El PP i Vox aproven la llei balear que permetrà requalificar sòl rústic per fer habitatge

El Parlament de les Illes ha aprovat, amb el suport del PP i Vox, l'anomenada "llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl" que, entre altres coses, permetrà requalificar sòl rústic com a sòl urbà per poder construir més habitatge a les Balears.

Els populars han cedit a les exigències del partit d'extrema dreta, que havia amenaçat de bloquejar un decret llei per construir 20.000 vivendes a Palma si el PP no accedia a liberalitzar sòl rústic.

 

Posicions enfrontades

Tal com es preveia, ha estat un ple molt tens a la cambra de les Illes. Prova d'això és que ha arrencat amb protestes al carrer de les entitats socials i els ecologistes.

I és que mentre el govern balear defensa que la nova llei permetrà oferir habitatge assequible davant l'emergència habitacional que pateixen les Illes, els contraris a la mesura la titllen d'especulativa i d'atemptat mediambiental.

El conseller d'Habitatge, el popular José Luis Mateu, assegura que la llei solucionarà la falta d'habitatge a les Illes:

"Aquesta llei no preveu augmentar la pressió demogràfica, sinó oferir vivenda a aquells que ja viuen aquí."

I és que per poder optar a una d'aquestes vivendes, caldrà acreditar almenys 5 anys de residència a les Balears.

Mentrestant, els grups d'esquerres critiquen la nova llei i denuncien que l'autèntic objectiu és construir més segones residències per la porta del darrere, com han subratllat el líder de l'oposició, el socialista Iago Negueruela, i el sobiranista de MÉS per Mallorca, Ferran Rosa: 

"És perquè vinguin alemanys, suecs, noruecs i comprin aquí tot el que puguin comprar. Perquè als pobles i barris es pugui seguir especulant amb l'habitatge."

Què preveu la nova llei?

Un dels punts més controvertits de la norma és la possibilitat de convertir sòl rústic en sòl urbà als afores dels municipis de més de 20.000 habitants. I això, sense necessitat d'esgotar prèviament el sòl urbà disponible. 

En el cas de Mallorca, això afectarà els municipis de Palma, Calvià, Manacor, Inca, Marratxí, Llucmajor i Alcúdia. Només a la ciutat de Palma, calculen que més de 1.700 hectàrees de sòl rústic podrien urbanitzar-se.

A Eivissa, la norma es podria aplicar a la mateixa ciutat d'Eivissa, a Sant Antoni, Santa Eulària i Sant Josep. I a Menorca, a Maó i Ciutadella.

En qualsevol cas, però, els ajuntaments tindran l'última paraula. Qualsevol requalificació de sòl rústic haurà de ser aprovada pel ple de cada consistori.

 

Habitatges a "preu limitat"

La normativa preveu que la meitat dels nous pisos siguin de preu limitat (VPL), ja de per si més cars que els de protecció oficial (VPO). Però és que, a més a més, l'altra meitat aniran, directament, al mercat lliure.

De mitjana, els habitatges a preu limitat són un 30% més cars que els que surten a la venda com a pisos de protecció oficial. 

És per això que els detractors de la mesura denuncien que els principals beneficiats seran els promotors, ja que el cost de la construcció serà el mateix que el de les VPO, però guanyaran un 30% més.

Mesos enrere, el govern balear va negar aquestes acusacions assegurant --amb dades del Col·legi de Notaris-- que el preu mitjà de les VPL és d'uns 275.000 euros, per sota dels 350.000 euros que es paguen, també de mitjana, per un habitatge al conjunt de les Illes. 

 

Gir total en política urbanística

La llei que aquest dilluns s'ha aprovat al Parlament balear suposa un gir de 180 graus en el que ha estat la política urbanística de les Illes de les últimes dècades.

Si fins ara s'havia treballat per frenar el ritme de la construcció, com a contrapunt al boom turístic dels anys 60 i 70, ara es torna a obrir l'aixeta amb l'argument de l'emergència habitacional com a bandera.

Actualment, el preu del metre quadrat a les Illes és de més de 3.700 euros, el més car de tot l'Estat.

Uns preus desorbitats, també dels lloguers, que han desembocat en la proliferació d'assentaments precaris on malviuen molts treballadors temporals.

Però els problemes no són exclusius dels treballadors temporals. Fa poc més d'un any va transcendir el cas d'una mestra mallorquina a qui li sortia més bé de preu volar diàriament a Eivissa --on li havien adjudicat plaça-- que llogar-hi una habitació.

A Menorca, el mes de febrer passat, alguns hotelers van fer un pas endavant per assegurar-se treballadors de cara a aquest estiu amb la compra de diversos pisos on poder allotjar-los. 

Mesures contra l'ocupació

La norma aprovada i pactada entre el PP i Vox també inclou mesures per lluitar contra l'ocupació. 

Així, aquells ciutadans que hagin estat condemnats per algun delicte relacionat amb les ocupacions il·legals no podran rebre cap tipus d'ajuda de l'administració en matèria d'habitatge i no tindran dret a un pis de promoció pública. 

Paral·lelament, la llei també preveu ajudes per aquells ciutadans que hagin patit una ocupació. L'objectiu és compensar les despeses legals que hagin hagut d'assumir els propietaris de les vivendes ocupades.