El govern impulsa una llei per un "nou" funcionari: canvis a les oposicions i incentius per resultats
El govern aprova aquest dimarts la llei d'ocupació de la funció pública, que pretén capgirar la manera de seleccionar, treballar i promocionar-se dels treballadors públics, des dels de la Generalitat fins als de les set universitats públiques, passant pels dels ajuntaments i els dels consells comarcals.
Són aproximadament 400.000 treballadors i es pretén crear una estructura més flexible, que pugui adaptar-se a les noves necessitats que tindran les administracions, fer el relleu generacional davant l'envelliment de les plantilles i generar mobilitat entre les diferents administracions.
El govern preveu tramitar la llei al Parlament durant aquest 2026 i després desplegar els reglaments per superar l'actual llei, que fa trenta anys que és vigent. També preveu desenvolupar l'estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat per primera vegada el 2007 i que encara no s'ha desplegat.
Un nou sistema d'oposicions
La llei vol definir una manera diferent de fer les oposicions: que siguin més flexibles, que es puguin convocar més ràpidament i que puguin incorporar nous perfils. Es tracta de professionalitzar la funció pública amb un paper clau de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
La secretària de Funció Pública, Alícia Corral, afirma que es vol valorar més les capacitats, el raonament i el coneixement dels candidats:
No volem un model purament memorístic.
A més, l'aspiració és ordenar els diferents processos de selecció de tots els treballadors públics, amb la possibilitat de fer concursos per cobrir llocs de treball en diferents administracions públiques. Es tracta d'anar unificant criteris de selecció i acreditar treballadors públics que puguin exercir la seva feina en qualsevol de les administracions públiques.
Fins i tot es treballa per crear un portal comú de la Generalitat, ajuntaments i universitats en què es puguin trobar totes les ofertes de treball.
Aquest nou sistema de selecció és un dels eixos més transformadors de la llei, a parer dels responsables de Funció Pública.
Carrera professional horitzontal i avaluacions
La llei persegueix també un canvi en la manera de valorar la feina de les persones que treballen a les diferents administracions. Es vol implantar la carrera professional horitzontal, que en el mateix lloc de treball contempla quatre trams: des de l'inicial al consolidat, l'expert o el referent.
S'avaluarà l'actitud, l'acompliment d'objectius, l'aportació, l'expertesa i, en base al tram assolit, també es fixaran els complements a rebre. Per tant, es podrà millorar el sou mantenint el mateix lloc de treball i sense haver d'esperar als complements per anys treballats o haver d'ascendir a càrrecs més alts. És una manera, segons Corral, de retenir els bons professionals.
La carrera professional horitzontal i els requisits en cadascun dels trams s'hauran d'acabar de desenvolupar i fixar de manera objectiva un cop la llei hagi estat aprovada pel Parlament.
Per millorar el funcionament de totes les administracions, el govern inclou a la llei una avaluació anual de l'actuació professional i/o assoliment de resultats i seran obligatoris a totes les administracions. Se supera l'actual sistema, en què es mesura la productivitat i que sovint és criticat per la facilitat en què la majoria dels treballadors la compleixen.
Més mobilitat i noves maneres de treballar
Tenir una tipologia comuna de llocs de treball a totes les administracions, com preveu la llei, hauria de facilitar poder generar eines de gestió més flexibles dins de cada administració i un intercanvi de professionals més flexible.
Es podran ordenar llocs de treball per poder planificar recursos humans i feina per projectes, i afavorir trasllats temporals per carpetes, per qüestions prioritàries o per necessitats urgents que necessitin cobrir-se temporalment.
També entren en escena "els llocs de treball de caràcter interadministratiu", que permetran que un treballador pugui prestar el servei a diferents administracions locals a temps parcial o per execució de programes temporals.
És una manera, segons Alícia Corral, de tenir més eines per fer més atractius els llocs de treball públics, captar nous professionals i retenir persones expertes en la seva feina.
El govern ha buscat el consens per a aquest projecte de llei i ha recollit aportacions dels sindicats UGT i Comissions, dels responsables de les universitats i de les diferents associacions municipalistes, entre altres organismes.
