El pitjor naufragi dels últims anys al Mediterrani: "Creuen que encara són al vaixell"
"No tenen la sensació de ser aquí, creuen que encara són a dins del vaixell i que moriran". Aquest és l'impactant testimoni de la psicòloga de la Creu Roja que atén els supervivents del naufragi d'aquest dimarts al sud-oest de la península del Peloponès, a Grècia, el més tràgic dels últims anys al Mediterrani:
Una persona estava plorant i dient que volia trucar a la seva mare per dir-li que, si havia de morir, almenys havia pogut parlar amb ella.
Després que naufragués l'embarcació on, segons estimacions d'organitzacions de rescat, viatjaven més de 750 persones, només s'han recuperat 78 cadàvers i hi ha un centenar de supervivents (la majoria de Síria, el Pakistan i Egipte).
Tots eren migrants que anaven en un vaixell que havia sortit des d'Egipte i havia fet escala a Líbia en direcció a Itàlia. Ara estan allotjats en un magatzem de Kalamata, un poble grec de la costa sud del Peloponès, esgotats i en estat de xoc. Compten amb matalassos i mantes mentre es decideix quin és el seu destí, probablement un camp de refugiats a la rodalia d'Atenes.
Mentrestant, la policia grega interroga vuit ciutadans egipcis com a sospitosos d'haver organitzat el viatge.
Segons la psicòloga de la Creu Roja, els supervivents pregunten pels familiars que viatjaven amb ells quan va haver-hi el naufragi, del qual no tenen un record massa clar:
Algun m'explicava que quan va passar tot va ser tan ràpid... Que van començar a cridar, que van intentar senzillament saltar i treure's la roba per no tenir massa pes.
Què va passar exactament?
Les imatges d'abans del naufragi del vaixell de pesca mostren l'embarcació, d'entre 20 i 30 metres d'eslora, molt sobrecarregada de persones, amb desenes a la coberta i el sostre. Però segurament n'hi havia centenars més a la bodega, que és on solen viatjar dones i nens.
Malgrat que encara hi ha molts dubtes sobre què va passar exactament, ja que el relat dels supervivents és encara molt inconnex, sembla que en algun moment va haver-hi una acumulació de persones en un costat de l'embarcació, cosa que va fer que bolqués al mig del mar i posteriorment s'enfonsés. Què va provocar aquesta acumulació encara és una incògnita.
Ara, el debat és si l'agència europea de fronteres, Frontex, que té embarcacions patrullant a la Mediterrània, i la Guàrdia Costanera grega van fer prou per ajudar l'embarcació, que va demanar auxili durant 15 hores seguides. Segons ha assegurat a una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" el fundador de l'ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, hores abans del naufragi tothom sabia que aquesta barca pesquera era enmig del mar i ningú no va fer res:
Qualsevol dels vaixells que surt de la costa africana és un vaixell amb problemes, insegur, que no sortiria de cap port de forma legal perquè incompleix absolutament totes les normatives. Per tant, si no pot sortir del port, què fa un vaixell com aquest amb 700 persones enmig del mar? Com hem deixat que arribi tan lluny? No té explicació.
Al seu torn, Frontex admet que va veure la barca, però afegeix que no tenia problemes i va refusar ajuda. La Guàrdia Costanera grega va rebre l'avís, però també assegura que els migrants van insistir que volien continuar endavant fins a arribar al seu destí. Itàlia ja ha deixat ben clar a Grècia que els toca a ells gestionar els supervivents.
L'anomenada ruta de la Mediterrània Central és ara la més utilitzada pels migrants i refugiats que intenten arribar a Europa. Fins al juny, Itàlia ha rebut 54.000 refugiats per mar, cinc vegades més que l'estat espanyol, el segon destí en nombre d'arribades, segons xifres de l'ACNUR. Aquest 2023 també s'han comptabilitzat 1.023 morts a la Mediterrània.
Molts dels desapareguts no es trobaran mai
El pesquer s'ha enfonsat en una zona de molta fondària, entre 4.000 i 5.000 metres, i -segons Camps- això farà que no se sàpiga mai el nombre exacte de víctimes:
Ha anat a parar a una de les fosses més importants del Mediterrani. Ni la Guàrdia Costanera italiana, ni la grega, ni Frontex, van respondre a les trucades d'auxili. Per tant, si no es fa l'esforç de rescatar-los amb vida, dubto molt que cap administració faci l'esforç de recuperar cadàvers.
El responsable grec de Salut, Yiannis Karvelis, admet que feia temps que no s'enfrontaven a una tragèdia similar:
És una situació tràgica, difícil, amb un nombre molt gran de nàufrags. Una xifra a la qual crec que no ens hem enfrontat en el passat, amb aquesta dimensió i aquest volum tan gran.
El govern de Grècia ha declarat tres dies de dol i alguns ciutadans han protestat en diferents punts del país sota el lema "Això no és un accident, són assassinats". Al seu torn, l'ex-primer ministre Alexis Tsipras, que ha visitat les instal·lacions on atenen els supervivents, també ha criticat a la guàrdia costanera grega per no haver actuat abans:
Quins protocols segueixen les autoritats gregues que no obliguen a rescatar el vaixell i deixen que continuï el seu curs?
