El Nutri-Score serveix per menjar millor? Quin cas li hem de fer i per què genera dubtes
Uns cereals de xocolata poden tenir més bona nota que l'oli d'oliva, amb la classificació nutricional de Nutri-Score. És aquella escala de cinc lletres i colors que mostren alguns aliments a la part de davant de l'envàs (des de la A i el verd fosc per al millor valor nutricional fins a la E i el taronja fosc per al pitjor).
És un sistema europeu que les marques d'alimentació poden adoptar voluntàriament i que, com a mínim, genera dubtes.
Quan aquí es va començar a aplicar el 2018, Nutri-Score es va presentar com una ajuda perquè el consumidor pogués triar opcions més saludables i per animar els fabricants a fer productes amb una millor composició nutricional. Ho aconsegueix?
Una opció voluntària
La Unió Europea obliga a facilitar al consumidor la informació nutricional dels aliments, que normalment es presenta en forma de taula, segons es recull en un reglament.
Però, a més, apunta la possibilitat de facilitar formes addicionals d'expressar-ho en el frontal dels envasos, de forma voluntària. I aquí entra el Nutri-Score, entre altres sistemes.
Des de l'OCU, l'Organització de Consumidors, ho defensen com una eina útil, com explica la portaveu, Itziar Fernández de la Cruz:
Serveix per informar el consumidor d'una manera més fàcil, però no substitueix l'etiquetatge del revers. És com un visionat ràpid de l'etiqueta.
El model de Nutri-Score es fa servir a Espanya, Portugal, Alemanya o França, on va néixer, mentre que Itàlia o els països nòrdics tenen altres sistemes equivalents. Són diferents models d'etiquetatge nutricional frontal d'ús voluntari.
A Espanya està força estès, però en alguns supermercats es veu més aviat poc i en altres molt més, segons l'utilitzi o no la marca blanca corresponent.
Sense consens a Europa
El febrer del 2009 la Unió Europea va arribar a un acord per tenir uns perfils nutricionals acceptables i buscar després el format que simbolitzés aquests valors màxims per fixar les categories dels aliments.
Han passat 16 anys i no s'ha aconseguit. No hi ha consens per decidir com ha de ser l'etiquetatge frontal alimentari.
En qualsevol cas, la clau és decidir els nivells acceptables de determinats components, com diu Carmen Vidal Carou, catedràtica de nutrició i bromatologia, la ciència que estudia els aliments, a la Universitat de Barcelona:
Una cosa és el logo, el format, i una altra són les tripes. El quid són els perfils nutricionals, és a dir, on es posa la frontera del sucre, la sal o els greixos saturats.
L'objectiu de salut pública és reduir malalties com la diabetis o l'ictus, associades a l'excés d'aquests productes. És el que es coneix com a malalties de la civilització o la societat del sobreconsum.
Carmen Vidal parla de "les dificultats de posar en pràctica una bona idea": "Científics, legisladors, empreses i polítics tenen un joc d'interessos molt diferents i no s'aconsegueix arribar a un consens."
A Espanya es va anunciar que seria obligatori, però el Nutri-Score no ha passat de ser una recomanació perquè no hi ha acord ni tan sols dins del govern espanyol "amb el ministeri de Consum a favor i el d'Agricultura en contra", explica Vidal.
Màrqueting o salut
Més de la meitat de la població adulta (55%) presenta excés de pes, segons l'Enquesta de Salut d'Espanya del 2023 (un 39,8% tenen sobrepès i un 15,2%, obesitat).
L'Organització Mundial de la Salut estima que 35 milions de nens menors de 5 anys tenien sobrepès, amb dades del 2024, i que el problema va en augment als països d'ingressos baixos o mitjans.
Una alimentació de qualitat és fonamental per reduir aquestes xifres i Nutri-Score hi hauria d'ajudar.
Els més crítics pensen, però, que més aviat s'ha convertit en una eina de màrqueting perquè, com que és voluntari, les empreses només l'adoptaran si creuen que les afavoreix.
En tot cas, el que no poden fer és posar-ho només quan tenen una A o B i no fer-ho en els productes que estan classificats com a D o E. Ha de ser tot o res.
Compensar bo i dolent
La valoració es calcula segons un mètode desenvolupat per científics de diversos països que assigna punts favorables o desfavorables a cada component.
Un producte pot tenir nutrients crítics que resten, com el sucre o els greixos saturats, i compensar-los amb altres que sumen, com la fruita o la fibra.
