El llarg camí fins que el nou finançament per a Catalunya sigui una realitat

Un cop segellat l'acord pel nou finançament de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes, encara queda un camí per recórrer complicat. No està garantit que aquest acord, que ha d'aportar gairebé 4.700 milions més a la Generalitat, s'acabi fent realitat. El recorregut a partir d'ara implica votacions que poden no sortir com esperen els artífexs del pacte.

El 14 de gener es farà un Consell de Política Fiscal i Financera, presidit per la ministra María Jesús Montero, amb tots els consellers d'hisenda de totes les comunitats. Entre ells, la consellera Alícia Romero, que serà l'única que defensarà clarament l'acord, juntament amb la ministra. En aquest òrgan al govern espanyol li corresponen el 50% dels vots i a les comunitats autònomes, entre totes, l'altre 50%. 

Això vol dir que amb el vot favorable de Catalunya n'hi hauria prou perquè quedi aprovada la proposta del nou finançament. Cal, però, que totes les comunitats hi enviïn representació, perquè, si no, no es pot votar. A priori les comunitats del PP tenen intenció d'assistir-hi. 

Canvis a la legislació espanyola

Un cop superats aquests tràmits, el ministeri d'Hisenda haurà de redactar les modificacions, com ara de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. I aquestes modificacions s'hauran de tornar a votar en un segon Consell de Política Fiscal i Financera. 

En aquest segon consell, el PP podria intentar el bloqueig deixant d'assistir-hi, perquè no es pugui fer la votació. Si es pogués fer la reunió i es pogués votar, les modificacions legislatives s'aprovarien al Consell de Ministres.

La complicada votació al Congrés

Si tot això se supera, arribaria la prova de foc: el Congrés dels Diputats, al voltant de l'estiu. A la banda del no ja s'hi han situat el PP i Vox, malgrat que l'acord beneficia, també, les comunitats governades pel PP. 

El PSOE confia que els populars s'ho puguin acabar repensant. Els de Feijóo argumenten que aquest nou finançament s'ha fet a mida per a Catalunya, que surt, consideren, més beneficiada que la resta.

I a la banda del sí hi ha els dos partits del govern espanyol, PSOE i Sumar, i ERC. Necessitaran convèncer els socis habituals fins a arribar a la majoria, tal com passa habitualment al Congrés. Caldran, doncs, els vots a favor de Bildu, el PNB i Podem.

També caldran els vots de Junts, que de moment no s'hi posa bé i està instal·lat en el no, perquè tot i la millora que suposa, diu que l'acord queda curt. A més, hi ha altres partits que veuen el nou finançament injust amb el seu territori, com Compromís i la Chunta Aragonesista. 

Montero ja no serà la ministra

Quan això es voti al Congrés una de les protagonistes d'aquest acord, la ministra Montero, haurà deixat el càrrec per ser candidata a Andalusia. A més, s'hauran fet tres eleccions autonòmiques (Aragó, Castellà i Lleó i Andalusia), en què el PSOE no té bones perspectives. 

Caldrà, doncs, veure com queda el PSOE i l'estabilitat del govern espanyol i si la legislatura segueix. Sánchez insisteix a afirmar que vol resistir fins que acabi el seu mandat de quatre anys, a finals del 2027. Precisament el 2027, si tot tira endavant, és quan es començaria a aplicar el nou finançament.