El monument a la batalla de l'Ebre de Tortosa, un patrimoni incòmode pendent del Suprem
L'imponent monument commemoratiu de la batalla de l'Ebre, de gairebé 30 metres d'alçada i inaugurat per Franco el 1966 al bell mig del riu a Tortosa, sembla desafiar el pas del temps i els intents d'enderrocar-lo. Prompte farà quatre anys que un jutjat de Tarragona va aturar-ne la retirada i encara no s'albira el final del periple judicial.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat fa poc un recurs contra la seva descatalogació, però l'organització ultradretana Despierta España ho ha recorregut al Suprem.
Encara no se sap si aquest tribunal admetrà el recurs, però, si és així, tindrà l'última paraula sobre la figura que protegeix aquest monòlit. Es tracta de la seva inclusió al Catàleg d'Edificis i Conjunts Urbans i Rurals de Caràcter històric, Artístic i Ambiental aprovat per l'Ajuntament de Tortosa el 2007. Uns anys després, el 2020, el plenari municipal va acordar treure el monòlit del catàleg per aplanar el procés de retirada, però va ser recorregut judicialment per dues entitats d'extrema dreta.
La batalla pel futur del monument també es lliurarà aviat al Parlament de Catalunya, on s'ha de debatre la proposta de llei de memòria històrica, que inclou la retirada de simbologia franquista de l'espai públic. Encara que el text presentat pel govern no inclou d'entrada referències explícites al monument de Tortosa, aquest està inclòs al Cens de Simbologia Franquista, publicat per la Generalitat el 2010.
Debat enrocat a Tortosa
A Tortosa, però, les posicions continuen enrocades entre deixar el monòlit tal com està o treure'l de la vista de tothom. Fins i tot, s'hi discuteix si es tracta d'un monument franquista.
La Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa no en té cap dubte i ho considera "una ofensa per tota la gent que va viure la guerra i la dictadura". En canvi, el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la batalla de l'Ebre (Corembe) assegura que, un cop retirats els símbols franquistes, ja no ho és i advoca per preservar-lo "per l'inqüestionable valor artístic".
Per Marisa Panisello Chavarría, membre de la comissió antimonument, està molt clar: "És el monument franquista més gran de Catalunya i és indignant per a moltíssima gent. Pel que significa, pel context en el qual va ser inaugurat pel mateix Franco, per tota la simbologia que té". I afegeix:
Van treure el 'Víctor', però continua sent franquista de cap a peus. Té l'àguila imperial, el soldat amb l'estel, que és un símbol falangista, i la creu del nacionalcatolicisme. S'ha de treure perquè va ser un oferiment al guanyador de la Guerra Civil i és ofensiu.
En canvi, els membres del Corembe, un col·lectiu que s'autoconsidera plural i apolític, defensen que el monument pot representar totes les víctimes de la Guerra Civil. Segons la seva presidenta, Xelo Cordero:
Tortosa va ser una de les ciutats que més va rebre durant la Guerra Civil i creiem que al monument se li pot donar un nou significat a favor de la pau, de record de totes les víctimes, independentment del bàndol on lluitaven i perquè mai més hi hagi una dictadura. No podem anar traient tots els monuments de les ciutats per la seva història. A altres països europeus els conserven i els converteixen en espais de memòria
Les dues entitats lluiten per aconseguir el seu objectiu. Els antimonument pressionen els partits polítics perquè la futura llei de memòria democràtica n'inclogui la retirada i el Corembe recorre a totes les instàncies judicials possibles. Van denunciar la llicència municipal d'obres del projecte de retirada i també el procés d'adjudicació de la Generalitat. El resultat dependrà en bona part de què decideixi el Suprem sobre la catalogació.
Tot i això, l'entitat no ha pogut recórrer directament al Tribunal Suprem perquè encara no s'havia constituït quan es va aprovar la descatalogació i ara els representa l'advocat de Despierta España.
