Rècord sobre rècord. Les temperatures s'estan enfilant d'una manera tan consistent que cada dos per tres assolim valors mai registrats, ja sigui a escala local com a global.
Després de viure l'estiu (juny, juliol i agost) més càlid mai registrat al planeta, setembre també se suma a la llista de mesos del 2023 amb rècord de calor al planeta. Setembre, és doncs, el quart mes consecutiu amb rècord de calor al planeta. I no només això, sinó que aquest 2023 va camí de convertir-se en el més càlid des de que hi ha registres, segons s'afirma en el darrer butlletí del Servei de Canvi Climàtic (C3S) de Copernicus.
Una de les coses més sorprenent és que per primera vegada setembre de 2023 ha entrat dins la llista dels mesos més càlids mai registrats. Una llista fina ara només reservada pels mesos de juliol i agost.
La temperatura mitjana del planeta de setembre va ser de 16,38 ºC. Ha superat en 0,93 ºC la mitjana d'aquest mes en el període 1991 - 2020, i encara és més escandalosa la diferència si comparem la dada amb període preindustrial, 1850 - 1900, que s'alça fins 1,75 ºC.
En balanç provisional del 2023 mostra que la temperatura global del planeta es troba 0,52 ºC per sobre de la mitjana climàtica i, fins i tot, supera en 0,05 ºC els nous primers mesos de l'any més càlids registrat fins ara, del 2006. I aquesta diferència s'amplia a 1,40 ºC per sobre del període preindustrial.
En el cas d'Europa, setembre ha estat, també, el més càlid amb 2,5 ºC per sobre de la mitjana entre 1991 i 2020. La part més preocupant és que el rècord no s'ha superat per unes dècimes, sinó tot el contrari, amb una diferència d'1,1 ºC. Un rècord de temperatura que Samantha Burgess, vicedirectora del S3C, qualifica de valors "sense precedents" per l'ampli marge del rècord. Al mateix temps, Burgess declara, amb referència a la conferència del clima que tindrà lloc a Dubai:
A dos mesos de la COP28, la sensació d'urgència d'una acció climàtica ambiciosa mai ha estat tan essencial.
Els efectes de l'escalfament del planeta són cada cop més evidents sobre el terreny. Fa pocs dies, el gel marí de l'Antàrtida arribava a la seva màxima extensió anual i era el més petit dels darrers 40 anys, amb gran diferència respecte el darrer rècord.
El retrocés de les glaceres dels Alps també serveix clarament de referència, amb un escalfament que ha accelerat la fosa del gel durant els darrers anys. A Suïssa, les temperatures excepcionals dels darrers dos anys i la manca de neu s'ha traduït en una reducció del 10% del volum de gel de les glaceres suïsses. A Alemanya, l'última glacera podria desaparèixer el 2040, i en el cas d'Àustria cap al 2050.
