El millor art brut europeu és a la Garrotxa i està a punt de caure
La Xina va voler recrear-lo i Nova Zelanda el va reconèixer com la millor mostra d'art brut europeu a l'aire lliure.
El parc d'en Garrell d'Argelaguer, a la Garrotxa, segueix atraient els curiosos que volen veure l'obra de Josep Pujiula, en Garrell, que va deixar com a llegat un indret a l'aire lliure sense cap lògica aparent: tenia laberints, coves, horts i fonts fetes de mil i una maneres diferents, amb allò que Pujiula tenia més a mà. Per a molts, allò era art brut: el que es fa sense cap formació acadèmica artística i de forma gens convencional. La professora de la Universitat de San José de Califòrnia i experta en art brut, Jo Farb, ho té clar: en Garrell era un artista únic.
Conec molts artistes, però en Garrell era el millor dels millors. Tota la gent que treballa en el món de l'art brut considera en Garrell com un dels referents que han existit a tot el món.
Però l'element més destacat del parc eren les seves torres o cabanes de fusta, on Garrell guardava les eines de l'hort i s'aixoplugava de la pluja. Va arribar a haver-n'hi cinc, però ara només en queden dues de dretes, i Farb creu que en un any hauran desaparegut del tot. No només això, tampoc hi ha rastre del laberint -que servia perquè els pinxos es desorientessin-. Josep Pujiula va morir el 2016 i el parc es va deteriorant de forma inexorable.
Sense opcions
Per l'Ajuntament d'Argelaguer, un petit poble de poc més de 400 habitants, la forma de construir de Pujiula, molt anàrquica, fa gairebé impossible mantenir l'obra en condicions. Amb el pas del temps, les fustes es van podrint, i s'han d'anar retirant els elements per la perillositat.
A més, el pressupost és modest com per destinar-hi recursos (l'any passat van destinar 6.500 euros a mantenir el parc, un 1% de tota la despesa del municipi). I només les fonts estan considerades com a Bé Cultural d'Interès Local, perquè estan ubicades al torrent, una zona pública que depèn de l'ACA. Així, només aquest element pot rebre ajuts d'altres administracions.
Per l'alcalde d'Argelaguer, Artur Ginesta, i d'acord amb la família, s'ha de considerar l'obra d'en Garrell com a "efímera", però també creu que els falten ajuts.
El sistema que tenim és aquest, que els petits ens carreguem la feina grossa. Fem manteniment quan hi ha desperfectes. Sí que vam tenir una ajuda pel temporal Gloria, perquè ens va fer moltíssim mal. Però sí, assumim el que haurien d'assumir altres estaments.
Per a Jo Farb, hi ha hagut desídia per part de les administracions amb el que és una de les mostres més importants del món de l'art brut, i també creu que Argelaguer no ha sabut aprofitar l'impuls que podria haver donat una conservació correcta de l'obra d'en Garrell. El consistori no hi està d'acord: desconeixen què haurien fet altres municipis, i si bé ho podrien haver aprofitat de forma comercial, ells no ho van voler fer així.
Hi ha molts pobles en aquest país que no tenen indústria ni comerç ni res... però si tens una instal·lació d'art de nivell mundial, s'ha d'aprofitar, perquè la gent vol venir a veure'l. Per a mi, és una oportunitat que s'ha perdut.
Ara, el parc és un espai de passeig vora el riu Fluvià, des d'on es pot contemplar el poc que queda de l'obra d'en Garrell.
