El model de comerç electrònic, en qüestió: més repartidors, congestions i pol·lució
Comprar per internet sembla molt ràpid i fàcil. Però com afecta realment l'economia i el consumidor? Més del 30% dels catalans ja fan compres per internet i una conseqüència immediata d'aquest augment és que també s'incrementa el trànsit de vehicles de repartiment. A ciutats grans, com Barcelona, això implica més congestions i més contaminació. És el problema de l'entrega final, l'anomenada "última milla" o "últim quilòmetre".
A Barcelona, en un dia feiner, hi ha més de 430.000 desplaçaments de mercaderies. Menys del 5% estan relacionats amb el comerç electrònic, però tenen una peculiaritat: entre un 30% i un 40% són lliuraments fallits, bàsicament perquè el destinatari no és a casa. Per tant, hi ha molts paquets que tornen al magatzem i s'intentaran lliurar en un altre moment.
El model actual serà sostenible? S'ha d'arribar a un equilibri combinant els interessos de tothom.
Per Julián Arenas, director de l'àrea d'Innovació, Transport i Logística de l'Institut Cerdà, cal una conciliació entre:
...els interessos de l'administració, que vol ciutats sostenibles, els interessos dels agents d'e-commerce i dels distribuïdors de mercaderies, que han de treballar en condicions, i també el ciutadà, que vol ciutats molt sostenibles, però també vol el paquet a l'hora i davant de casa quan ell digui.
Notícia relacionada: Així és com Amazon t'envia el paquet a casa en dues hores
Proximitat i microplataformes de distribució, una alternativa
L'empresa Geever, de distribució de proximitat, va néixer per iniciativa del holding de logística Districenter i amb un pla de negoci elaborat per l'Institut Cerdà. Els paquets que ha de repartir es guarden en pàrquings o trasters. Una furgoneta els ha portat de matinada, quan el trànsit és molt escàs. A partir d'aquí, el repartiment es fa amb patinets elèctrics en un radi màxim de 750 metres. Els intents fallits no arriben al 10%.
Eduard Coves, director general de Geever:
A diferència d'un courier a l'ús, que van al hub, carreguen la furgoneta, fan la ruta i en el moment que es troben una incidència pel camí no poden tirar enrere, i habitualment es genera una cadència de 24 hores, en el nostre cas, estar tan a prop del destinatari final ens permet fer tants intents com sigui necessari per poder entregar en el moment que el destinatari és a casa. I si a això hi afegim que promocionem la franja d'horaris d'entrega de 6 a 10, on trobem gran part de la població al seu domicili, facilita que tinguem aquestes ràtios tan elevades en comparació amb el sector.
Tots els patinets estan registrats i els repartidors fan un curset, tant per a la seva seguretat com per a la de tots els ciutadans. També estan contractats i assegurats i cobren un salari fix.
L'Ajuntament de Barcelona també ha promogut una alternativa de repartiment: són les microplataformes de distribució. A l'Estació de França n'hi ha una. Es tracta de punts on les empreses de missatgeria porten els paquets a primera hora del matí. Des d'aquí, es reparteixen pel barri amb vehicles petits i de baixes o nul·les emissions. Així, la furgoneta només va a un lloc, no casa per casa.
Això disminueix notablement el nombre de vehicles que fan repartiment i també la necessitat d'habilitar més espais de càrrega i descàrrega, que fan perdre espai públic.
Adrià Gomila, director de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona:
Posem una microplataforma i quan el transportista ve a queixar-se, a dir Necessito més espai de càrrega i descàrrega, direm No, aquí no hem previst posar-ne més. Aquí tens la plataforma, utilitza la plataforma. I el repte és que cada cop hi hagi un major percentatge de distribució que es faci amb aquestes microplataformes.
L'Ajuntament considera que un sistema eficient com aquest beneficia la ciutat i els transportistes. Si no, aquests últims hauran d'assumir els costos de congestió i contaminació.
Un problema que anirà a més, perquè el comerç electrònic està augmentant de manera espectacular.
Notícia relacionada: El dilema del petit comerç: li surt a compte vendre a través d'Amazon?
A Espanya mou al voltant de 30.000 milions d'euros l'any, amb un creixement que normalment supera de llarg el 20% anual. Varia molt per sectors, però de mitjana representa un 6% de la facturació total dels comerços.
Reportatge de "Valor afegit": "L'amazonització del comerç"
