El mediàtic Juan del Val, Premi Planeta 2025 amb "Vera, una historia de amor"

L'escriptor Juan del Val, nascut a Madrid el 1970, popular personatge mediàtic, col·laborador de programes com "El hormiguero", ha guanyat el premi Planeta 2025 amb l'obra "Vera, una historia de amor", presentada amb el pseudònim Elvira Torres i el títol provisional de "No es tan fácil morir de amor".

Segons la sinopsi facilitada per la mateixa editorial, la novel·la explica l'apassionada relació que té una dona de mitjana edat de l'alta societat sevillana amb un home més jove. En pujar a recollir el guardó l'escriptor ha saludat en català i ha reconegut que "això és tan fantàstic que penses que només els hi passa als altres". Juan del Val ha apuntat que el seu llibre va "del que és inesperat". 

Una història d'amor en totes les direccions, amor veritable i amor interessat.

Del Val és un rostre popular de les televisions espanyoles, també conegut com a parella de la periodista valenciana Núria Roca a qui ha dedicat el guardó.

Aquest premi és per a tu, Núria: sense tu res no tindria sentit. Ets la meva vida. T'estimo.

Presentador, guionista i director de programes de ràdio i televisió, com a escriptor ja va guanyar el 2019 el premi Primavera que convoca l'editorial Espasa --del mateix grup Planeta-- amb l'obra "Candela". Per això Del Val ha refermat: "Vull que em llegeixin i quanta més gent, millor" i ha agraït que "Planeta converteixi la literatura en un esdeveniment popular".

Em coneixeu de la tele, però soc escriptor per sobre de tot.

La gallega Ángela Banzas, finalista

L'autora finalista és la gallega Ángela Banzas, nascuda a Santiago de Compostela el 1982, amb l'obra "Cuando el viento hable", una novel·la que fa protagonista una dona criada a la Galícia rural de la postguerra i que busca secrets familiars, com ara una germana bessona perduda.

Banzas s'havia presentat al premi amb el pseudònim Sofía García i el títol provisional de l'obra era "El color de la lluvia". D'ella ha sortit el primer "Bona nit" en català de la nit. Banzas ha detallat que "la història neix d'un record d'infància quan vaig ingressar de nena en un hospital i la nena del llit del costat estava a punt de morir. Va ser un sotrac".

Defenso les biblioteques dins dels hospitals, que entretenen però també sostenen.

Banzas, definida com la veu del suspens gallec, ha ambientat a Galícia les quatre novel·les publicades fins ara: "El silencio de las olas", "La conjura de la niebla", "La sombra de la rosa" i "El aliento de las llamas". Totes quatre --la primera publicada a Debolsillo i les últimes tres a Suma-- han estat publicades a segells del grup Penguin Random House, competència directa del grup Planeta. 

Les apostes Del Val i Banzas

Donant-li el premi a Del Val, el Planeta torna a jugar la carta discutible d'apostar, en un premi literari milionari, per una figura amb àmplia presència als mitjans de comunicació --en aquest cas, a més, amb forta significació social i política--. Ja ho va fer fa dos anys, per exemple, premiant la periodista Sonsoles Ónega ("Las hijas de la criada"), que tenia, i encara manté, un magazine diari de televisió a Atresmedia, pentanyent també al grup Planeta. 

La popularitat mediàtica d'un autor facilita les coses --encara que no és garantia al cent per cent-- a l'hora de situar els llibres guanyadors a les llistes dels títols més venuts de l'any.

L'aposta per Banzas, en canvi, menys coneguda pel gran públic, repeteix una altra de les jugades clàssiques dels premis que tenen molts diners en joc. Es tracta de "robar" un autor, que ja té lectors fidels, pocs o molts, a una editorial de la competència, una situació que tindria paral·lelismes amb els fitxatges de jugadors de futbol entre equips rivals.