Rubén Espuny, portaveu del Corembe, defensa que "els motius que en el seu moment van motivar la catalogació del monument continuen intactes". I apunta que "la descatalogació creiem que és una decisió arbitrària que obeeix a motius polítics i ideològics i no tècnics", referint-se a la vàlua artística del monument, obra de l'escultor tarragoní Josep Maria Saumells i Panadés.
El fet que Corembe comparteixi objectius judicials amb entitats d'extrema dreta ha fet que la Comissió els acusi de defensar el franquisme. Espuny ho nega i replica que "podem compartir un determinat objectiu, però res més, igual que grups polítics oposats poden votar puntualment el mateix en un parlament".
La llei de memòria democràtica
Una altra gran pregunta al voltant d'aquesta qüestió és la influència que hi tindrà l'aplicació de normatives ja vigents com és la llei de memòria democràtica. Totes dues posicions defensen que la legislació els avala:
En relació amb la llei no hi hauria d'haver cap problema. Ara bé, no sabem què en pot dir, de tot plegat, el Tribunal Suprem.
És el que mantenen els defensors de la retirada del monòlit. En paral·lel, treballen també per influir en la redacció d'una futura llei de memòria catalana, com apunta Panisello:
Ara s'està discutint aquesta llei. Estem treballant perquè, de forma explícita, la norma recordi que el monument s'ha de retirar. Volem presentar-ho als grups parlamentaris perquè ho incloguin específicament en el redactat.
Per la seva banda, Alejandro Hernández, assessor jurídic de Corembre es mostra tranquil: "Clar que la llei afecta. Afecta en un sentit positiu. La mateixa norma inclou una exclusió dels elements que s'han de mantenir: tots els que tinguin valor patrimonial, arquitectònic, escultòric o històric. Entenem que el monument de Tortosa recull una de les batalles més importants de la Guerra Civil."
Una proposta de reinterpretació que no agrada a Tortosa
El 2016 es va fer una consulta a la ciutat. El 68% dels participants van votar a favor de preservar el monument i reinterpretar-lo, enfront del 31% que el volien enretirar.
Tot i això, des de llavors, l'única proposta de reinterpretació la va posar damunt la taula el 2022 l'Observatori Europeu de Memòries, vinculat a la Universitat de Barcelona. Són un grup d'acadèmics que fan recerca arreu d'Europa sobre el patrimoni incòmode, on s'inclou tot el que són vestigis de les dictadures que hi ha hagut al continent. Per ells no hi ha cap dubte que es tracta d'un monument franquista. Jordi Guixé, historiador, n'és el director:
Vam proposar trencar la verticalitat del monument i en el seu lloc crear un espai públic de reflexió que unís les dues lleres del riu. Per fer-ho eliminaríem els símbols que ara hi ha i els posaríem a nivell de lectura amb informació sobre què va suposar el franquisme i la batalla de l'Ebre.
La proposta, però, va ser rebutjada tant pels defensors de mantenir el monument com pels que en demanen la retirada. És en aquest punt on els experts assenyalen les administracions públiques:
El que no s'entén és que ni l'ajuntament ni cap dels governs que hi ha hagut des d'aleshores hagin obert cap procés de diàleg, ni hagin encarregat cap projecte de reinterpretació. Tothom opina al voltant del tema --fins i tot les entitats de memòria històrica--, però ningú ha pensat en cap projecte. Em sorprèn perquè van passant els anys i cap administració -de tots els colors polítics que han governat- ha encarregat cap projecte.
I afegeix que "La no-intervenció no és possible perquè va ser creat amb una finalitat propagandística i continua simbolitzant la dictadura, però tampoc es pot optar per un espai asèptic, buit, perquè llavors esborrem totalment la memòria. I si esborrem la memòria, quina és la capacitat pedagògica sobre la democràcia del present?".
A l'espera que el Suprem es pronunciï, les posicions continuen polaritzades sense que es vegi el final del debat.
