El pla de Telefónica per eixugar deute: possible ERO i venda de filials americanes

"Telefónica és una empresa on hi ha hagut aversió a prendre decisions difícils o reconèixer que alguns negocis han acabat amb pèrdues." És el diagnòstic del "doctor" Marc Murtra, nou president de l'empresa des de l'entrada de l'estat espanyol a l'accionariat, fa uns mesos. 

El seu principal objectiu: eixugar el deute gegant que arrossega la companyia de telecomunicacions des de fa dècades amb un pla que, de moment, no ha convençut els accionistes, que castiguen l'acció amb una caiguda del 13%. 

El pla d'ajust calcula un estalvi de 3.000 milions d'euros fins al 2030, fet que implica pagar menys als accionistes retallant el dividend a la meitat, vendre's l'imperi de Llatinoamèrica per centrar-se en Europa, i desprendre's d'algunes de les seves joies immobiliàries, com la històrica seu de la Gran Vía de Madrid. 

Però hi ha un epígraf, de moment, guardat al calaix que encara no s'ha obert i que afecta els treballadors: un possible acomiadament massiu que la companyia no descarta. El mercat, de moment, no ha paït bé el pla. "Les decisions difícils són les que més costen d'explicar o entendre", insistia Murtra, que vol capgirar la companyia, però que haurà de demostrar que hi ha més certeses que enigmes sobre el futur de Telefónica. 

Un ERO esperat, però no confirmat

A la seu gegant de Telefónica a Las Tablas, al costat del barri benestant de La Moraleja, fa mesos que plana la idea d'un expedient de regulació d'ocupació. Un ERO que podria arribar a afectar 6.000 treballadors i que l'empresa no ha confirmat, però tampoc ha descartat. 

"Si el fem, serà pactat amb els sindicats", responia el conseller delegat de Telefónica, Emilio Gayo, a les reiterades preguntes dels periodistes. Les xifres amb què s'especulen no són menors: podria afectar més del 20% de la plantilla a Espanya, que supera els 25.000 treballadors. "No donem detalls de si en aquests estalvis s'inclouen temes relacionats amb persones, però que si fem alguna cosa serà de la mà dels treballadors," afegia.

Un hipotètic nou ERO, quan encara es recorda l'últim, que es va tancar l'any passat amb 3.420 acomiadaments pactats amb un cost d'uns 1.300 milions d'euros en indemnitzacions. 

La borsa castiga el pla

Els inversors no han dubtat a castigar el pla desplomant l'acció un 13% als mercats. 

La forta caiguda no es deu pas a l'hipotètic ERO, sinó, sobretot, a la retallada del dividend. Això vol dir que els accionistes cobraran menys diners pels títols que tenen. 

Fonts de la companyia hi treuen importància i recorden que tot el seu consell avala el pla "perquè se'l creuen". Entre els grans accionistes que componen el consell destaquen el braç industrial del Grup La Caixa (Criteria), el BBVA, Black Rock o la teleoperadora saudita STC. 

L'equip que segueix Murtra té fe cega en el directiu català. "Quan va fer els canvis a Indra, l'acció va caure un 18% el primer dia i ara supera el 50% en positiu; això no vol dir que hagi de passar el mateix, però és un visionari", afirmen des de l'equip. 

Combatre el monstre del deute

Telefónica es vol vendre la meitat de l'imperi, per salvar l'altra meitat. Murtra reconeixia que té poc marge de maniobra per fer i desfer amb l'actual nivell de deute de la companyia: més de 28.000 milions d'euros. 

Això representa el 250% de tot el negoci operatiu de la companyia, una ràtio que s'utilitza per mesurar si s'està molt endeutat o no. 

Perquè s'entengui millor, Telefónica necessitaria molt més del doble del que guanya en un any, abans d'impostos, per eixugar el deute que acumula. Això també afecta els plans a mitjà i llarg termini, perquè destinar tants diners a pagar deute fa que tampoc hi hagi flexibilitat per poder invertir en operacions que poden fer guanyar més diners a la companyia. 

Desprendre's de Llatinoamèrica per salvar Europa 

Per això, es vol desprendre de negocis que ara li porten molts maldecaps, principalment, per l'efecte distorsionador de les divises. 

La idea és centrar-se en països amb monedes fortes --com l'euro, la lliura esterlina o el dòlar-- com ara Espanya, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units. L'únic país on romandrà amb una divisa més volàtil serà el Brasil, on segueix creient en el potencial de creixement. 

"Un terç de la caixa és en reals brasilers, un any anirà millor i un altre pitjor, però no pots prometre dividends en euros als accionistes depenent tant d'una divisa on no pots posar la mà al foc", explicava un directiu. 

De fet, ara per ara, Telefónica ha anunciat que sortirà de Mèxic, Veneçuela i Xile, després d'haver abaixat la persiana a l'Uruguai, l'Equador, l'Argentina i el Perú. Tancaments i vendes que han suposat una pèrdua de més de 1.000 milions d'euros aquest trimestre. 

Amb els estalvis que preveuen aconseguir, tant immediats com recurrents al llarg del temps, Telefónica vol comprar companyies a Europa per consolidar-se com un "campió europeu", la denominació que reben empreses que són capdavanteres als principals mercats del Vell Continent. 

Per això, no descarten una ampliació de capital per adquirir rivals amb les quals poder establir sinergies. Un altre sector d'interès on volen créixer és el de la defensa, aprofitant el vent de cua, ja que tot Europa destina més diners que mai al rearmament. 

Venda de seus històriques 

Una de les palanques per reduir el deute també serà la venda d'immobles. I si algun destaca per sobre de tots és la històrica seu de la Gran Vía de Madrid, on hi és des del 1929. L'empresa ha encarregat la venda de l'edifici per capitalitzar els diners i utilitzar-los per invertir en el seu negoci. 

És una operativa habitual entre empreses grans, que normalment venen l'edifici i immediatament el lloguen a llarg termini per fer servir aquells diners per créixer. 

La directora general de finances, Laura Abasolo, però, no ha confirmat ni de bon tros que aquest sigui el futur de l'edifici i d'altres que són al portafolis de vendes: "Tot allò que no sigui clau per al nostre negoci no té cap sentit que ens hi quedem com a llogaters, si realment volem estalviar", referint-se a la seu de la Gran Vía, on ara tenen una botiga de Movistar on es fan esdeveniments. 

Aquesta política de desinversions fa anys que dura. A Barcelona, ja es van vendre l'històric edifici Telefónica de plaça Catalunya l'any 2019, o la torre Diagonal. 

Una tipologia d'actiu que també està a la venda són les centrals de coure, de les quals n'havia arribat a tenir més de 8.000. Les centrals de coure eren imprescindibles per estendre la xarxa telefònica analògica i l'ADSL, però amb la fibra òptica esdevenen del tot prescindibles.