El litoral nord de Barcelona retrocedeix i perd 30.000 metres quadrats de platja en cinc anys
La crisi climàtica ha fet que hi hagi més temporals de mar i que siguin cada vegada més virulents. L'escalfament global provoca que hi hagi més vapor d'aigua disponible a l'atmosfera, de manera que s'incrementa la força i la virulència de les tempestes.
Aquest fet impacta negativament a les platges i es percep molt clarament a la costa metropolitana, on els darrers 25 anys el nivell del mar ha pujat 14 centímetres i les onades dels temporals són 30 centímetres més altes. És el que alerta l'Àrea Metropolitana de Barcelona en l'estudi sobre les tendències de canvi climàtic a les platges metropolitanes, que es presenta aquest dijous en una jornada tècnica sobre el litoral.
Els darrers cinc anys, les platges del nord de Barcelona han perdut al voltant de 30.100 metres quadrats de sorra, és a dir, un 13% del total.
Això fa que siguin necessaris 965.045 metres cúbics de sorra per regenerar les platges més afectades, l'equivalent a gairebé 400 piscines olímpiques.
Les de Badalona i Montgat són algunes de les que estan més malmeses i continurn en un estat crític i de vulnerabilitat extrema. A Montgat, per exemple, el mar s'ha emportat el 70% de les seves platges en els últims quatre anys fruit dels temporals que han afectat el litoral.
Els casos més crítics són les platges de Can Tano, Montsolís i Toldos, a Montgat, on la platja ha desaparegut del tot. La platja de la Barca Maria, a Badalona, i la de les Barques, també a Montgat, també estan en situació crítica.
L'únic municipi que ha guanyat sorra des del 2020 és Sant Adrià de Besòs, gràcies a l'aportació del riu.
L'estudi assenyala que l'amplada mínima idònia de les platges és d'uns 25 metres, tot i que davant de temporals importants o excepcionals es necessitaria que fossin aproximadament d'uns 75 metres, una xifra variable en funció de cada platja.
