El pessimisme mana en l'inici de la cimera climàtica que busca l'acord post-Kyoto
El pessimisme impera en l'arrencada de la dissetena Conferència sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, que té lloc des d'aquest dilluns i fins al 9 de desembre a la ciutat sud-africana de Durban. La trobada té, principalment, dos reptes. D'una banda, que els països del Protocol de Kyoto surtin amb el compromís renovat d'un segon període de vigència, ja que el protocol expira el 2012. I de l'altra, que la resta dels principals països emissors -amb la Xina i els EUA al capdavant- també es comprometin a una reducció abans del 2015, ja que els estats que ja ho han fet només son responsables del 25% dels abocaments.
Redacció
3 min
El president sud-africà, Jacob Zuma, ha afirmat en l'obertura de la cimera que el canvi climàtic és "no només un desafiament mediambiental, sinó també per al desenvolupament" perquè és "qüestió de vida o mort" en llocs com l'Àfrica, on la sequera i la fam estan estretament lligats.
La Unió Europea vol que d'aquesta cimera climàtica surti el compromís en ferm tant de la Xina com dels Estats Units perquè tots dos països signin legalment el compromís de reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle a partir del 2020. Des de l'organització ecologista Greenpeace hi veuen possibilitats. Tot i així, si aquest propòsit no s'aconsegueix, els ecologistes demanen a la comunitat internacional que continuï endavant en la lluita contra el sobreescalfament i deixi Washington de costat.
El Canadà, Rússia i el Japó, però, ja han anunciat que no pensen signar el segon termini del Protocol de Kyoto mentre els Estats Units i la Xina no s'hi comprometin formalment.
En aquest sentit, el segon negociador nord-americà, Jonathan Pershing, ha afirmat que el seu país només podria acceptar ser en un acord post-Kyoto si tothom hi està vinculat. "L'estructura d'un acord que ens obligui a nosaltres i no les grans economies emergents és insostenible", ha afirmat. Pershing ha afegit que "els EUA no són part de Kyoto i no som al debat" sobre la renovació d'aquest acord.
El cap negociador de la UE, Tomas Chruszczow, reconeix que es necessita "un acord que cobreixi el 100% de les emissions". "Quan vam firmar el protocol, el 1997, ha afegit Chruszczow, semblava que era un sistema que funcionaria, però ja no serveix perquè el món ha canviat". Kyoto vincula 37 estats industrialitzats si la UE retalla un 5% les emissions del 1990 en el període 2008-2012.
El futur del protocol queda, per tant, en mans dels 20.000 delegats de la cimera. Davant de la negativa dels països més contaminants a ser-hi, l'únic acord al qual sembla que es pot arribar és la creació d'un fons verd amb el qual finançar la transformació ecològica als països del sud. L'inconvenient que té és que ningú sap ben bé qui hi posarà els diners. A l'anterior conferència climàtica a Cancún, els països rics es van comprometre a destinar-hi 100.000 milions d'euros anuals a partir del 2020.
La cimera s'acabarà el 9 de desembre i hi assisteixen delegacions de 195 països.
La Unió Europea vol que d'aquesta cimera climàtica surti el compromís en ferm tant de la Xina com dels Estats Units perquè tots dos països signin legalment el compromís de reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle a partir del 2020. Des de l'organització ecologista Greenpeace hi veuen possibilitats. Tot i així, si aquest propòsit no s'aconsegueix, els ecologistes demanen a la comunitat internacional que continuï endavant en la lluita contra el sobreescalfament i deixi Washington de costat.
El Canadà, Rússia i el Japó, però, ja han anunciat que no pensen signar el segon termini del Protocol de Kyoto mentre els Estats Units i la Xina no s'hi comprometin formalment.
En aquest sentit, el segon negociador nord-americà, Jonathan Pershing, ha afirmat que el seu país només podria acceptar ser en un acord post-Kyoto si tothom hi està vinculat. "L'estructura d'un acord que ens obligui a nosaltres i no les grans economies emergents és insostenible", ha afirmat. Pershing ha afegit que "els EUA no són part de Kyoto i no som al debat" sobre la renovació d'aquest acord.
El cap negociador de la UE, Tomas Chruszczow, reconeix que es necessita "un acord que cobreixi el 100% de les emissions". "Quan vam firmar el protocol, el 1997, ha afegit Chruszczow, semblava que era un sistema que funcionaria, però ja no serveix perquè el món ha canviat". Kyoto vincula 37 estats industrialitzats si la UE retalla un 5% les emissions del 1990 en el període 2008-2012.
El futur del protocol queda, per tant, en mans dels 20.000 delegats de la cimera. Davant de la negativa dels països més contaminants a ser-hi, l'únic acord al qual sembla que es pot arribar és la creació d'un fons verd amb el qual finançar la transformació ecològica als països del sud. L'inconvenient que té és que ningú sap ben bé qui hi posarà els diners. A l'anterior conferència climàtica a Cancún, els països rics es van comprometre a destinar-hi 100.000 milions d'euros anuals a partir del 2020.
La cimera s'acabarà el 9 de desembre i hi assisteixen delegacions de 195 països.
