El mem de "Perro Sanxe", arxivat per a la història a la Biblioteca Nacional d'Espanya
El que avui ens sembla poc transcendent, graciós o, fins i tot, banal com un mem, pot ser objecte d'investigació en un futur. Pot servir per estudiar un context històric i com hi va reaccionar la societat del moment.
Amb aquest objectiu la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) arxiva des del 2009 tot el contingut rellevant que es publica a Internet, inclosos els mems.
Les últimes eleccions espanyoles del 23J n'han generat moltíssims: des del famós "Perro Sanxe", el "Que te vote Txapote" o d'altres on s'ha tunejat la fotografia d'Alberto Núñez Feijóo a la llanxa del narcotraficant Marcial Dorado.
Tots aquests mems seran patrimoni documental a l'arxiu de la web espanyola de la Biblioteca Nacional que dirigeix Mar Pérez Morillo, la responsable de la Divisió de Processos i Serveis Digitals:
Tenim col·leccions de política espanyola, catalana, del coronavirus, de la monarquia, etc. Guardem tots els mems que són rellevants d'una època i d'un context polític o social important. No triem per ideologia.
Els mems del procés, com el dels vuit segons en què Catalunya va ser independent o els que es van fer a partir de la imatge d'Albert Rivera amb una llamborda de la plaça Urquinaona a la mà, han engreixat la col·lecció:
A algú li pot semblar ridícul que guardem mems, però jo crec que han de passar a la història: d'aquí 50 anys retrataran com la societat reaccionava a moments històrics.
Bé que tenim arxivats dibuixos de la Guerra de la Independència, de Pepe Botella, i són molt ridiculitzants envers el rei. Són el que avui serien mems.
Pérez Morillo va començar sola el 2009 i ara ja són cinc bibliotecaris a temps complet els que es dediquen a guardar tot el patrimoni digital, a més d'especialistes de les biblioteques de les comunitats autònomes i també dels ciutadans que fan arribar les seves propostes. La Biblioteca de Catalunya no recull els mems específicament, a banda d'algun que es pot trobar en les pàgines web que recopilen al Patrimoni Digital de Catalunya, però estan estudiant fer-ho més endavant.
"Internet és infinit i efímer, guardem el que humanament podem"
A part de mems, la BNE arxiva tots els continguts rellevants que es publiquen a internet, com pàgines web, blogs, comptes de Twitter, imatges, vídeos, etc., i un cop a l'any s'arxiven tots els dominis .es, .cat, .eu.
Capturar els continguts d'internet, que és efímer i infinit, és una feina molt complicada, en què també col·labora la Biblioteca de Catalunya:
És impossible guardar-ho tot, però ho intentem per evitar que hi hagi un forat negre digital. Com més coses guardem, més fidedigna serà la imatge que oferirem a les generacions futures de com era el nostre món actual.
Hi ha dues maneres d'arxivar: l'automàtica i la manual, la massiva i la selectiva. Els documentalistes s'ajuden de robots que rastregen les URL que han seleccionat prèviament, busquen per matèries i guarden tot el que hi troben enllaçat, amb la profunditat i freqüència que se'ls ha marcat.
La manual consisteix a revisar un per un els portals. L'obsessió dels documentalistes és, sobretot, arxivar webs abans que desapareguin.
La web del referèndum, arxivada
El 13 de setembre de 2017, a l'arxiu de la BNE es van afanyar a guardar la web oficial del referèndum, abans que la tanqués la Guàrdia Civil per ordre judicial. La web va quedar arxivada per a la història. Ara es pot consultar i es pot navegar per tots els seus enllaços.
On es pot consultar?
L'arxiu de la web es pot consultar online i veure quines col·leccions hi ha arxivades, però només es pot accedir al contingut in situ, a la Biblioteca Nacional, a Madrid, a la Biblioteca de Catalunya i a les de les altres comunitats. L'arxivera aclareix per què:
El contingut té drets d'autor i no el podem donar en obert. Només es pot consultar físicament a la seu de les biblioteques.
2 petabytes d'arxiu digital
Tota la informació digital està emmagatzemada en un únic servidor, amb dues còpies de seguretat, que ocupa 2 petabytes, és a dir, 2 milions de gigabytes, l'equivalent a l'emmagatzematge de 15.628 telèfons mòbils (si de mitjana tenen 128 MB de capacitat). L'arxiu digital creix a mig petabyte per any, explica Mar Pérez Morillo:
És una obsessió. L'objectiu és que es perdi el mínim possible i que no hi hagi un forat negre digital d'una època.
La col·lecció de la BNE té actualment 35 milions de documents en suport físic. 16.400.000 són llibres, però també s'emmagatzemen records de comunió, programes de festes majors municipals i, fins i tot, papers de caramel.
L'exemple d'altres països
La BNE no tenia experiència ni recursos per arxivar la web. El 2009 es va integrar al Consorci Internacional per a la Preservació d'Internet, que dona eines per fer-ho, i va seguir l'exemple d'altres països, com el de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, la Biblioteca Britànica o la Biblioteca Nacional de França, que des del 2003 guarden la web dels seus països. També és a Suïssa, el Canadà, Nova Zelanda i Portugal, entre d'altres.
