El MNAC redescobreix l'artista Francesc Galí, el mestre de mestres
L'artista Francesc d'Assís Galí i Fabra va pintar el gran mural de la cúpula del Palau Nacional. Va ser un encàrrec del comissari general,Lluís Plandiura, coincidint amb l'Exposició Universal de Barcelona del 1929.
Una obra dedicada a la cultura espanyola i un xic polèmica avui dia, per algunes de les imatges representades. 35 figures al·legòriques de les Belles Arts, la Ciència, la Religió i la Terra que li suposar passar-se més de mig any enfilat sobre una precària bastida a 30 metres d'alçada.
Ara el MNAC vol donar a conèixer Galí, aquest mestre de mestres, que va dedicar mitja vida a ensenyar grans artistes de la primera meitat del segle XX, però que va caure en l'oblit de la història de l'art.
Del modernisme a l'avantguarda
Pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador, Francesc d'A. Galí va ser una de les figures més rellevants de l'art català de la primera meitat del segle XX.
Educat al costat del seu oncle Pompeu Fabra, coneix Ramon Casas i Santiago Rusiñol a Els Quatre Gats.
S'inscriu a la Llotja a la mateix promoció que Picasso i passa per etapes pictòriques ben diferents. Del modernisme a l'avantguarda, del realisme al simbolisme passant per un imaginari noucentista que expressa a través del cartellisme.
Galí va fer el salt apostant per la pedagogia. Va crear la seva Escola d'Art el 1902 i a partir del 1923, des de la direcció de l'Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya, va formar molts dels artistes catalans d'entreguerres --Josep Aragay, Rafael Solanic, Francesc Vayreda, Manuel Humbert, Rafel Benet, Jaume Mercadé, i també representants de l'avantguarda, com Joan Miró, Llorens Artigas o E.C. Ricart.
A un jove Joan Miró li va ensenyar a pintar a través del tacte, i no pas de la vista, posant-li una bena als ulls.
Una corona d'ulls
El mestre s'emportava els alumnes a la natura, sense cavallet ni pintures. Perquè, per ell, només calia una corona d'ulls per imbuir-se del paisatge.
Per acostar Galí a la contemporaneïtat, l'exposició compta amb dues obres claus. Per una banda, "64 colors del Montseny", una instal·lació de 64 llums led que ensenya la llum d'aquell paratge en temps real, havent situat una càmera a les proximitats de l'ermita de Sant Marçal de Montseny, un dels indrets més estimats per Galí.
La segona peça és obra dels arquitectes Anna i Eugeni Bach, que han creat una corona d'ulls immensa a la mateixa sala de la cúpula del MNAC, que fa que el visitant aixequi la mirada cap a una de les obres més destacades de Galí.
La relació amb Ithel Colquhoun
Francesc d'A. Galí va ser el director general de Belles Arts de la República. Per això, durant la Guerra Civil va ser l'encarregat de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera, el 1938.
Un any després ell també es va haver d'exiliar i va passar deu anys a Londres. Allà va conèixer la pintora surrealista Ithell Colquhoun, amb qui va mantenir una intensa relació afectiva.
Colquhoun li trenca tots els esquemes, fins al punt de canviar la manera d'entendre i practicar l'art. En aquesta exposició s'inclouen dues obres preparatòries d'algunes de les pintures més reconegudes de l'artista.
Coincidint amb la mostra del MNAC, al Museu de l'Exili, MUME, de la Jonquera es pot veure fins al 3 de juliol una exposició que reconstrueix el tràgic moment de la marxa de Galí a Londres i la relació amb Colquhoun.
Així mateix, la Tate St Ives ofereix ara una mostra de l'artista surrealista i al juny n'obre una altra a la Tate Britain de Londres.