Les empreses fan equilibris per millorar la puntuació, cosa que també es pot considerar en positiu, si es creu que el resultat per al consumidor també serà millor.
Itziar Fernández de la Cruz, portaveu de l'OCU, ho resumeix així:
Hauria de ser un element per tenir una foto millor per al consumidor, amb un producte més atractiu.
Com ha canviat l'algoritme
L'algoritme s'ha anat polint i fent més estricte, des de la primera versió. L'oli d'oliva, per exemple, en el primer algoritme tenia una D, va passar a una C i ara té una B.
En el cas dels embotits i els formatges, han empitjorat la qualificació perquè ara es penalitzen més els continguts de sal i sucre.
Les marques tenen temps fins a final d'aquest any per aplicar els últims criteris consensuats pels experts.
En la revisió del 2022, s'aportaven més punts positius a alguns components:
- fibra alimentària, que beneficia per exemple els productes integrals
- greix monoinsaturat, com l'oli d'oliva, i poliinsaturats, com el peix blau
- carns blanques, com pollastre, en comparació amb la carn vermella. També millora la valoració dels anàlegs càrnics, com serien els burgers vegetals
- fruites, verdures, llegums i fruits secs
Una altra modificació destacada, que es va introduir a partir del 2023, afecta directament les begudes, que es diferencien dels aliments:
- Penalitza més el contingut de sucre i el valor calòric
- Penalitza l'addició d'edulcorants, de manera que les begudes zero sucre empitjoren la puntuació, passant d'A o B a C o D
- Els sucs de fruita també surten més mal valorats. Només l'aigua té la màxima valoració A
- S'ajusten puntuacions per diferència, en funció del contingut en greix, entre llet sencera, semidesnatada i desnatada
- S'ajusten puntuacions per reduir la qualificació de les begudes vegetals. Amb el nou algoritme obtenen com a màxim una C si no contenen sucres i baixen a D o E si en contenen.
Marques que abandonen
Nestlé va ser una de les primeres multinacionals de l'alimentació a apuntar-se al Nutri-Score, el 2019, i fa uns mesos anunciava la decisió d'abandonar-lo a les marques locals que té a Suïssa, on moltes empreses no el fan servir. Tot i això, continuarà en altres llocs, com Espanya.
Un document intern de l'empresa admetia fa temps que alguns dels productes "mai seran saludables, per molt que es renovin".
També Danone se n'ha desmarcat, perquè considera que les seves begudes làcties ara en surten perjudicades.
Els iogurts líquids han passat d'A o B a D i tenen una puntuació pitjor que un iogurt sòlid amb la mateixa composició nutricional.
Serveix per menjar millor?
Com assenyala Aesan, l'agència espanyola de seguretat alimentària Nutri-Score serveix per:
- Comparar productes similars de marques comercials diferents
- Comparar productes del mateix tipus (cereals d'esmorzar entre si, plats preparats entre si, etc.)
- Comparar productes que es consumeixen en la mateixa ocasió (postres, esmorzar o picar a mig matí)
Quan un consumidor tria un producte i no un altre, els estudis destaquen el preu i el sabor com a factors determinants, mentre que només els que tenen una motivació prèvia es fixen en els factors nutricionals. En aquest cas, amb preus iguals, es pot decantar abans per una A que per una B.
Segons Itziar Fernández de la Cruz, de l'OCU, es tracta que "el consumidor sàpiga què està comprant":
No hem de fugir com si fos un horror d'un producte amb E si ens agrada, però pensant que s'ha de consumir de forma excepcional, per exemple per un aniversari. Només cal saber què ens estem prenent.
Triar A garanteix una alimentació saludable?
La catedràtica de nutrició Carmen Vidal insisteix que cal distingir la informació nutricional completa i el que apareix a la part frontal de l'envàs, que serà més o menys útil segons els casos:
Si no hi ha un problema de salut concret, és millor triar una A, però no te'n pots fiar si tens, per exemple, hipertensió i no et convé la sal. En aquest cas, cal mirar l'etiqueta del darrere pels detalls.
Pots triar els millors cereals del supermercat, però per si sols no garanteixen res, si no formen part d'una "alimentació variada, equilibrada i de qualitat nutricional".
Cal no oblidar que el cistell de la compra s'ha de basar en "productes vegetals, com les verdures o hortalisses, les fruites i els llegums i altres productes integrals i frescos", com diu Aesan.
Des del Ministeri de Consum, deixen clar que "no serveix per classificar un aliment com a saludable o no saludable".
