El parc natural dels Ports, una reserva única que s'ha salvat en bona part de les flames
Amb 35.050 hectàrees, el parc natural dels Ports és una de les àrees naturals protegides més importants i extenses de Catalunya.
Finalment, l'incendi que dilluns va començar a Paüls ha cremat 1.000 hectàrees d'aquesta zona protegida, considerada com un dels pulmons de les Terres de l'Ebre, i s'ha pogut evitar que les flames hi penetressin i devastessin més aquest espai de gran importància.
És reserva de la biosfera i té un valor ambiental indiscutible, amb centenars d'hectàrees de reserves naturals i de refugi de fauna salvatge.
El parc es va crear el 2001 i està a cavall de nou municipis de la Terra Alta, el Montsià i, majoritàriament, el Baix Ebre.
A les Terres de l'Ebre és tot un símbol i forma part de la memòria col·lectiva. És una zona molt freqüentada on es fan desenes d'activitats, i l'incendi de Paüls s'ha viscut amb una barreja de commoció, desconsol i angoixa.
El parc, que combina pinedes, fagedes i conreus de secà, té un terreny molt complex amb un relleu escarpat i abrupte que en dificulta l'accés.
Un patrimoni natural únic
Als Ports hi ha les fagedes més meridionals d'Europa, 1.300 tipus de plantes, algunes de les quals endèmiques, com el salze de cingle, un petit arbust que no viu en cap altre lloc del món.
A més, un dels elements més distintius és la població de cabra salvatge i les més de 100 espècies d'aus protegides, entre les quals destaquen els voltors i les àligues daurada i perdiguera, entre d'altres.
Ara es tem que el foc pugui haver alterat la nidificació d'aquestes espècies. Jordi Cirera, guia de muntanya a la zona dels Ports, alerta a Catalunya Ràdio que la zona cremada és de bosc, a prop del riu, on hi ha àligues com la marcenca i creu que el foc pot haver "desestabilitzat la nidificació d'aquestes aus".
Molt de sotabosc, però sec
Als Ports, a més, hi ha un sotabosc molt ric en espècies que aquesta primavera s'ha multiplicat amb les pluges i que ara està molt sec.
És el mateix que els passa als arbres, que, malgrat haver-se recuperat una mica dels tres anys de sequera, han evaporat molta aigua amb la calor del juny i això facilita que cremin ràpidament.
Segons ha explicat a Catalunya Ràdio el meteoròleg Jordi Cruz, autor d'un llibre sobre el foc d'Horta de Sant Joan, "l'incendi no ha hagut d'evaporar tanta aigua dels arbres, han cremat amb més facilitat i amb tanta energia ha avançat a més velocitat".
Sense pla contra els incendis
Tot això ha passat quan, a més, fa 39 anys es va aprovar un decret que obligava zones com aquesta a tenir un pla de prevenció d'incendis, però avui en dia encara està en fase de redacció.
L'altra zona d'interès natural que estava pròxima al foc és la serra de Cardó i Boix, continuació natural dels ports de Beseit i una altra de les muntanyes carismàtiques de les Terres de l'Ebre.
