El núvol volcànic de Tonga va arribar a la mesosfera i va generar 590.000 llamps en 3 dies
El volcà submarí Hunga Tonga-Hunga Ha'apai continua generant dades sorprenents més de 30 dies després de l'erupció. Científics del Centre de Recerca Langley de la NASA han explicat que el plomall del volcà va ser, probablement, el més alt mai registrat per un satèl·lit: el gas i la cendra van arribar a una alçada de 58 quilòmetres, dins la mesosfera, la tercera capa de l'atmosfera. També hem sabut que el volcà va generar més de mig milió de llamps.
Explosió excepcional
L'explosió del volcà va ser observada per un parell de satèl·lits geoestacionaris, el GOES-17, de la NOAA, i el Himawari-8, de l'Agència d'Exploració Aeroespacial Japonesa (JAXA). Aquesta seqüència d'imatges del GOES-17 mostra el plomall en diferents etapes el dia 15 de gener. Les parts més altes del plomall de l'estratosfera i la mesosfera projecten ombres sobre les parts inferiors.
L'anàlisi de les imatges ha permès calcular l'alçada del plomall, de fins a 58 quilòmetres. Fins aquell moment, el plomall més gran conegut a l'era dels satèl·lits era el del volcà Pinatubo, que va llançar cendres i aerosols a una alçada de 35 quilòmetres sobre les Filipines, el 1991.
En el vídeo de la part superior podeu veure una animació de l'evolució i dispersió del plomall feta a partir d'imatges infraroges preses cada 10 minuts pels dos satèl·lits. Es calcula que el plomall va assolir l'alçada màxima en uns 30 minuts. Poc després, un segon plomall va superar els 50 quilòmetres i després es va separar en tres parts. Des dels dos angles dels satèl·lits es va recrear una imatge tridimensional dels núvols, segons explica Konstantin Khlopenkov, científic de l'equip de Langley, en aquest article de l'Observatori de la Terra.
L'evolució del plomall va generar un paraigua de cendra i gas que es va estendre a l'estratosfera, a una altitud d'uns 30 quilòmetres, i que va cobrir una àrea de fins a 157.000 quilòmetres quadrats, gairebé 5 vegades la superfície de Catalunya.
Efectes climàtics
Segons explica el científic atmosfèric Ghassan Taha, del Goddard Space Flight Center/NASA en el mateix article, els aerosols del plomall han persistit a l'estratosfera durant gairebé un mes després de l'erupció i s'hi podrien estar un any o més.
Això genera dubtes sobre l'afectació climàtica d'aquesta erupció, però Taha pensa que sembla poc probable que el plomall tingui efectes significatius sobre el clima global a causa del seu baix contingut de diòxid de sofre, el component químic que provocaria un refredament atmosfèric. En canvi, sí que hi va haver un efecte meteorològic immediat molt destacat.
Més de mig milió de llamps
Una altra dada que ha sortit a la llum és que el gran núvol volcànic va generar gairebé 590.000 llamps. L'agència Reuters ha publicat aquesta animació, feta a partir de la xarxa global de detecció de llamps GLD360, on es veu l'activitat elèctrica del 13 al 15 de gener.
Es calcula que, el 15 de gener, l'erupció va provocar una cadena de gairebé 400.000 llamps en només sis hores.
Els efectes a Catalunya
Vam explicar en el seu dia com a l'ona de gravetat generada per l'explosió del volcà es va registrar als barògrafs de Catalunya unes 16 hores després.
També va deixar una altra empremta, en aquest cas en els sismògrafs de la Xarxa Sísmica de Catalunya. Segons ens va explicar el doctor Josep Batlló, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l'explosió es va produir a les 04.14 i la primera arribada als nostres sismògrafs va ser uns vint minuts després, cap a les 04.35, quan es van registrar les anomenades ones sísmiques P. Una hora més tard, aproximadament, es van registrar les anomenades ones superficials.
Un tsunami de milers de quilòmetres
Recordem que el volcà va provocar un tsunami que va abastar milers de quilòmetres i que va ser molt destructiu a les illes pròximes, com ara Mango i Nomuka.
