir això? Que si les companyies fins ara estaven collades a l'hora d'invertir, ara tindran més màniga ampla per modernitzar i ampliar les xarxes de distribució.
Per què no poden invertir tant com vulguin?
Les elèctriques tenen una batalla amb l'administració perquè reclamen poder invertir més en transport d'energia per aprofitar la xarxa que tenen i poder estendre-la per poder fer més negoci i guanyar més diners.
El govern espanyol posa un límit per garantir que el sistema sigui sostenible econòmicament, sobretot per evitar que els costos es disparin i es traslladin als consumidors a través dels peatges.
La qüestió és que el govern espanyol no deixa invertir a les elèctriques el que volen, tenen un límit anual (0,065% del PIB), per no repetir pecats del passat com quan invertien amb molt més marge a principis de segle per tal d'acompanyar la bombolla immobiliària. Llavors, van abocar diners en estendre la xarxa amb la previsió que les promocions immobiliàries serien un negoci segur que nodririen de demanda elèctrica i diners els seus comptes. Una jugada perfecta.
Amb l'esclat de la bombolla immobiliària, la xarxa va incrementar-se, però la demanda va caure. Tot plegat va contribuir a crear el que es coneix com a dèficit de tarifa, que no és cap dèficit en el sentit estricte, sinó un deute acumulat per l'augment dels costos d'una xarxa desmesurada amb un preu artificialment baix per raons polítiques que no cobria el que costava mantenir el sistema en marxa. El resultat: un cúmul de diners i deute que encara paguen tots els usuaris mes a mes a la seva factura de la llum.
Un esborrany a consulta pública
Totes aquestes mesures són part d'un esborrany del ministeri que ara per ara està en consulta pública. El govern incrementa un 62% el límit d'inversions, això es tradueix en 7.700 milions d'euros més d'inversions en distribució, més de 20.000 milions. Si aquest pla no s'aprovés, només podrien invertir 12.000 milions, ja que com es mesura en proporció al PIB i aquest creix, anualment la xifra creixeria.
Això permetrà atendre a 27,7 gigawatts des de la xarxa de transport, que implica multiplicar per 14 els 2 gigawatts del pla vigent i que complia l'any 2026.
