Imatges de satèl·lit de les explosions a Txerníhiv a l'inici de la invasió
Imatges de satèl·lit de les explosions a Txerníhiv a l'inici de la invasió (Maxar Technologies)

El mapa per salvar els pares que ha ajudat milers de persones en perill a Ucraïna

Els pares del Pavlo van quedar atrapats a Txernihiv, a prop de la frontera russa, i ell va crear un mapa per trobar zones de pas segures
El periodista Felip Gordillo mirant a càmera
Editor digital de 3CatInfo
3 min

24 del febrer de 2022, cinc de la matinada. Comença la invasió russa d'Ucraïna. Les poblacions més en perill són aquelles a prop de la frontera. Txernihiv és a només 90 quilòmetres de Rússia. En poques hores va arribar l'exèrcit i en Pavlo va sentir que havia de fer alguna cosa per salvar els seus pares.

La seva família havia quedat atrapada a la ciutat, que llavors tenia 300.000 habitants. El 10 de març Txernihiv estava completament encerclada. Havien de trobar una manera d'escapar.

Pavlo, que és analista de dades, va començar un projecte per analitzar informacions oficials i no oficials per trobar zones de pas segures entre les posicions russes.

Es va convertir amb la meva feina. Volia salvar els meus pares i ara tenim 27 milions de visites

Encara funciona. "L'actualitzo cada dia", ens explica. És un mapa basat en Google Maps, que inclou informació d'on hi ha hagut bombardejos, on són les posicions russes i quins pobles està sota control rus, entre d'altres.


Com explica en Pavlo, han anat acumulant visites i el seu projecte personal ha acabat servint per salvar la vida d'altres persones.


Un final feliç

Amb la informació del mapa i un cotxe, els pares d'en Pavlo van poder escapar-se. Ho van fer plegats amb els amics del Misha.

Aquests amics van estar dues setmanes malvivint en un soterrani, sentint els bombardejos. A l'inici de la invasió van anar al supermercat a comprar, però ja no hi quedava res. Van sobreviure intercanviant per menjar el poc que tenien.

Durant dues setmanes van intentar fugir per tots els mitjans imaginables, però no ho van aconseguir fins que es van trobar amb els pares del Pavlo.

Uns sabien conduir i els altres tenien cotxe i necessitaven un segon conductor. Van travessar el pont en direcció a la capital.

Quatre dies després --el 23 de març--, un bombardeig rus va destruir aquesta via, que unia la ciutat amb Kíiv.

Rastre de destrucció a Txernihiv després de la retirada russa
Rastre de destrucció a Txernihiv després de la retirada russa (Europa Press)

Seguint el mapa, van poder escapar per la ruta segura. Si haguessin passat per Yahidne podrien haver mort. En aquesta població, les tropes russes van tancar gairebé tots els veïns --360 persones, infants inclosos-- en el soterrani de l'edifici que els feia de quarter general.


"No podien parar de menjar"

El 19 de març, quan van arribar, la Sasha --germana d'en Misha-- ens explica que els van fer un dinar amb molt de menjar.

Ells van començar a menjar, i a menjar, i a menjar. I no podien parar. Tot el que portàvem, s'ho menjaven

En Sasha recorda que el va impactar veure el seu amic Slava: "Pesava 95 quilos, i quan va arribar en pesava 70". En tres setmanes havia perdut 25 quilos.

"Aquell dia vaig odiar els russos", confessa la Sasha, que no els perdona com van tractar els pares del Pavlo

Una decisió crucial per salvar el seu germà

A Ucraïna, pràcticament tothom té una història relacionada amb la guerra. La Sasha ens explica com va ser ella qui va salvar el seu germà.

El 17 de febrer, el president dels Estats Units, Joe Biden, va fer públic que tots els indicis apuntaven que Rússia atacaria Ucraïna. La Sasha va despenjar el telèfon i va ordenar a en Misha: "Agafa les teves coses, el que sigui essencial, i vine".

En Misha i la Sasha, que van poder salvar els amics del setge de Txerníhiv amb l'ajuda del Pavlo (CCMA/Felip Gordillo)

En Misha també vivia a Txerníhiv i li va fer cas. "Els meus amics reien i em deien que no n'hi hauria, de guerra". Ell va marxar i ells es van quedar.

El dia de la invasió, però, la trucada va ser a la inversa. Va ser en Misha qui va avisar la seva germana de matinada: "Lleva't, és la guerra. Ha començat."

Ella, llavors, era a Khàrkiv: "Vaig obrir la porta de la finestra i vaig sentir el so dels míssils... bum, bum, bum".

El 5 d'abril, l'exèrcit ucraïnès va aconseguir reprendre el control de la ciutat. La pitjor part del seu malson havia passat. La guerra, però, continua.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Ucraïna

Mostra-ho tot