El PP carrega les tintes contra la política migratòria de Sánchez, de viatge oficial a Mauritània
La qüestió migratòria ha tornat a centrar aquest dimecres els discursos tant del PP com del govern espanyol, que ha desembarcat a Mauritània per reforçar els llaços que han permès reduir l'arribada de migrants des d'aquest país fins a les illes Canàries.
Mentre que Feijóo ha aprofitat els aldarulls de Torre Pacheco per demanar la deportació "immediata" dels migrants irregulars que delinqueixin, Pedro Sánchez ha reivindicat la migració segura i ordenada com a factor de progrés a Espanya.
En una compareixença al costat del president maurità, Mohamed Ould Ghazouani, Sánchez li ha volgut agrair la relació "tan extraordinàriament positiva" entre tots dos països.
Tot plegat, en un context en què l'arribada de migrants a les Canàries per la ruta migratòria atlàntica ha caigut en picat en qüestió de mesos.
En el que portem d'any hi han arribat 11.454 persones, unes 8.000 menys --una caiguda de més del 40%-- respecte al mateix període de l'any passat.
Es tracta de persones originàries principalment de Mali, que encara arrossega molts conflictes interns, i també del Senegal, Guinea, el Marroc i Mauritània, que era el principal punt de sortida de les embarcacions fins a l'abril, quan es van començar a implantar més controls a les seves costes.
La doble cara del control maurità
El reforç a les fronteres és fruit d'uns acords de cooperació amb Espanya i la Unió Europea que Pedro Sánchez vol seguir impulsant i reforçant, tal com ha demostrat en la seva tercera visita en el darrer any i mig a Mauritània.
La pluja de diners promesa l'any passat comença a notar-se. Es tracta de 500 milions d'euros, entre Espanya i la Unió Europea, destinats en gran part al control migratori. En paraules planes, solucions policials per frenar qui vol arribar a Europa.
"Vull reivindicar la col·laboració de països com Mauritània per garantir una migració segura, regular i ordenada", ha dit Sánchez davant d'un president maurità que no ha estalviat agraïments al seu homòleg espanyol "i al Regne d'Espanya pel suport constant que brinda al nostre país".
L'efecte d'aquesta política és ben visible en les xifres, però el que passa desapercebut als ulls d'Europa ho assenyala l'Associació Mauritana dels Drets Humans.
Aquest 2025, denuncien, Mauritània està fent detencions, expulsions i batudes massives contra migrants, unes "pràctiques repressives i inhumanes" que lamenten que han estat incentivades per la inversió espanyola i europea.
Qui més ho pateix són els malians, més de 170.000 dels que són ara mateix a Mauritània fugint de la violència. Com adverteix Paula Barrachina, que és portaveu d'ACNUR a Espanya, això respon a molts factors:
Grups armats no estatals, conflictes intercomunitaris, grups extremistes que estan a la regió, violència armada amb atacs a població civil, reclutament forçat de nens i de nenes... El que es necessita són solucions polítiques als conflictes. Fins que això no passi, la gent té tot el dret de demanar asil i salvar la seva vida.
Una investigació recent de Lighthouse Reports recull que Mauritània ha obert almenys dos centres de detenció per a migrants "sense les mínimes condicions de salubritat" i amb expulsions enmig del desert.
El PP endureix el discurs i planta l'executiu
Davant dels esforços de Sánchez per marcar perfil en la carpeta migratòria, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat aquest dimecres la deportació "immediata" dels estrangers en situació irregular que delinqueixin.
"La immigració irregular que ve a incomplir les lleis o a viure de polítiques socials evidentment no serà benvinguda al país", ha afirmat.
Feijóo ha dit que no es poden concedir drets a qui hagi arribat irregularment, i ha denunciat el "descontrol migratori" que considera que pateix Espanya.
Segons el líder del PP, es necessiten més forces i cossos de seguretat amb autoritat per exercir les seves competències, canviar les lleis per tipificar millor la multireincidència en el Codi Penal i llançar el missatge que "la immigració no dona carta blanca per cometre delictes".
Hores més tard d'aquestes declaracions, les comunitats autònomes governades pel PP també anunciaven la plantada al govern espanyol en la reunió per reubicar menors migrants que ha obligat a cancel·lar la trobada.
Segons els populars, el govern espanyol pretén imposar un repartiment "forçós" i "il·legal" que vulnera el principi d'igualtat territorial.
La decisió afecta uns 3.000 menors migrants no acompanyats, i l'executiu ja preveia que la reunió seria tensa per l'oposició del PP a la proposta del govern espanyol, que han recorregut al Tribunal Constitucional.
La idea del govern de Pedro Sánchez és reubicar els menors majoritàriament a Andalusia, la Comunitat de Madrid i el País Valencià, totes tres governades pel PP.
Malgrat tot, el Ministeri de Joventut i Infància, dirigit per Sira Rego, va decidir mantenir la Conferència Sectorial tot i el boicot popular i afirma que el reial decret "segueix el seu curs i l'hauran de complir tots els territoris".
Fonts del ministeri han acusat el PP d'intentar bloquejar l'acollida d'aquests menors, "uns intents que no només van en contra de l'interès superior i dels drets dels menors, sinó també de la ciutadania de Ceuta o les Canàries, on governa el PP".
