El MNAC del futur: així serà el museu, que doblarà l'espai expositiu per mostrar tot l'art català
"És ara o mai", deia el director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, fa pocs dies, en la presentació de la temporada artística del museu. L'ampliació del museu capçalera del país ha estat llargament reivindicada per la direcció de l'equipament, i ha costat anys de negociacions entre les administracions que formen part del seu patronat (Ministeri de Cultura, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona), però ara sí, ara va de debò.
La presentació pública del projecte arquitectònic que transformarà i farà créixer el museu ha reflectit la magnitud i la transcendència de l'operació. L'acte ha reunit la màxima representació política: el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a més del director del MNAC i nombroses cares del sector de l'art català.
"El MNAC és un dels grans museus del món. Teníem clar que aquesta era una oportunitat que no podíem deixar escapar. Som davant del naixement del MNAC del segle XXI per a la Catalunya del segle XXI", ha dit el president de la Generalitat, Salvador Illa. I ha afegit: "L'art català que s'hi exposa és també art universal".
El relat complet de l'art català
"L'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya és un projecte de màxima transcendència per a la cultura catalana i per al conjunt del país. Suposa fer realitat la missió principal del museu, és a dir, mostrar permanentment tota la creació artística feta a Catalunya al llarg de tota la seva història i fins a l'actualitat", explica Serra. "Un museu sense límits cronològics, que dotarà Barcelona i Catalunya d'un museu plenament desplegat, d'acord amb el que s'espera d'una capital europea."
Fins ara, l'espai útil del Palau Nacional, la seu actual del MNAC, no permet tenir representat l'art del segle XX, ni abastar tot el relat de l'art català --des del romànic fins a la contemporaneïtat--, una missió fundacional del projecte que va impulsar l'any 1934 el primer director del museu, Joaquim Folch i Torres. L'ampliació arriba finalment en un moment en què Montjuïc comença una nova remodelació urbanística.
Estan en marxa els projectes arquitectònics que intervindran tres pavellons de la Fira de Barcelona. L'horitzó marcat per culminar les obres d'ampliació del MNAC és el 2029, coincidint amb la celebració del centenari de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Com serà el nou MNAC?
L'equip sabadellenc H Arquitectes ha guanyat per unanimitat el concurs arquitectònic per a l'ampliació del museu, juntament amb el despatx suís Christ and Gantenbein, que s'han encarregat de l'ampliació del Museu Nacional de Zúric. Aquest dilluns han revelat com serà el nou MNAC, que doblarà l'espai expositiu i que farà un salt d'escala important, dels 49.000 metres quadrats actuals a 71.000 metres quadrats de superfície total.
Això s'aconseguirà sumant-hi un nou edifici patrimonial, el Palau Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, que es rehabilitarà conservant-ne l'estructura original. La nova entrada principal del futur MNAC es farà a través d'aquest edifici, a la façana encarada al pavelló Mies van der Rohe i, per tant, més a peu de carrer i més a prop del metro. Un dels objectius de l'ampliació és aconseguir un museu plenament accessible i revertir les dificultats que sempre hi ha hagut per arribar fins a aquest equipament.
A l'interior d'aquest palau, el visitant es trobarà un gran vestíbul, sales d'exposicions, cafeteria, restaurant, un auditori i una botiga. Però la clau del projecte arquitectònic és la connexió entre els dos edificis. H Arquitectes ha apostat per un passatge soterrat, un bulevard cobert, que anirà resseguint la muntanya i que permetrà arribar d'una forma més fàcil i amable fins a l'entrada del Palau Nacional, la seu actual del MNAC. És una idea que dona continuïtat a tot el recorregut.
"Són dos edificis, i vam voler que el pes de la gravetat no estigués ni en un ni en l'altre, sinó justament en la connexió entre tots dos", explica Roger Tudó, un dels quatre membres fundadors de l'estudi H Arquitectes. "El cordó umbilical que hem creat entre la plaça Carles Buïgas i el Palau Nacional resol això i li dona un valor afegit", diu David Lorente, un altre dels membres del despatx.
"Nosaltres reivindiquem l'eix monumental de l'avinguda Maria Cristina i, per això, volem que el principal accés del MNAC sigui a través de la plaça. L'ambició és estirar l'espai públic dins del nou MNAC, estirar la plaça Carles Buïgas dins del nou vestíbul al Palau Victòria Eugènia", explica l'arquitecte Josep Ricart Ulldemolins.
A partir d'ara, tota l'agenda del MNAC estarà marcada per les obres de l'ampliació, que començaran a principis del 2027. El cost total estimat del projecte arquitectònic és de 112 milions d'euros (50% a càrrec de la Generalitat, 20% de l'Ajuntament i 30% de l'Estat).
H Arquitectes, el despatx del moment
Format per David Lorente, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros i Roger Tudó, és el despatx més sol·licitat del circuit arquitectònic del moment. Els H Arquitectes també han guanyat el concurs per l'ampliació del Macba –l'altre gran museu públic del país– i tenen entre mans altres projectes culturals, com la rehabilitació del Teatre Arnau, la rehabilitació de la Bòbila de la Teixonera, la conversió de la Foneria de Canons, el final de la Rambla en un centre de cultura digital o la nova biblioteca de Nou Barris.
Ara també són finalistes al Premi Mies van der Rohe per la rehabilitació del Vapor Cortès per a la Fundació Prodis a Terrassa.
