El grup toca fons al capítol més dramàtic de "Jo mai mai" (alerta espòilers)

El cinquè capítol comença amb un flashback que ens ha deixat glaçats. la Noor viatja en cotxe amb el seu pare i, quan aquest li treu el mòbil de les mans, pateix un atac de pànic brutal que només s'acaba quan ell li torna el telèfon.

Tornem al present i a la casa de colònies. L'Uri comença a cansar-se de l'Èric, que amaga la seva identitat sexual i els seus sentiments cap a l'Uri fent comentaris homòfobs. El grup és a la piscina jugant al "Follo, mato, caso" i l'Èric respon que mataria a un dels seus professors a qui anomena "el marica del Raúl Pérez".

Mentrestant, la Mai és al despatx parlant amb els pares de la Rita. Està preocupada pel comportament de la noia: ha vist que té ferides i sospita que s'autolesiona. Els pares de la Rita, però, són a Hèlsinki. No vindran a recollir-la.

La reacció dels pares de la Rita deixa la Mai molt aixafada. En David que apareix a la sala de monitors buscant una samarreta vella per a una activitat del seu grup, és una mena de fugida cap endavant per la Mai per oblidar-se dels seus maldecaps, i intenta seduir-lo. Ell, però, està fart que la Mai només el vulgui per al sexe, i s'hi nega. Però la Mai sempre se surt amb la seva…

La Mai intenta muntar una activitat amb el grup, però els ànims estan molt baixos i els joves es van dispersant. La Noor torna a patir un atac de pànic, aquest cop als banys de Les Guilles. L'Uri va a veure la seva millor amiga per intentar ajudar-la, i després se'n va a parlar amb la Mai. És llavors que la monitora descobreix que darrere l'actitud de la Noor hi ha una raó molt greu. A la cuina, la rivalitat entre en Samir i la Dolors es torna ferotge i la tensió en l'aire es pot tallar amb un ganivet (mai millor dit). Pot ser que no hi hagi ni un espai de calma en tota la casa de colònies? Com a mínim ho sembla, quina tensió!

Després de dinar, l'Uri i l'Èric es tornen a trobar a les golfes, però l'Uri està cada vegada més fart d'aquesta relació d'amagat, complicada i addictiva. En aquell mateix moment, l'Èlia comença a cantar una cançó des del jardí acompanyada de la guitarra. És una versió emotiva i intensa del "T'odio" d'Els Catarres, una melodia que corre per la casa i enllaça tots els conflictes que estan tenint lloc ara mateix a Les Guilles: entre l'Èlia i el seu germà, entre la Mai i el David, entre l'Èric i Uri, entre la Noor i el seu trama i entre en Billy i la Mai.

La música s'acaba de cop quan la Rita decideix abocar una galleda plena d'aigua sobre la Sofia. El mal rotllo que genera la Rita comença a ser insostenible, així que la Mai intenta acostar-s'hi i parlar-hi mentre li cura les ferides del braç. La Rita, però, es tanca en banda.

Aquella nit, quan el grup de joves torna de caminar, troben una rata morta al jardí. Una peça fastigosa que reapareixerà més endavant… però no ens avancem!

La Mai i l'Eva comparteixen un moment de calma, una conversa amable; fan un pas més cap a la seva reconciliació. Aquella nit, mare i filla se'n van a dormir sentint-se una mica més a prop l'una de l'altra. L'endemà comença una mica més optimista, i el grup dels grans juga a la piscina. Tothom, excepte la Noor. L'Uri va a l'habitació per parlar-hi, però ella es nega a aixecar-se del llit.

Tornant de la piscina, la Sofia es troba la rata morta dins del seu necesser i es posa a cridar com una boja. Aquest cop la Rita s'ha passat, és la gota que vessa el got. La Mai li diu que haurà de deixar les colònies i marxar cap a casa. La monitora truca els pares de la Rita, però no li agafen el telèfon. Capficada, intenta remuntar aquest dia horrible pujant a l'habitació per parlar amb la Noor, que fa dos dies que no en surt. Tot i això, la Noor segueix exigint que li tornin el mòbil i la conversa deriva en una forta discussió. Una més per la Mai.

A la Mai se li acudeix una última idea per intentar ajudar la Noor: recórrer al Pere, el seu pare. Ell sempre ha tingut molta sensibilitat i paciència amb ella, fins i tot en les seves èpoques més rebels. Si hi ha algú capaç d'aconseguir que la Noor tregui tot el dolor que té a dins, és en Pere.

Més tard, quan la Mai es disposa a fer una activitat amb el grup, tothom margina la Rita. La noia se'n va corrents, la Mai va darrere seu per consolar-la i aquest cop sembla que la Rita s'obre i comença a expressar com se sent. La Mai decideix reunir tot el grup menys la Rita per parlar del que està passant. Sense eufemismes i directa al gra, els demana que mostrin comprensió i empatia amb la noia, que es posin al seu lloc i que intentin començar de nou. Ja veurem si aquest discurs arrela…

En Pere convenç la Noor per sortir a fer una volta en cavall. El passeig tranquil, el contacte amb la natura i la presència de l'animal tenen un efecte catàrtic en la Noor, que esbossa un somriure tímid i a poc a poc es treu la cuirassa on s'havia tancat.

Quan en Pere comença a xiular "Camins", la cançó de Sopa de Cabra, la Noor es teletransporta al moment més dolorós de la seva vida. Un fet molt recent. Massa per estar enterrat.

Aquest cinquè episodi comença i acaba amb flashbacks protagonitzats per la Noor. El d'inici de capítol era molt dur, però el del final ho és encara més: descobrim que la mare de la Noor va morir en un accident quan totes duen anaven en cotxe.

Un capítol colpidor que ens ha deixat la sang glaçada i ens ha generat un munt de preguntes: aconseguirà la Noor compartir i superar el seu trauma? Trobarà la Rita el suport suficient per deixar d'autolesionar-se? I la Mai, serà capaç de cohesionar el grup i salvar les colònies?