El Premi Guillem Agulló distingeix la lluita per l'habitatge de la XEPC de Manresa

La Xarxa d'Estructures Populars i Comunitàries de Manresa (XEPC) ha estat guardonada aquest divendres amb el Premi Guillem Agulló, que enguany s'ha fet per primer cop a Catalunya després que PP i Vox acordessin que el Parlament valencià deixés d'entregar-lo.

La cerimònia d'entrega s'ha fet aquest migdia al Palau de la Generalitat, amb la presència de la família de Guillem Agulló, que forma part del jurat, juntament amb l'expresident de les Corts Valencianes Enric Morera i el periodista David Fernàndez, entre d'altres.

Combat contra el racisme i ajuda a persones en situació d'exclusió

El jurat del premi ha reconegut, per unanimitat, la tasca de l'entitat manresana, sorgida a partir del moviment pel dret a l'habitatge, a l'hora de combatre el racisme i empoderar persones en situació d'exclusió.

Actualment, formen part de la xarxa la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC), l'Assemblea d'Afectades pel Masclisme i el Patriarcat (AAMAS), l'Espai Alqua d'acompanyament a joves migrades des d'una perspectiva antiracista, l'Escola Soror d'acompanyament i trobada entre dones, l'Escola Popular per a infants i joves, el Sindicat de treballadores al Bages i l'Escola Popular de Formació Política.

També s'ha valorat el paper actiu i determinant de les dones en tots aquests projectes i la vinculació amb projectes semblants de diversos municipis del País Valencià.

L'acord de PP i Vox contra el Premi Guillem Agulló

Era l'any 2016 quan les Corts Valencianes van aprovar una declaració institucional en memòria d'Agulló que incloïa la concessió d'aquest premi anual. Però un acord entre PP i Vox va sentenciar el guardó, que al març va ser finalment eliminat entre les protestes del PSPV i Compromís.

El govern català va decidir aleshores fer-se càrrec del Premi Guillem Agulló, que reconeix la tasca de persones i entitats que lluiten contra els delictes d'odi i que homenatja el jove valencià assassinat el 1993 a Montanejos (Alt Millars) a mans d'un grup neonazi.