En el cas de l'escriptora gallega, a més, sense haver llegit encara el llibre finalista, el premi sembla que busca la possibilitat de repetir un fenomen supervendes com el de Dolores Redondo, premi Planeta 2016 per "Todo esto te daré" i autora de la cèlebre trilogia ambientada a la vall navarresa del Baztán que va començar amb "El guardián invisible". 

La gala de lliurament dels premis Planeta 2025 s'ha celebrat, com en els últims anys, a la sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Les obres guanyadores de l'edició 2024 van ser "Victoria", de Paloma Sánchez-Garnica, i "Fuego en la garganta", de Beatriz Serrano.

El premi del milió d'euros

Aquesta és la 74a edició del premi i, des de l'edició número 70, la dotació del premi és d'un milió d'euros per a l'obra guanyadora --els anys previs havia estat de 601.000 euros--, i es converteix així en el premi de novel·la més ben dotat del món. La novel·la finalista té una dotació de 200.000 euros. 

Pel que fa al Nobel --que no és a una sola novel·la sinó a un autor i a la seva trajectòria, l'últim László Krasznahorkai--, la dotació és de 10 milions de corones sueques que, al canvi, representen uns 990.000 euros. El rànquing de premis literaris més ben dotats del món, però, el lidera un programa de televisió d'Abu Dhabi que té en antena el programa "Million's poet", que premia el millor poema en àrab amb l'extraordinària xifra d'1.220.000 euros. 

L'actual edició del Planeta arriba en un clima optimista general del sector del llibre, segons el president del grup Planeta, José Crehueras. El mercat del llibre físic va créixer el 2024 un 9,8% en relació amb el 2023. Aquest 2025, la perspectiva també és bona, tot i que, a final d'any, potser no s'acabarà enfilant tan amunt. 

També creix el nombre de lectors, especialment gràcies a l'impuls dels lectors joves i, en particular, de les dones joves --el creixement és notable en la franja de 14 a 24 anys--, que devoren els títols i les sagues del gènere conegut amb el nom de "romantasy", la barreja de la fantasia i la novel·la romàntica. Un creixement que Planeta atribueix al prestigi de la lectura, que es va anar recuperant a partir de la pandèmia, quan els llibres es van considerar com "un oci segur", i al paper de difusió que exerceixen les xarxes socials, com ara TikTok o Instagram. Un paper molt destacat pel que fa al creixement de les vendes també s'atribueix als nombrosos clubs de lectura que funcionen arreu, una tendència que va a l'alça.

Al premi Planeta 2025 s'hi havien presentat 1.320 obres, que no són poques, i representen un rècord en la història del popular guardó. Els títols, alguns de provisionals, i autors --o pseudònims-- de les deu obres finalistes, segons l'editorial, han estat aquestes (en negreta, les obres guanyadora i finalista):

• "Todos ríen", de Noelia Espinar   
• "Ghosting", de Salva Rubio   
• "Por su gran culpa", de Mauro Corti
• "No es tan fácil morir de amor", d'Elvira Torres (pseudònim) OBRA GUANYADORA
• "¿No es hermosa la luna?", de Selene Noctis (pseudònim)  
• "Zoltar el mago, el pirata Roberts y una novela del Oeste", de Keith Astra (pseudònim)  
• "El color de la lluvia", de Sofía García (pseudònim)  OBRA FINALISTA
• "La muerte de la diosa", de José Antonio Ariza  
• "El destino en la esfera de un reloj", d'Enrique Alejandro Santoyo Castro
• "Donde se escriben los nombres", de Blanca Montoya Landa

El jurat ha estat integrat per José Manuel Blecua, Juan Eslava Galán, Luz Gabás, Pere Gimferrer, Eva Giner, Carmen Posadas y Belén López, directora d'Editorial Planeta i secretària amb vot del jurat. Per motius de salut, Blecua i Galán no han estat a Barcelona per les últimes trobades del jurat i han estat connectats telemàticament per a la roda de premsa de dimarts i per a la gala d'aquest dimecres.