El passat fosc del jaciment arqueològic d'Empúries

L'emblemàtic i reconegut jaciment d'Empúries, a l'Escala, no tindria la fesomia que té avui en dia sense els treballs forçats dels presos republicans a qui les tropes franquistes van obligar a excavar-hi entre 1940 i 1942, a l'inici de la dictadura.

Van ser els represaliats els qui van desenterrar la muralla de la ciutat romana i les restes de l'amfiteatre i la palestra.

Qui eren, aquests presoners?

En un jaciment de gran projecció internacional com Empúries, les autoritats franquistes van optar per aconseguir mà d'obra entre els batallons disciplinaris de presoners de guerra.

Fonamentalment, eren soldats republicans o bé civils que havien passat la frontera amb el gran èxode del gener i febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil.

Després de la derrota de França davant l'exèrcit alemany, van tornar a creuar la frontera i van ser detinguts per les autoritats franquistes.

En total, van arribar a ser unes 220 persones. Formaven part de dues unitats diferents: el batalló de treballadors anomenat Figueres 71, (70 persones) que va ser-hi entre el setembre de 1940 i el març de 1941. Més tard va arribar el batalló disciplinari de soldats treballadors número 46, (150 persones), entre el novembre de 1941 i l'agost de 1942.

Treballs forçats propers a l'esclavatge

Les condicions de treball eren pèssimes, properes a l'esclavatge. Els represaliats dormien en barracons en condicions climatològiques molt dures i havien de fer front a un tracte deplorable, segons l'arqueòleg i catedràtic de la Universitat de Barcelona Francesc Gracia:

"Van estar allotjats en llocs infectes, amb molt mala higiene i assistència sanitària; el tifus es va estendre. L'alimentació era dolentíssima i els càstigs, freqüents, com anar a Roses a llançar al mar excedents de munició, arriscant-hi la vida".

Les tasques més dures

El dia a dia dels presoners eren les excavacions amb pic i pala. Entre els qui treballaven a la muralla romana, per exemple, cada equip havia d'omplir diàriament 50 vagonetes com a mínim, de 200 quilos cadascuna.

Gracia remarca que treballaven de sol a sol, sota vigilància militar i amb maltractaments. I afegeix que els diaris d'excavacions mostren com la gent anava caient d'esgotament.

Solidaritat per part dels habitants de l'Escala

Alguns habitants de la població on pertany el jaciment, l'Escala, es van adonar ràpidament de la situació i es va produir un moviment espontani de solidaritat, per ajudar en el que podien:

"El dia de Nadal, intentaven que anessin al poble i els regalaven coca i vi; els pescadors els donaven peix sobrant... i van fer el buit als oficials de l'exèrcit quan entraven als cafès, ja que consideraven que gaudien fent patir els treballadors".

Ara, el jaciment s'ha incorporat als Espais de Memòria Democràtica de la Generalitat i s'hi ha instal·lat un plafó que recorda els represaliats i n'explica la història.

Aquesta senyalització serà visible en l'itinerari més proper a les restes de l'amfiteatre i la palestra per retre homenatge a aquells soldats que van patir per fer avançar la descoberta arqueològica de l'antiga Empúries.

Un reconeixement "essencial"

Francesc Gracia va encapçalar la recerca sobre la qüestió fa 20 anys, però ara torna a sortir a la llum perquè el Memorial Democràtic ha instal·lat un element commemoratiu de la presència d'aquests treballadors forçats a Empúries. Per Gracia, el reconeixement és essencial:

"És un passat fosc que és absolutament necessari conèixer, perquè forma part de la història del jaciment i de la història del que significa el primer franquisme a Catalunya".

La tasca feta pels batallons de treballadors que el govern franquista va repartir, fonamentalment a Catalunya, va ser important. Segons Gracia, tot plegat no s'ha reconegut ni estudiat prou. En molts casos, aquesta memòria s'ha perdut.