El "paquet" del congressista
Dijous passat em va despertar una alerta del mòbil minuts abans de les set del matí. Era un urgent de la CNN que informava que, segons publicava en rigorosa exclusiva el "New York Times", la dona del congressista Weiner estava embarassada.
Director del 324.cat.
2 min
En aquell moment no vaig entendre res. Empipat vaig provar d'endormiscar-me, però no vaig poder. Qui era el Weiner?, en preguntava. Després de donar-li voltes, vaig recordar la crònica del dia abans de l'Antoni Bassas que feia referència a l'últim escàndol sexual que ha colpejat la vida política nord-americana.
Resulta que un congressista demòcrata va enviar per twitter a una senyora (que no era la seva) la foto de l'entrecuix d'un home en calçotets. Primer va negar que la foto fos d'ell, però dies després ho va acabar admetent. En una multitudinària roda de premsa, amb gest de profund penediment, es va disculpar, però va dir que no pensava dimitir. Ho faci o no, sembla que la seva carrera política s'ha acabat, i que ja es pot oblidar de presentar la seva candidatura a l'alcaldia de Nova York, tal com sembla que tenia previst.
No vull entrar en aquest debat, l'Antoni Bassas ja ho ha fet molt encertadament en el seu blog. Però si que m'agradaria dir alguna cosa sobre el tractament informatiu que ha merescut la "notícia". Com era de preveure, el cas ha obtingut un ampli ressò a la premsa nord-americana. Una vegada més, aquest episodi ha excitat els reallity shows més estridents. Fins aquí tot normal, o com a mínim, previsible. Però no em sembla tant lògic el tractament que li han donat els mitjans més seriosos.
Fa uns mesos vaig assistir una conferència de Mattheu Eltringhan l'editor adjunt d'Interactivitat i Desenvolupament de Mitjans Socials de la BBC. En començar la seva disertació, ens va mostrat dues imatges. La primera era la d'un periodista de mitjans del segle passat, un home madur que fumava compulsivament metre teclejava frenèticament una atrotinada màquina d'escriure. El periodista portava un barret, de la cinta del qual sobresortia una credencial amb la paraula press impresa amb lletres ben grosses.
L'altre imatge era la d'una jova moderna i atractiva, carregada amb tots els artilugis imprescindibles per desenvolupar eficaçment el rol de periodista multi-mèdia: càmera de fotos i de vídeo, ordinador portàtil i gravadora. El conferenciant ens va preguntar quina de les dues crèiem que havia de ser la imatge del periodista actual. L'auditori no va saber respondre, gairebé tothom va callar, només algú molt tímidament va dir que cap de les dues. Eltringhan va discrepar, ens va dir que la primera imatge havia de continuar sent plenament vigent; que el periodista seriós, rigorós, professional i que contrasta les fonts ha de poder seguir treballant sota els mateixos principis de sempre també quan publica el fruït del seu treball a través d'internet i de les xarxes socials. Confesso que vaig sortir content de la conferència.
Des de dijous passat ja no ho estic tant. El seriós New York Times havia de donar tanta importància al fet que la dona del congressista estigués embarassada, i que molts altres mitjans seriosos com la CNN haguessin de fer-se'n ressò tant a corre-cuita?
Malauradament, sembla ser que sí.
Resulta que un congressista demòcrata va enviar per twitter a una senyora (que no era la seva) la foto de l'entrecuix d'un home en calçotets. Primer va negar que la foto fos d'ell, però dies després ho va acabar admetent. En una multitudinària roda de premsa, amb gest de profund penediment, es va disculpar, però va dir que no pensava dimitir. Ho faci o no, sembla que la seva carrera política s'ha acabat, i que ja es pot oblidar de presentar la seva candidatura a l'alcaldia de Nova York, tal com sembla que tenia previst.
No vull entrar en aquest debat, l'Antoni Bassas ja ho ha fet molt encertadament en el seu blog. Però si que m'agradaria dir alguna cosa sobre el tractament informatiu que ha merescut la "notícia". Com era de preveure, el cas ha obtingut un ampli ressò a la premsa nord-americana. Una vegada més, aquest episodi ha excitat els reallity shows més estridents. Fins aquí tot normal, o com a mínim, previsible. Però no em sembla tant lògic el tractament que li han donat els mitjans més seriosos.
Fa uns mesos vaig assistir una conferència de Mattheu Eltringhan l'editor adjunt d'Interactivitat i Desenvolupament de Mitjans Socials de la BBC. En començar la seva disertació, ens va mostrat dues imatges. La primera era la d'un periodista de mitjans del segle passat, un home madur que fumava compulsivament metre teclejava frenèticament una atrotinada màquina d'escriure. El periodista portava un barret, de la cinta del qual sobresortia una credencial amb la paraula press impresa amb lletres ben grosses.
L'altre imatge era la d'una jova moderna i atractiva, carregada amb tots els artilugis imprescindibles per desenvolupar eficaçment el rol de periodista multi-mèdia: càmera de fotos i de vídeo, ordinador portàtil i gravadora. El conferenciant ens va preguntar quina de les dues crèiem que havia de ser la imatge del periodista actual. L'auditori no va saber respondre, gairebé tothom va callar, només algú molt tímidament va dir que cap de les dues. Eltringhan va discrepar, ens va dir que la primera imatge havia de continuar sent plenament vigent; que el periodista seriós, rigorós, professional i que contrasta les fonts ha de poder seguir treballant sota els mateixos principis de sempre també quan publica el fruït del seu treball a través d'internet i de les xarxes socials. Confesso que vaig sortir content de la conferència.
Des de dijous passat ja no ho estic tant. El seriós New York Times havia de donar tanta importància al fet que la dona del congressista estigués embarassada, i que molts altres mitjans seriosos com la CNN haguessin de fer-se'n ressò tant a corre-cuita?
Malauradament, sembla ser que sí.
