"El foraster" viu el moment més emocionant: el retrobament amb la Cinteta, 12 anys després

L'any 2013, en el primer capítol d'"El foraster", emès des de Benifallet, una imatge va quedar gravada per sempre en la memòria col·lectiva: la Cinteta i en Miquelet, profundament enamorats, ballant al menjador de casa seva al ritme de "Para que no me olvides".

Aquell moment tan senzill, tendre i autèntic alhora, sense saber-ho, va marcar l'inici d'una dècada d'històries humanes a TV3 (i a la televisió) que han fet del programa un referent i una història en l'audiovisual.

Quim Masferrer i Cintenta es retroben més d'una dècada després

Dotze anys després, el destí escriu un nou capítol d'aquella història a Tivenys, a pocs quilòmetres de Benifallet. Passejant pel poble, en Quim Masferrer es troba amb en Josep, net de la Cinteta i en Miquelet. La sorpresa és encara més gran quan descobreix que la Cinteta viu allà mateix, dalt de la botiga familiar.

El moment és irremeiablement televisiu..., però sobretot, humà. En entrar a casa, la Cinteta deixa el llibre que té a les mans i s'aixeca d'un bot. L'abraçada que es fan tots dos és molt més que un gest: és un record real de tot el camí recorregut i de totes les persones que han donat sentit al programa.

És una abraçada llarga, sincera i carregada de tot allò que no cal dir amb paraules, però que el Foraster necessita verbalitzar, encara que sigui breument:

Una frase dita amb la veu trencada que resumeix l'essència del programa: històries de vida que perduren més enllà de les càmeres, les rialles i els monòlegs. I aquesta, sens dubte, n'és una.

També per a la Cinteta, que no dubta a expressar-ho així:

Aquest retrobament es converteix en un gest silenciós a en Miquelet, que ja no hi és, i a totes les persones anònimes que han donat sentit a "El foraster" al llarg dels anys. I és que, rere cada plaça de poble, hi ha vida. I quan aquesta vida reapareix, costa no emocionar-se.

Tivenys: tafaneria, botiguer per un dia i vida de poble

Però l'episodi del poble al Baix Ebre no només és emotiu. Com és habitual, també hi ha lloc per a l'humor i la complicitat amb els veïns. El Foraster descobreix que, al poble, de "tafanejar" se'n diu "fer lo batxiller", i no dubta a elevar-ho més:

També hi ha temps perquè Quim Masferrer es converteixi en botiguer per un dia, atenent clients, agafant encàrrecs de roses de Sant Jordi i improvisant darrere el taulell mentre el propietari està ocupat cantant.

Totes aquestes són escenes quotidianes que expliquen millor que res què és el programa: observar, escoltar i deixar que el poble faci "El foraster".