El MUHBA salva la maquinària de la foneria Parés, al bressol de la indústria a Barcelona
La maquinària de la foneria Casa Parés abandona el taller després de 150 anys al cor de la Ciutat Vella de Barcelona. Les màquines, algunes comprades a Alemanya, són un símbol de la Barcelona industrial i el Museu d'Història de Barcelona, el MUHBA, les exposarà al recinte Fabra i Coats, que aquest any obrirà l'exposició permanent sobre la història del treball a Barcelona.
Quan el taller va acabar l'activitat, l'any 2007, hi havia el perill que aquestes valuoses peces del patrimoni industrial acabessin convertides en ferralla. Han calgut 17 anys de gestions per aconseguir l'objectiu de preservar-les, compartit per la família propietària i el MUHBA, tot i que el propòsit inicial era mantenir-les al mateix local per fer-hi visites.
Una foneria al cor de la Ciutat Vella, bressol de la indústria
Els barris de la Ciutat Vella de Barcelona van ser el bressol de la indústria a la ciutat i es van convertir en el primer cor industrial de Catalunya. Posteriorment, les fàbriques se'n van anar a altres barris de la ciutat, com el Poblenou. Però moltes petites fàbriques i tallers de metal·lúrgia o alimentació han continuat funcionant fins fa ben poc als carrers estrets del barri de Sant Pere.
És el cas de la foneria Casa Parés, un negoci familiar que va obrir portes el 1875. Després de quatre generacions de la mateixa família dedicant-se a fondre i laminar plom i estany, la foneria va acabar l'activitat industrial a finals de l'any 2007.
Ramon Pujades, cap del Departament de Col·leccions del MUHBA explica que:
La foneria Parés s'inaugura el 1875. El 1888 ja participa en la primera Exposició Universal. Per tant, tot aquest patrimoni industrial no es podia deixar perdre, entre d'altres coses, perquè és la memòria de la profunda activitat industrial de la Ciutat Vella.
17 anys d'esforços per salvar una mostra única del patrimoni industrial
TV3 va ser testimoni de l'últim dia de feina del taller enregistrant com José Puerto i el seu fill Raül fonien retalls i lingots de metall al forn i transformaven les gruixudes planxes de plom i estany en finíssimes làmines metàl·liques gràcies a la laminadora fabricada a Alemanya.
Al llarg de la seva història, la Casa Parés ha fabricat una gamma molt variada de productes, com els precintes o marxamos i les medalles que identificaven les diverses marques d'embotits.
També treballaven amb burins que servien per folrar i donar un aspecte semblant a la plata a objectes tan diversos com miralls, vanos, capçals de llit o calzes per a les esglésies. A la Casa Parés, tots els processos han estat sempre artesanals. Ho explica la propietària, Maria Mercè Parés:
Hi havia unes senyores que es dedicaven a repussar l'estany, feien safates, feien miralls, folraven raspalls... Aquestes senyores també ho decoraven amb pedreria, ho decoraven com els semblava.
Fèiem unes tiretes molt primes que eren els 'torcidos' que abans es posaven les senyores al cap, havíem fet ploms de modista, que es posaven a les vores o als baixos de les cortines perquè quedessin aplomats, havíem fet soldadets de plom. Tot això es feia perquè hi havia mà d'obra molt barata.
El reportatge que es va emetre a TV3 sobre el tancament de la foneria Parés va cridar l'atenció del MUHBA, que va veure la necessitat de preservar aquest element interessant de la història industrial de la ciutat.
Els propietaris han fet un gran esforç per mantenir-lo i, al llarg de 17 anys, s'ha buscat una fórmula amb l'Ajuntament de Barcelona per convertir-lo en un espai visitable com a testimoni important de la industrialització de Ciutat Vella, però no ha estat possible.
Ara, després de molts esforços i gestions, l'Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb la família Parés per fer-se càrrec de tota la maquinària de la foneria i exposar-la al recinte Fabra i Coats, aquest any que el MUHBA obrirà l'exposició permanent sobre la història del treball a Barcelona.
Una notícia que ha fet feliç Maria Mercè Parés, propietària de la Casa Parés, i el seu marit, José Puerto, laminador de la foneria.
Aquesta maquinària, l'hem donat a Barcelona, que és al que nosaltres aspiràvem, que és un patrimoni que ha quedat. Quan nosaltres no hi siguem, serà part de la història de la ciutat.
Les peces cedides per la família Parés són més de 150 i les més rellevants s'exposaran al recinte Fabra i Coats.
Trasllat de la maquinària
Com si es tractés d'una troballa arqueològica, les peces segueixen un exhaustiu procés d'inventari, desmuntatge i neteja. El més complex de tot serà el trasllat de la laminadora, perquè pesa deu tones i s'ha de traslladar en bloc.
No es pot desmuntar perquè no aguantaria el procés de desarmar-la i tornar-la a muntar. Per treure-la del taller, caldrà enderrocar una paret i assegurar el terra perquè no cedeixi. Un procés que s'allargarà uns dos mesos.
José Puerto, laminador, n'explica la història:
Aquesta màquina està fabricada a Alemanya, el 1896. Es va pagar amb monedes d'or. La van portar en un vaixell de vapor fins al moll de Barcelona, i del moll fins aquí va venir en carro i cavalls.
Amb tota aquesta feina, la foneria ha recuperat l'activitat per uns dies. La família Parés-Puerto s'ho mira amb expectació, però també amb tristesa:
Estem una mica tristos, són molts anys. 150 anys...! Però ha acabat bé, perfecte!
