El nivell de les aigües del mar Mediterrani ha pujat 120 metres en els últims 10.000 anys
El canvi climàtic afecta també el nostre mar Mediterrani, amb l'aparició de noves espècies a les aigües més profundes a causa de l'escalfament de l'aigua en aquests nivells. El nivell de les aigües del mar Mediterrani ha pujat des del període neolític, fa 10.000 anys, uns 120 metres, encara que aquest procés s'ha accelerat en els últims 15 anys. Aquestes són algunes de les conclusions del 37è Congrés de la Comissió Internacional per a l'Exploració del Mar Mediterrani "Escoltar el mar". L'organització agrupa 500 centres i 2.500 científics.
2 min
El mar Mediterrani, el nivell del qual es continua incrementant gradualment, s'ha vist envaït d'espècies alienes, termofíliques, que busquen temperatures més altes. Les han trobat a les profunditats d'aquest mar, a causa de l'escalfament de l'aigua. Ho ha explicat al Fòrum el professor Fréderic Briand, director general de la CIESM. L'activitat pesquera és un altre dels motius que influeixen en l'hàbitat mediterrani i que contribueixen a aquest trànsit d'espècies, perquè no només n'entren de noves, sobretot a través del canal de Suez, sinó que també n'emigren d'aquí cap a fora. La CIESM agrupa organitzacions científiques intergovernamentals de tot el món i la integren una vintena de països que donen suport a la tasca d'una àmplia xarxa científica per promoure la ciència marina per al bé del Mediterrani. Aquest fòrum, que es correspon amb el diàleg "Escoltar el mar", que es clausura al Fòrum Barcelona 2004, ha reunit durant cinc dies uns 700 científics vinculats a l'oceanografia des dels vessants de la història, l'arqueologia, la biologia i l'ecologia. El científic balear Pere Oliver ha recordat en roda de premsa que fa 10.000 anys Mallorca i Menorca formaven una sola illa i que a la zona de les Balears afloraven molts més illots que en l'actualitat. Segons el director general de la CIESM, s'ha constatat que les aigües més profundes del Mediterrani han registrat en els dos últims anys "un lleuger però regular augment de la temperatura", fet que ha facilitat l'assentament d'espècies foranes procedents d'aigües més càlides, que han penetrat per mitjà del canal de Suez o de l'estret de Gibraltar, o han arribat adherides als cascos dels milers de vaixells que cada dia solquen el Mare Nostrum. Bella Galil, representant de l'Institut Nacional d'Oceanografia d'Israel, ha assenyalat que aquesta colonització de noves espècies, de les quals ha destacat la "rapidesa", s'observa fonamentalment a les costes orientals del Mediterrani i al litoral espanyol, entre altres punts. Galil, Briand i Oliver han remarcat les conseqüències negatives de l'activitat humana al mar Mediterrani i han posat com a exemple la construcció de ports esportius com el del recinte del Fòrum, l'erosió de la costa, la instal·lació de piscifactories, la pesca i les emissions contaminants que provoquen l'efecte hivernacle.
