El museu de Vilanova i la Geltrú exposarà la mòmia Nessi en un entorn més respectuós

La mòmia Nessi és el símbol del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Cada any, centenars d'escolars envolten amb curiositat l'urna de vidre on està dipositada, al centre de la sala egípcia. El cos, de reduïdes dimensions, està embolcallat amb benes de lli i té, al pit i a les cames, dos cartons amb jeroglífics egipcis. La seva fragilitat va obligar fa uns anys els responsables del museu, a controlar les condicions ambientals de temperatura i humitat en un espai estanc. 

La Nessi va arribar al museu l'any 1885, com a donació del diplomàtic i egiptòleg Eduard Toda, que havia estat destinat a Egipte com a vicecònsol. Per poder treure d'Egipte el cos momificat de l'infant, que no se sap si era nen o nena, Toda no sabia com l'havia de declarar a la duana i va decidir passar-lo com a "bacallà sec". 

Un cop a Vilanova i la Geltrú, el va donar al museu fundat pel seu amic Víctor Balaguer. Segons Toda, es tracta d'una mòmia d'infant de la dinastia XX --entre els anys 1186 i el 1070 aC--, època del regnat de Ramsés II i la construcció dels temples d'Abu Simbel. 

La Nessi prové de la tomba de Sennedjem, un hipogeu intacte des de feia més de 3.000 anys, que el mateix Toda va descobrir en l'expedició a l'Alt Egipte que va organitzar el professor Gaston Maspero. 

La nova mirada del segle XXI 

Ara la Nessi, i les altres peces del museu datades del període colonial, passaran pel filtre d'una mirada actual, amb continguts científics, per incorporar criteris ètics i culturals i revisar-ne el llenguatge i el discurs. 

La contextualització de cada peça és un altre dels elements claus de la reforma, que s'alinea amb els debats internacionals sobre la descolonització. El museu Balaguer, creat a la segona meitat del segle XIX pel polític i escriptor Víctor Balaguer, que va ser ministre d'Ultramar, és un clar exemple de museu format per col·leccions colonials, com l'egípcia, la filipina o l'americana. 

La descolonització inclou la revisió de terminologies obsoletes, la incorporació de les veus de les comunitats d'origen, la traçabilitat i la transparència sobre la procedència dels objectes, la identificació de figures vinculades al tràfic de persones esclavitzades o fins i tot la retirada d'algunes peces. 

La directora del Museu Balaguer, Mireia Rosich, té clara l'orientació que s'ha de seguir en la reforma que està en marxa de dues sales del museu, amb l'acompanyament d'experts de la UB, la UAB i independents: 

La reforma de les sales no serà només un canvi d'estructura sinó també de continguts, atenent aquest debat obert que com a museu públic no podem defugir.

Avui dia, protegir el patrimoni va més enllà de protegir objectes i, segons Rosich, "vol dir preservar memòries, reconèixer històries silenciades i establir vincles de respecte a les cultures d'origen". Ella creu que "les mirades cap a les col·leccions canvien" i està convençuda que se seguirà evolucionant i això obligarà a fer revisions en el futur. 

La nova sala de Nessi, més íntima 

La Nessi passarà d'estar ubicada a la sala egípcia a la sala Silvela, on se li buscarà un entorn diferent, més reduït, on el visitant pugui decidir si hi vol entrar. Tindrà, segons el projecte que dirigeix Rosich, una il·luminació més suau i més explicacions prèvies en els textos dels plafons. 

"La nostra intenció és posar la Nessi en un lloc on, abans d'accedir al contacte visual, et puguis trobar textos de reflexió; fins i tot que puguis triar si veure-la o no i que, quan hi accedeixis, l'entorn sigui més respectuós, amb una llum més tènue i amb un entorn més íntim", explica la directora.

Actualment, ja hi ha textos que adverteixen sobre el debat que s'ha obert, sobretot als museus del món anglosaxó com el British Museum de Londres. A la sala egípcia, el visitant es troba un text que diu que el Museu Balaguer està treballant en aquesta direcció. Es demana que es visitin les restes amb respecte i silenci i es prohibeix fer-li fotografies. 

Les properes setmanes estaran destinades al desmuntatge de les col·leccions. Les obres es traslladaran a l'espai d'exposicions temporals, que s'obrirà a mitjans de gener i allà es podran visitar fins a la finalització de les obres, uns mesos més tard.